Agafant la motxilla amb força per sota la capa, la Gen va alçar la barbeta per sortir del poble. Caminava molt segura. Els adults li havien dit que es quedés, que no marxés, que no trobaria mai en Beila a dins del bosc. Però ella els hi responia amb un somriure.
—Si no ho intento, segur que no el trobaré mai.
Els adults només bufaven i amb un murmuri comentaven que era tan tossuda com la seva mare. I la Gen somreia orgullosa.
Quan va sortir del poble, la majoria d'infants la van seguir. Les bessones de casa del forner se li van agafar una a cada mà i la resta de nens, una mica més grans, la seguien corrents per darrere.
—Segur que se't mengen els llops gegants —va cridar la filla de la modista.
—Els ogres de dos caps són pitjors que els llops gegants —li va dir el fill del ferrer—, els llops gegants no existeixen.
Alguns van riure. Tots caminaven amb passes ràpides darrere la Gen, que no els escoltava.
—Com vols que hi hagi ogres de dos caps? —va riure la filla gran del pagès de carabasses.
La Gen va mirar endarrere de reüll, les cases del poble encara es veien des d'allà. Alguns dels adults l'observaven amb els braços plegats. Va veure com la mare de les bessones s'allunyava una mica de la resta i les va cridar des d'allà.
—Nenes —la seva veu es va sentir per tot arreu, i tots els infants es van aturar— totes cap a casa, ja.
Es va posar les mans a la cintura i picava amb la punta del peu a terra.
Les bessones, encara agafades a la mà de la Gen, es van quedar petrificades. Van mirar a la Gen i després altre cop a la seva mare.
La Gen es va aturar i els hi va pressionar les seves mans amb delicadesa.
—Torneu a casa —els va somriure.
La resta d'infants també les miraven, sense perdre de vista els adults, que els observaven. Les bessones van fer morros.
—Però volem acompanyar-te —va dir una.
—I veure les fades —va afegir l'altra.
La Gen els hi va passar la mà per sobre el cap i les va mirar molt decidida.
—Jo tornaré i us cantaré històries de les fades.
Les bessones es van mirar, sense deixar de fer morros.
—I de follets?
La Gen va fer que si mentre les bessones s'agafaven de les mans.
La filla gran del pagès es va acostar a elles amb les mans a la cintura.
—No tornaràs —va dir amb una cella alçada—, cauràs en un arbust de flors carnívores o se't menjarà un estol de corbs.
Les bessones es van girar i van mirar a la filla del pagès molt enfadades.
—A tu se't menjarà un corb —va dir una d'elles—, però la Gen és molt valenta.
L'altra bessona va assentir i va picar amb el peu a terra.
—I quan torni a tu no et cantarà històries, només a nosaltres.
La filla del pagès es va posar vermella.
—Doncs jo sóc igual de valenta que la Gen —es va posar les mans a la cintura i es va allunyar fent morros.
Les bessones es van mirar murris i es van girar cap a la Gen.
ESTÁS LEYENDO
El Bosc de les Bèl·lues
FantasíaL'Agma entra a la sala del tro i les passes de la pota de fusta ressonen per tot arreu. Deixa el cap de la seva última presa sobre de la taula de la reina i cobra la seva recompensa. Està disposada a deixar de fer de caçadora per dedicar-se a la sev...
