Natch

Capítol 11

CAPÍTOL 11

Era el famós dia que la Chelsea esperava: el dia de la festa. Portava parlant-me de tot el que volia fer aquell dia des del dia que vam anar juntes al centre comercial: intentaré parlar amb en Harvey, podria passar alguna cosa, beuràs com que em dic Chelsea, arribarem a casa allà a les cinc, soparem a Jane's, serà millor que ens abriguem o no?, a en Harvey li agradaria que anés amb les escot o no?, tinc ganes de que arribi ja!... I així fins que, gràcies a Déu, el dia va arribar.

Estava davant de casa meva amb unes mitges negres que es transparentaven, el vestit que m'havia regalat la Chelsea, una jaqueta de cuir negra que li havia robat al meu germà i, a més a més, anava amb el cabell negre deixat anar i els ulls pintats per exigència de la meva amiga.

Ella va arribar més tard del que m'esperava i em va obligar a pujar al seu cotxe amb rapidesa.

-Es pot saber per què em fas córrer? Si ets tu la que ha arribat tard! –li vaig etzibar quan ella ja havia arrencat.

-Fem tard, sort que al final vam dir que sopàvem a casa, perquè si no no arribem.

Jo no tenia ni idea d'on fèiem tard, però m'importava poc. Tampoc sabia com podia ser que fos tard si només eren les onze, però el pla de la Chelsea era seu, així que no podia dir res.

Vam estar al cotxe ben bé mitja hora fins que ella va aparcar al costat d'uns quants cotxes en els quals hi havia gent a dins.

-Va, que comenci la festa! –em va dir mentre m'estirava cap a una mena de carpa on hi havia molta gent junta.

Un cop allà vaig començar a veure gent coneguda. La Chelsea em va portar fins a una mena de barra on va demanar no sé quina beguda i em va deixar sola per anar a seguir parlant amb el cambrer.

-Hey, Natch!

Vaig girar-me i em vaig trobar cara a cara amb el Harvey que, per cert, anava molt begut.

-Hola.

Ell va fer un glop llarg i intens de la beguda que portava a la mà i em va preguntar:

-Què hi fas per aquí?

-Doncs mira, surto de festa –li vaig contestar, esperant que marxés.

-I què, vindrà en Charlie?

-No, està preparant l'estratègia pel pròxim partit.

Ell em va somriure i va marxar.

Seguia sense saber què li trobava la Chelsea. Sí, era atractiu, no dic que no, però més imbècil i interessat no es pot arribar a ser.

-Aquí tens –va dir-me la Chelsea oferint-me un got ben carregat de alguna beguda alcohòlica de la qual desconeixia l'existència-. Tot de cop!

A mi em feia una mica de por veure-m'ho tot de cop, ja que sabia perfectament els efectes secundaris que això comportava, però com que havia deixat clar que només veuria una copa, vaig fer cas a la Chelsea i me la vaig prendre de cop. Vaig notar com em cremava la gola, era molt fort.

A partir d'aquell instant vaig adonar-me que la nit seria diferent al que jo m'esperava.

Vam estar bevent una estona més. El meu cap em deia que deixés de fer-ho, però no parava, m'estava divertint. A més, la Chelsea només feia que donar-me diferents begudes perquè les provés.

Al cap d'una estona vaig notar que la Chelsea m'agafava del braç i em feia caminar una estona. Ho sentia tot com un eco i ben bé no sabia què passava al meu voltant, però vaig deixar que em dirigís la meva amiga.

-Ja hem arribat –vaig sentir que deia algú dels que anava al capdavant.

La Chelsea es va posar a parlar amb una noia d'allà a prop i jo em vaig posar a intentar esbrinar on estàvem. Veia unes llums vermelles molt brillants amb gent al davant. Darrere meu hi havia la carretera on hi passaven cotxes a molta velocitat.

-Mira qui hi ha allà –va dir-me la Chelsea assenyalant al que jo identificava com una silueta de noi-. És en Zack.

Vaig assentir lentament i em vaig aixecar, massa ràpid.

I l'últim que recordo d'aquella nit és la cara de confusió d'en Zack just en el moment en el que jo m'hi tirava a sobre.