L'amic retrobat

17

Un dia de començament de desembre en què arribava a casa cansat al vespre, el meu pare em va fer anar al seu consultori. Els darreres mesos s'havia envellit molt i semblava que li costés de respirar.

-Seu, Hans, vull parlar amb tu. El que ara et diré et pot sorprendre molt. La mare i jo hem decidit enviar-te a Amèrica, de moment, si més no, fins que afluixi la tempesta. Els nostres parents de Nova York es faran càrrec de tu i miraran de ficar-te a la universitat. Ens sembla que això ser'à el millor per a tu. No haurà estat gaire fàcil. A la universitat encara pot ser pitjor. Oh... la separació no serà molt llarga! La nostra gent recuperarà el seny d'aqui a pocs anys. Pel que fa a nosaltres, ens quedarem. Aquesta és la nostra pàtria i això és casa nostra i no deixarem que cap <<gos austríac>> ens la rovi. Sóc massa vell per a canviar d'hàbits, però tu ets jove, tens tot el futur per endavant. I ara no posis problemes, no discuteixis, o encara ens ho faràs més difícil. I per l'amor de Déu, no en parlis ni mica!

I així es va disposar. Vaig deixar l'escola per Nadal i el 19 de gener, el dia del meu aniversari, quasi exactament un any després que Konradin entrés a la meva vida, vaig marxar a Amèrica. Dos dies abans de marxar vaig rebre dues cartes. La primera era un vers, esforç conjunt de Bollacher i Schulz:

Petit jueu, contents t'acomiadem

Que et trobis amb Moisès i Isaac a l'infern.

Petit jueu, on aniràs?

A unir-te amb els jueus més enllà?

Petit jueu, no tornis mai més per aquí

O trencarem el teu coll maleït.

La segona deia:

Estimat Hans:

M'és molt difiícil escriure aquesta carta. Deixa'm dir-te abans de tot que em sap molt greu que te'n vagis a Amèrica. No pot ser fàcil per a tu, que estimes Alemanya, començar una nova vida a Amèrica- un país amb el qual ni tu nijo no tenim res en comú- i puc imaginar.me l'amargor i tristesa que deus sentir. Per altra banda, probablement és el millor que pots fer. L'Alemanya de demà serà diferent de l'Alemanya que nosaltres coneixem. Serà una nova Alemanya sota el lideratge de l'home que haurà de determinar el nostre futur i el futur del món per centenars d'anys. Et sorprendrpa que et digui que jo crec en aquest home. Només ell pot salvar el nostra país del materialisme i del bolxevisme, només amb ell podrà recuperar Alemanya l'ascendeència moral que ha perdut per follia pròpia. Tu no hi estaràs d'acord, però no veig cap altra esperança per a Alemanya. Podem elegir entre Stalin i Hitler, i jo prefereixo Hitler. La seva personalitat i sinceritat em van impressionar més del que jo havia cregut possible. El vaig conèixer recentment quan era a Munic amb la meva mare. Aparentment és un home insignificant, però només de sentir-lo un se sent trensportat pel poder de la seva convicció, per la seva voluntat de ferro i per la seva intensitat demoníaca i intuïció profètica. Quan vam marxar la meva mare tenia llàgrimes i no parava de repetir: <<Déu ens l'ha enviat>>. Em sap més greu del que puc expressar que per un temps- pot ser un o dos anys- ho hi hagi lloc per a tu a la nova Alemanya. Però no veig cap motiu que pugui impedir-te tornar més tard. Alemanya necessita gent com tu i estic convençut que el Führer és plenament capaça de distingir entre els elementes jueus bons i els dolents.

Perquè aquell que viu a prop dels seus orígens està poc disposat a deixar el seu lloc.

M'alegra que els teus pares hagin decidit quedar-se. Evidentment ningú no els molestà i podran viure i morir aquí en pau i seguretat.

Potser algun dia els nostres camins es tornaran a creuar. Sempre et recordaré, estimat Hans! Has influït molt en mi. M'has ensenyat a pensar i a dubtar i, per mitjà del dubte, a trobar el nostre Senyor Jesucrist i Salvador

Teu,

KONRADIN V.H