Natch

Capítol 10

CAPÍTOL 10

El dilluns al matí vaig despertar-me amb la idea de que havia de parlar amb la Chelsea urgentment per fotre-li la bronca per la nit que em va fer passar, encara que no va ser tan dolenta, però a ella tot el que havia passat amb en Zack no li explicaré.

Vaig entrar a l'institut i me la vaig trobar al banc de sempre. Vaig acostar-m'hi amb mala cara i em vaig asseure al seu costat, esperant que digués alguna cosa.

-On vas acabar, dissabte?

-Això voldria que em contestessis tu –li vaig contestar, de mala manera.

-Doncs ben bé no ho recordo... –va mirar-me i va veure la meva expressió de cabreig-. Ho sento, et vaig perdre i també vaig veure massa... Però vas acabar bé la nit, no?

Jo vaig limitar-me a assentir, però per dins tenia aquella sensació de felicitat i alegria de quan recordes un moment que t'agradaria que es repetís un bilió de vegades.

Al pujar a classe vaig notar l'absència d'en Zack a la cadira del meu costat. Tenia ganes de poder parlar amb ell del que havíem passat dissabte. Sabia que no seria una bona idea fer-ho, però volia fer-ho.

El meu germà no m'havia vingut a buscar, així que vaig començar a caminar en direcció cap a casa. Mentre caminava pensava en tot el que m'havia passat en aquelles mesos: havia conegut a en Zack, un noi que em feia sentir diferent i amb el qual no havia de pensar pel meu bé, la Chelsea volia aconseguir al famós sexsymbol del institut, Harvey Jordan, el meu germà havia sigut l'objecte d'una venjança emocional, la meva mare havia marxat de casa precipitadament i el meu pare semblava que fos 5 anys més jove.

PIIIIP!!!!

Vaig girar-me, sorpresa i exaltada.

-Chels? –vaig dir, cegada pel sol-. Des de quan tens cotxe?

Ella es va posar a riure i es va apropar fins al meu costat.

-Puges o què?

Jo vaig riure i em vaig asseure al lloc del copilot i me la vaig quedar mirant, esperant una explicació raonable de per què estàvem en un cotxe anant fins a qui sap on.

-Anirem al centre comercial, la primera setmana de març, o sigui d'aquí 10 dies, anirem a una festa genial i ens hem de començar a mirar roba i altres.

La meva cara ho deia tot. Era un no rotund. Després del que m'havia fet passar el dissabte jo no volia repetir-ho.

-Va, no t'hi neguis, et juro que ho passarem guai, tia.

-Sóc massa bona amiga...

Quan vam arribar al centre comercial, el primer que vaig obligar-li a fer a la Chelsea va ser comprar un batut de fruites. Sabia que passar una tarda de compres amb ella era esgotador, així que necessitava forces per començar amb energia la tarda.

Ella va anar directament a una botiga de vestits de festa que hi havia justa a l'entrada. Tenia clar que en aquella botiga no hi trobaria res del meu estil. Els vestits no m'agrada com em queden, però la Chelsea no pensava el mateix.

-Et buscaré el vestit més maco de la botiga!

Vaig insistir-li amb que jo no me'l posaria i que era molt car, però ella feia com si sentís ploure. A vegades la mataria.

Es va estar més d'una hora buscant entre cada penjador fins que va venir davant meu amb tres vestits. Em va estibar fins a dins d'un provador i ella es va esperar fora a que em provés els vestits.

El primer era de color vermell i m'arribava fins als genolls. Vaig sortir del provador i la Chelsea es va quedar callada, m'estava analitzant.

-Tens poc art per provar-te vestits, eh... Però aquest no m'agrada. Següent!

Vaig tornar a entrar i em vaig decidir provar un de color blau que m'arribava fins al damunt dels genolls i tenia uns tirants amb els quals sabia que passaria fred.

-Massa sexy, canvia.

L'últim que quedava era de color negre de màniga tres quarts i m'arribava per sota les natges. Quasi no tenia escot i deixava l'esquena una mica al descobert.

-Et queda perfecte –va dir-me mentre s'aixecava d'un vot de la butaca.

-Però quant val?

Ella va somriure i em va xiuxiuejar:

-És el meu regal de Nadal amb retard, no pateixis.

Em vaig tornar a posar la meva roba i la Chelsea va anar a pagar. No sabia quina en duia de cap, però em feia molta por.

La resta de la tarda la vam passar donant voltes de botiga en botiga mirant sabates de luxe, joies extravagants, maquillant-nos de gorra, provant-nos coses de gent gran... En conclusió: fent l'idiota.