Natch

Capítol 20

CAPÍTOL 20

Entre les llàgrimes que em regalimaven galtes avall, vaig aconseguir veure aquell somriure de triomf que tantes vegades feia en Zack.

Ell va obrir els ulls a poc a poc i va seguir amb el seu somriure a la cara.

-Sabia que vindries –va dir-me.

Jo em vaig eixugar les gotes que em quedaven a la cara i el vaig abraçar, tirant-me al mig del cap de futbol damunt seu.

Ell va asseure's, deixant-me a mi damunt de les seves cuixes, i em va dir:

-És veritat?

Li vaig enviar un somriure trapella que ell no va aconseguir desxifrar a temps i vaig ajuntar els seus llavis amb els meus. Semblava que estiguéssim sols damunt d'un núvol. Ell em va tornar el petó de la mateixa manera. Tot semblava perfecte, era perfecte.

De fons sentia la retransmissió d'en Jacob, qui s'ho devia estar passat la mar de bé amb aquest espectacle al mig del camp.

Ens vam separar i li vaig dir:

-Què creus? Pensa que no vaig borratxa.

En Zack va riure i el dos ens vam aixecar de la gespa i vam dirigir-nos fins al vestuari per ordre de l'entrenador.

Allà, en Zack es va asseure al meu costat i em va agafar la mà dreta amb tendresa.

-Sento molt el que vaig fer...

Ell em va agafar de la barbeta i em va fer mirar-lo als seus ulls foscos i encisadors.

-Això que has fet avui ho arregla tot, no pateixis.

I va fer que els nostres llavis es tornessin a unir en un dolç i llarg petó.

Semblava que el petó hagués durat hores fins que ens vam separar. Ell es va aixecar i es va treure les equipacions, quedant només amb els pantalons.

-Bones vistes? –va preguntar-me.

-No estan malament –vaig contestar-li, posant-me vermella-. Però encara no m'has demanat res.

Ell va dirigir-me un somriure misteriós, d'aquells que havia vist tantes vegades durant tot l'any.

Es va apropar a mi amb uns passos lents però segurs, i quan estava a menys d'un pam em va dir:

-Natch, vols sortir amb mi?

Jo vaig enrotllar els meus braços al seu coll i el vaig apropar més a mi. Ell va agafar-me de la cintura i va fer en enrotllés les meves cames a la seva.

Ens vam quedar mirant-nos un instant i li vaig contestar:

-Serà un plaer.

I ens vam tornar a endinsar en un petó d'aquells que et fan arribar fins més enllà de les estrelles. D'aquells de pel·lícula que mai s'oblida.

I aquí s'acaba la meva història d'amor. Potser per vosaltres no és res de l'altre món, però per mi va ser i serà la millor història que tinc per explicar.

Quan algú em demani que expliqui la cosa més bonica que m'ha passat mai, l'explicaré, quan em diguin que recordi el record més bonic que tinc, hi pensaré, i quan obri els ulls, el veuré a ell.