Natch

Capítol 16

CAPÍTOL 16

Era divendres, portava ben bé una setmana sense anar a l'institut. No podia mirar a la cara a la Chelsea, m'havia fet mal, i tampoc podia mirar a la cara a en Zack, li havia fet mal.

El meu germà estava més nerviós que jo abans d'un examen. El diumenge jugaven la final del campionat de futbol. Es jugaven ser campions de lliga.

Estava feta pols per moltes coses. No tenia les forces suficients com per seguir la rutina. Si en Zack m'agradava, per què no l'havia respost? Per que la Chelsea s'havia deixat menjar per una enveja que no existia?

Tot això rondava dia i nit pel meu cap, i el meu pare ho va notar. Ell es passava el dia intentant que mengés, volia que sortís a donar una volta i, fins i tot, m'havia dit que sortís de festa.

Pensant en tot això no havia volgut ni encendre el mòbil. Just el dia que havia passat tot el vaig apagar i el vaig deixar dins de la tauleta de nit. No volia saber res de ningú.

Devien ser les deu i mitja quan jo estava estirada al llit escoltant música i algú va tocar al timbre. Vaig sentir des de molt lluny la veu del meu pare i vaig seguir fent.

Van picar a la meva porta habitació tres vegades seguides. Vaig fer veure que no sentia res. Van tornar a picar dues vegades més. Em vaig treure els auriculars i vaig dir:

-Endavant.

El pany de la porta va girar-se lentament i en va entrar una Chelsea que devia fer molts dies que no dormia, tenia uns ulls vermells d'haver passat hores plorant i duia una cara de pena que feia por de veure.

Ella era la única persona a qui no volia veure. S'havia passat tres pobles, però amb la cara que portava ni vaig poder resistir-me a deixar-la seure a la meva vora.

-Es pot saber què fas aquí? –vaig etzibar-li de mala manera.

Els seus ulls es van començar a omplir de llàgrimes que, poc després, li van regalimar galtes avall.

-Sento molt... To-tot el que et vaig fer. Vaig ser una egoista i una mala amiga...

-No cal que t'excusis. El mal ja està fet.

Ella va seguir plorant durant una bona estona, fins que jo vaig recordar que, a part d'això d'en Harvey, havia passat massa bons moments amb ella com per fer-la patir així.

-No ploris més.

La Chelsea es va treure les mans de la cara, deixant veure aquell rostre tan massacrat per les llargues nits en vetlla i em va abraçar. Jo li vaig tornar l'abraçada i li vaig dir a cau d'orella:

-En Harvey és gay.

Ella es va apartar de mi i em va mirar als ulls amb un somriure.

-Ja ho sé –va dir-me amb una veu baixa i lenta-. M'ho va dir en Zack.

En sentir aquell nom vaig notar que tots els músculs del meu cos es tensaven d'una manera extrema. La meva cara va passar a una expressió de decepció i la Chelsea ho va veure.

-Es pot saber què va passar amb en Zack?

Li explicava o no? Ella m'acabava de demanar perdó, a més havia sigut gràcies a en Zack que ella ho havia fet. No sabia si podia tornar a confiar amb ella, però era la meva millor amiga...

-Explica-m'ho, si ja sé que t'agrada.

Acabava de dir el que jo no m'havia atrevit a dir des de que havia conegut aquell noi de cabells foscos i ulls negres. Ho havia resumit tot amb una frase. Tenia dret a saber el què havia passat, però abans de que jo li pogués explicar ella em va agafar les mans, em va mirar als ulls amb preocupació i em va preguntar:

-Et va dir que t'estimava?

Amb la meva mirada en va tenir prou per saber que el que acabava de dir era totalment cert. Em va abraçar i quan vaig haver sortit del meu estat de shock li vaig explicar, amb tots els detalls, el que havia passat feia unes tardes.

Ella em va escoltar com mai abans ho havia fet. Va estar atenta a cada paraula que sortia de la meva boca. Va esperar pacientment durant tot el meu relat, pensant la seva resposta amb cura i delicadesa.