El Bosc de les Bèl·lues

Epíleg

L'Agma va llençar l'últim tros de carn de senglar al dabix i va mirar el sol. En poca estona es començaria a pondre.

El dabix va arreplegar el tros de carn al vol amb el bec, i se'l va menjar amb voracitat. Estava assegut al mig de la clariana on hi havia hagut el castell de la bruixa i els infants de pedra. Ara, allò era només una gran esplanada.

Quan es va haver empassat l'últim tros de carn, el dabix es va acostar a l'Agma i li va donar un cop amb el bec. Era tan gran que quasi la va tirar a terra.

—Ja s'ha acabat —l'Agma va alçar els braços i el dabix va olorar-la tota—, demà ja te'n portaré més.

El dabix va grallar i es va girar per jeure d'esquena a ella.

—Enfada't tot el que vulguis —va sospirar, i va afegir per ella mateixa—, a veure quan se't cura aquesta ala d'una vegada.

El dabix va bufar i no es va moure més.

L'Agma va agafar la seva bossa del terra i se la va penjar a l'espatlla.

Va travessar el bosc, ja se sabia el camí de memòria.

Quan estava a punt d'arribar a la caseta de fusta, va sentir olor de cremat. Es va posar bé la pota de fusta i va accelerar el pas. Quan va arribar a la caseta de dues plantes, va obrir la porta d'un cop. El fum va sortir cap a ella. Va moure el braç amb energia i va entrar a la caseta mentre tossia.

—Fur? —va buscar entremig del fum.

El follet estava davant de la llar de foc, amb el davantal lligat a la cintura, li arrossegava per terra.

Va alçar la cullera de fusta mentre amb l'altra mà aguantava el mànec d'una paella.

—Hola, Agma —es va girar cap a ella amb la cassola de fang a la mà—, sorpresa! Avui el follet fa el sopar.

L'Agma va deixar la bossa sobre la taula del centre de la sala i es va acostar a ell. Dins la paella hi havia uns trossos de peix una mica massa negres.

—Per això no has vingut a fer la ronda?

En Fur va somriure ensenyant totes les seves dents.

—Volia fer una sorpresa —es va arronsar d'espatlles i es va tornar a girar.

L'Agma va assentir a poc a poc.

—Bé, la pròxima vegada obre les finestres, per evitar que hi hagi tant de fum.

En Fur es va girar i va mirar el seu voltant amb la paella a una mà i la cullera gran de fusta a l'altra.

—Quin fum?

L'Agma va riure per sota el nas, va obrir totes les finestres i va arreplegar l'olla.

—Vaig a buscar aigua per fer una mica d'arròs.

En Fur havia deixat la paella a terra i, trepitjant el davantal, estava a mig camí entre el foc i els armaris.

—L'Agma no voldrà peix? —ho va dir en un to tan trist que l'Agma va tenir un calfred.

Es va girar cap a ell, que la mirava amb els seus grans ulls de follet.

—Clar —va forçar un somriure tendre—, però sempre és millor acompanyar-lo amb arròs.

En Fur va obrir la boca, com si acabes d'aprendre una cosa molt important, i es va dirigir a l'armari dels plats mentre feia que si amb el cap.

L'Agma va sospirar alleujada i va sortir a fora. Es va encaminar cap al pou, a pocs metres de la casa. Va estirar la corda de la galleda mentre pensava que no s'acostumaria mai a viure amb el follet.

Aleshores va sentir un moviment entre les branques. Va seguir estirant la corda sense reaccionar. Quan va tenir les passes just al darrere va somriure.

—Hola, Gen —es va girar just al moment que la Gen tenia els braços alçats cap a ella.

La nena va picar amb un peu a terra i va abaixar els braços.

—No és just —va rondinar, el seu germà i la seva mare van aparèixer darrere d'ella—, aquest cop no he fet gents de soroll.

L'Agma va fer que no amb un somriure.

—Encara n'has d'aprendre molt —va agafar la galleda plena d'aigua i la va abocar dins l'olla.

En es va acostar a l'Agma amb un somriure.

—Tieta —els hi encantava dir-li tieta—, com estan les cries de les roxes?

L'Agma es va arronsar d'espatlles.

—Les està cuidant en Fur —va explicar, va agafar l'olla del terra i va fer un cop de cap direcció a la casa—, li haureu de preguntar a ell. Però crec que l'últim cop em va dir que mentre els hi donava peix, casi se li mengen un dit.

En Beila va riure, es va girar fent salts cap a la Gen, la va agafar de la mà i la va arrossegar cap a la casa.

L'Agma es va posar al costat de la Tènsia.

—Què tal al poble? Ja vau poder parlar amb la reina?

Van veure a la Gen i en Beila entrar a la casa.

—Quina pudor de fum —van sentir a la Gen—. Fur, què fas?

La Tènsia va fer que si amb el cap, mentre s'acostaven a la casa.

—Primer em va dir que si volia una casa d'acollida pels infants, fes servir els diners de la recompensa.

L'Agma va alçar les celles.

—Encara em sorprèn que et donés la meva recompensa —va fer èmfasi en les últimes paraules— després de deu anys.

La Tènsia es va girar cap a ella. Va posar la mà a l'aigua de l'olla i va esquitxar a l'Agma.

—La nostra recompensa —va puntualitzar—, sense mi no hauries guanyat a la bruixa.

L'Agma va fer l'intent de tirar-li l'aigua que quedava de l'olla per sobre, però la Tènsia va alçar les mans.

—La qüestió —va seguir la Tènsia—, que li vaig dir que aquells infants havien tornat perquè ella et va dir que els fessis tornar. Que eren responsabilitat del regne.

L'Agma va abaixar l'olla.

—D'aquesta no t'escaparàs —la va amenaçar mentre seguien de camí a la casa.

—I al final —va seguir la Tènsia sense fer cas de l'amenaça— ha acceptat i pagarà una casa pels infants i ens donarà diners cada any.

L'Agma se la va mirar amb una cella alçada. La Tènsia li va llegir els pensaments.

—No —va negar amb el cap—, no hi ha condicions, només que els infants hauran de treballar al camp.

L'Agma va assentir.

—Això és una condició.

La Tènsia es va arronsar d'espatlles. La va avançar i, quan estava d'esquena a l'Agma, a punt d'entrar a la casa, l'Agma va alçar l'olla i li va tirar tota l'aigua per sobre.

La Tènsia va ofegar un crit i es va quedar amb els braços oberts. Dins de la casa, la Gen, en Beila i en Fur les van mirar amb sorpresa abans de posar-se a riure per sota el nas.

Amb un somriure, l'Agma es va posar davant de la Tènsia i li va posar l'olla buida davant del pit.

—Pots anar a buscar aigua, Tènsia, si us plau? —la Tènsia li va agafar l'olla, la roba li gotejava— Si no només soparem peix molt fet d'en Fur.

Fi