La Gen va moure les espatlles un parell de vegades, les corretges de la motxilla començaven a fer-li mal. El follet verd de quatre dits caminava fent saltirons davant seu. Cantussejava alegre i de tant en tant es girava a mirar a la Gen, com per comprovar que el seguia.
—Estàs segur que és per aquí?
La Gen mirava a banda i banda. El bosc estava tranquil. Les alzines i els roures del seu voltant no li deixaven veure gaire més enllà. Es va haver d'ajupir per passar per sota de la branca molt gran d'un roure, però la motxilla se li va enganxar amb la branca. Amb un renec, la Gen es va posar de quatre grapes a terra per poder passar. Va veure com el follet la mirava de reüll amb mig somriure.
—Massa coses —el follet es va enfilar a una roca i amb les mans agafades al darrere se la va quedar mirant—, què porta a l'esquena la nena blanca?
La Gen va passar pel seu costat i el follet va olorar la motxilla.
—Menjar?
La Gen no li va fer cas.
El follet va saltar de la roca i va fer salts fins a posar-se davant de la Gen, barrant-li el pas.
—Estaria bé agrair a aquest follet —es va assenyalar a ell mateix— l'ajuda.
Els arbres es van moure i una mica de llum del dia va arribar fins a la terra plena de fulles. La Gen es va aturar i es va creuar de braços.
—De moment no sembla que hi hagi ni rastre del meu germà —la Gen es va ajupir una mica per quedar a la seva alçada.
—El follet sap cap a on va —va assentir mentre es posava un dit a l'orella per rascar-se— i té gana.
La Gen anava a replicar, quan es va sentir un soroll molt fort per sobre els arbres i un cop de vent van fer moure les branques amb violència. Aleshores una ombra va passar per sobre seu.
—Què ha estat això? —va murmurar la Gen mirant enlaire. L'ombra havia desaparegut.
Entre les fulles dels arbres es veia el cel brau de mitja tarda.
El follet es va arronsar d'espatlles.
—Hi ha moltes criatures al bosc —es va acostar a ella i li va aixecar una mica la capa— i totes tenen gana.
En el moment que la Gen apartava la mà del follet, va sentir la seva pròpia panxa rondinar.
El follet va riure.
—La nena blanca també té gana.
Van avançar una mica més i es va aturar entre unes roques molt altes. La Gen seguia mirant enlaire de tant en tant, per si tornava l'ombra. Va seure amb l'esquena contra una roca. El follet va seure davant seu, amb els ulls molt oberts, mirant-la i fent picar les plantes dels peus.
Amb un sospir, la Gen va obrir la motxilla i en va treure un parell de llesques de pa. El terra era fred, i tot al seu voltant feia olor de molsa. Es va mirar les dues llesques i després va mirar el que li quedava dins de la motxilla. Pressionant les dents i sense mirar el follet, li va allargar una de les llesques.
—Això mengen els nens? —el follet va agafar la llesca amb les puntes dels dits i la va olorar— No hi ha peix?
La Gen va trencar un tros petit del pa i se'l va posar a la boca.
—No porto peix —va rondinar—, i he de racionar el menjar, o em quedaré sense.
El follet va olorar la llesca de pa del dret i del revés. No deixava de mirar-lo amb els narius molt oberts i els ulls empetitits. Aleshores va fet petar la llengua i va llençar la llesca de pa entre els arbres.
YOU ARE READING
El Bosc de les Bèl·lues
FantasyL'Agma entra a la sala del tro i les passes de la pota de fusta ressonen per tot arreu. Deixa el cap de la seva última presa sobre de la taula de la reina i cobra la seva recompensa. Està disposada a deixar de fer de caçadora per dedicar-se a la sev...
