Després d'hores de caminar, la Gen encara estava nerviosa. A cada so que sentia entre els arbres li saltava el cor i es posava a la defensiva, a punt per córrer. La imatge del dabix la perseguia cada cop que intentava tancar els ulls i sempre li feia tenir un calfred. Va sentir el crit d'un ocell molt lluny, per sobre els seus caps, i es va aturar amb les corretges de la motxilla pressionades entre els dits.
—Has sentit això? —va alçar la vista i va mirar el cel nocturn entre les branques dels arbres— És el dabix?
El follet es va aturar, dret sobre un arbre caigut amb les mans al darrere. Va negar amb el cap.
—Això no és el dabix —es va arronsar d'espatlles—, i tampoc crec que el tornem a veure.
Es va tornar a sentir el crit de l'ocell. El follet es va quedar quiet, com garratibat. Va escoltar bé el silenci del bosc i va tenir un calfred.
—Hem de continuar.
La Gen va assentir sense deixar de buscar alguna cosa al cel. Amb un salt, el follet va baixar de l'arbre caigut.
—Arribarem de seguida —va riure mentre feia salts d'un costat a l'altre del camí.
La Gen va passar per sobre de l'arbre i el va seguir.
—Arribarem a on? —es va posar bé la motxilla a l'esquena.
El follet es va girar cap a ella i va desviar la mirada.
—Conec un bon lloc per poder descansar —es pessigava el colze amb les puntes dels dits.
La Gen es va treure una fulla d'entre els cabells.
—Però jo ara no vull descansar —va badallar i es va tapar la boca—, i si el meu germà s'ha amagat del dabix i està molt espantat?
El follet va fer petar la llengua.
—El germà de la nena blanca es deu estar atipant de pastissets de peix —va dir amb mofa.
La Gen es va acostar a ell amb dues passes. Es va tornar a sentir el crit d'un ocell molt enllà, i el follet es va començar a mossegar una ungla.
—Com que pastissets? Saps a on està el meu germà?
El follet va fer que no amb el cap molt ràpid i es va agafar les mans a l'esquena.
—Hem d'arribar ja al lloc per descansar.
El follet es va girar per seguir, però la Gen el va agafar per l'espatlla i el va aturar.
—Saps on és en Beila, oi?
El follet es va deixar anar i es va girar cap a ella. Va començar a bufar aire, les branques dels arbres es movien d'un costat a l'altre i la llum de les dues llunes va arribar fins a ells.
El follet va mirar enlaire i es va escurar el coll.
—No diré res fins que no arribem al lloc per descansar.
—No —la Gen el mirava amb les celles molt arrufades— digues-me ara on està.
L'aire al seu voltant va bufar amb més força i les branques de sobre es movien sorollosament.
El follet va tornar a mirar enlaire i es va acostar al tronc d'un arbre per posar-se a l'ombra. La llum de les llunes estava just a sobre de la Gen. El follet la va mirar mentre es mossegava una ungla.
—Aquí —va tornar a mirar enlaire— no és segur.
Va assentir amb el cap i, d'un salt, es va allunyar. La Gen el va intentar atrapar però se li va escapar de les mans.
YOU ARE READING
El Bosc de les Bèl·lues
FantasyL'Agma entra a la sala del tro i les passes de la pota de fusta ressonen per tot arreu. Deixa el cap de la seva última presa sobre de la taula de la reina i cobra la seva recompensa. Està disposada a deixar de fer de caçadora per dedicar-se a la sev...
