Sense recordar a la bruixa, l'Agma va fer un parell de passes per acostar-se a la Gen.
—Gen? —va murmurar l'Agma.
La Gen va obrir la boca per respondre, però aleshores la bruixa va alçar el braç cap a l'Agma, que va sortir disparada endarrere.
—Ui —la bruixa es va tapar la boca amb un somriure ingenu— perdona, es que no m'agrada que s'acostin als meus infants.
L'Agma va picar d'esquena al terra. Va agafar molt d'aire amb una punxada al pit, i es va posar dreta tan ràpid com va poder. La bruixa seguia amb el braç alçat cap a ella. Quan va voler avançar cap a la Gen, l'Agma va xocar amb una paret invisible davant seu. La bruixa es va encongir d'espatlles.
—Prefereixo que et quedis aquí quieta.
Encara no havia acabat la frase que la Gen va cridar i es va posar a córrer cap a ella. Havia recollit la llança del terra i la duia agafada a la mà amb força.
La bruixa es va girar de seguida i va alçar l'altra mà cap a la Gen.
La llança que duia a la mà va saltar-li d'entre els dits i va aterrar molts metres més enllà, al mateix moment que la Gen quedava alçada uns pams del terra.
La bruixa es va acostar a ella.
L'Agma va començar a donar cops de puny a la paret invisible.
—Deixa-la estar! —va cridar.
La bruixa la va ignorar. Es va posar al costat de la Gen i li va posar un dit sota la barbeta.
—Digues-li —va insistir la bruixa—, digues-li a l'Agma quant temps fa.
Amb la barbeta alçada i els peus movent-se frenètics en l'aire, la Gen va mirar a l'Agma amb els ulls vermells. Li costava respirar.
—La mare va venir a buscar-te —la veu de la Gen sonava escanyada—, ens havíem mudat al poble del costat del bosc per estar més a prop, per si tornaves.
La Gen es va aturar, va agafar aire. Va tancar els ulls un moment, però la pressió de les parpelles no va evitar que li saltes una llàgrima.
—Jo tenia set anys quan ella va desaparèixer —va tornar a tancar els ulls amb força—. Pensava que tornaríeu, les dues, però...
No va poder acabar la frase.
La bruixa li va alçar una mica més la barbeta, sense treure-li els ulls de sobre, insistents.
—I després —va seguir la Gen amb un fil de veu— van començar a desaparèixer els infants del poble, un altre cop. El meu germà...
L'Agma va donar un altre cop a la paret invisible, però no va aconseguir res.
—Deixa-la estar! —va tornar a cridar, tenia un nus a la gola— Et crec. Deixa-la estar.
Amb somriure triomfant, la bruixa es va girar cap a ella. En treure el dit de sota la barbeta de la Gen, la nena va caure a terra. L'Agma va veure com es quedava asseguda tal com havia caigut, amb les mans a terra planes, i sense alçar la vista.
—Has perdut, caça-recompenses —la bruixa es va passar els cabells per darrere l'orella, amb un gran somrirue, mentre s'acostava a ella—, les deesses em van portar aquí, jo sóc la Guardiana del bosc.
La bruixa va començar a caminar davant seu, d'un costat a l'altre, sense treure-li els ulls de sobre.
L'Agma va veure un moviment darrere de la bruixa. De reüll va veure el follet al costat de la Gen, que intentava alçar-la del terra. Duia una de les llances a la mà. L'Agma va suplicar per dins que el follet treiés d'allà a la Gen. Les paraules de la bruixa la van tornar en si.
BẠN ĐANG ĐỌC
El Bosc de les Bèl·lues
Viễn tưởngL'Agma entra a la sala del tro i les passes de la pota de fusta ressonen per tot arreu. Deixa el cap de la seva última presa sobre de la taula de la reina i cobra la seva recompensa. Està disposada a deixar de fer de caçadora per dedicar-se a la sev...
