El pal major reflectit és al mar,
Les veles de la barca són ja inflades.
Els mariners surten a navegar
Per les aigües bellament argentades.
El poble es lleva de nou a trenc d'alba;
La lluna, mentre el sol roig l'embruixava,
En l'escuma daurada ella es ponia
Recordant el romanç amb melangia:
El primer bes abraçats per la nit,
Ebris de vi, gojats per les sirenes
I els somnis febrils d'un vas d'aiguardent
Fruint del cant de les blanques gavines
Que coronava el preludi de l'arpa
Tocada per la remor de les ones.
YOU ARE READING
SONETS DE TREN
PoetryÉs un recull de sonets escrits mentre viatjo amb tren. El vaig escriure entre finals del 2019 i principis del 2020, si bé l'he modificat l'estiu del 2024.
