Capítol 13

108 15 4
                                    

CAPÍTOL 13

Portava quatre setmanes sense dirigir-li la paraula a en Zack. Ell portava quatre setmanes intentant que li fes el major cas possible, però jo m'hi resistia amb totes les meves forces.

La Chelsea no havia aconseguit progressar amb el tema d'en Harvey, cosa que no era d'estranyar, però millor no dir-li res.

En Charlie havia guanyat els últims darreres partits de futbol. D'aquí dues setmanes jugaven la final i tot l'institut estava molt emocionat.

Tornava de l'institut caminant quan per fi vaig arribar a casa i em vaig endur la millor sorpresa del món: tenia un missatge de la meva professora de piano.

En el missatge hi deia que volia reunir-se amb mi aquella mateixa tarda. Portava des de que havia deixat les classes sense veure-la ni un moment.

Vaig pujar a l'habitació per deixar les coses i vaig agafar corrents l'skate per anar fins a l'aula on feia classe.

-Natch! –va cridar ella quan em va veure i em va venir a fer una abraçada-. Feia molts dies que et volia veure.

-Jo també, trobo a faltar les classes.

Ella em va fer un somriure trist i em va portar fins al davant del piano.

-Toca'm una peça. La que tu vulguis.

Vaig pensar en quina era la peça que més m'agradava i la que més havia tocat durant tots els anys i la guanyadora va ser First Love.

Tenia la sensació d'estar volant en un núvol. Els dits m'anaven sols amunt i avall de les tecles del piano. La música estava dins meu i jo l'estava mostrant amb el melodiós so del piano. Sentia com la música sonava i era conscient de que era jo que l'estava creant.

Quan vaig acabar de tocar vaig respirar fons i no vaig poder evitar somriure de satisfacció. Estava orgullosa d'haver pogut tocar aquella peça amb tanta elegància i tranquil·litat.

-Segueixes tocant d'una manera inigualable.

Me la vaig mirar. Recordant els bons moments que havia passat amb ella i aquell piano.

-T'agradaria fer classes als nens petits? –va proposar-me ella, inesperadament.

-M'encantaria –vaig contestar-li mentre li feia una abraçada.

El que restava de tarda la vaig passar tocant el piano. M'apassionava.

Quan vaig decidir que era hora d'anar cap a casa vaig decidir canviar el meu camí habitual i passar per davant del camp de futbol.

Al passar per allà em vaigquedar palplantada mirant les graderies, pensant en tota la gent que estàsempre allà asseguda mirant com uns jugadors es baten entre la victòria i laderrota. Vaig colar-me per un forat a la xarxa i em vaig asseure al mig del capa mirar el cel de la tarda, d'aquell color ataronjat    


NatchDonde viven las historias. Descúbrelo ahora