Uns quinze dies més tard em va tornar a convidar. Vam seguir la mateixa rutina agradable: parlàrem, miràvem, admiràvem i comparàvem. Com l'altra vegada, els seus pares tampoc i semblaven ser a casa, cosa que no em preocupava gens ni mica perquè em feia una certa por trobar-me'ls. Però quan aquest va repetir-se per quarta vegada, vaig començar a sospitar que no era simple coincidència i vaig témer que només em convidava quan els seus pares no hi eren. Encara que em sentia ferit, no vaig gosar fer-li cap pregunta.

Fins que un dia em vaig recordar de la fotografia de l'home que s'assemblava a Hitler... però immediatament em vaig sentir avergonyit de sospitar, per lleument que fos, que els pares del meu amic poguessin tenir alguna relació amb un home com aquell.


L'amic retrobatWhere stories live. Discover now