Natch

Capítol 19

CAPÍTOL 19

Eren quasi les vuit i la Chelsea i jo ens vam posar de camí cap al camp de futbol.

De tot arreu en sortia gent que anava en la mateixa direcció que nosaltres per anar a animar l'equip. Si en Charlie veiés això..., vaig pensar amb un somriure a la cara.

Se sentien els crits de la gent que estava pujant a les grades i buscava el lloc perfecte per veure el partit que tothom estava esperant.

La Chelsea i jo ens vam asseure a la primera fila del costat dret del camp. Es podia veure perfectament el terreny de joc i se sentia bastant bé la veu del nostre estimat Jacob Adams, que era qui retransmetia el partit pels altaveus.

Els jugadors van sortir a la pista i tothom els va aplaudir. En Charlie duia el famós número 16 a l'esquena, en canvi en Zack portava el número 27.

Van sortir els de l'equip contrari i el públic els ho va dedicar una ovació.

Les famoses animadores de l'institut van començar a cridar petits fragments d'ànims per l'equip mentre els jugadors, àrbitres i entrenadors es donaven les mans i es declaraven un bon partit.

El partit va començar quan en Jacob va cridar:

"-Els jugadors ja han preparat les seves estratègies i surten al camp, preparats per tot el que els hi espera!".

Durant els primers minuts vaig patir pel meu germà. Era a qui més placatges estaven fent els de l'equip contrari. Però vaig veure que es recuperava ràpid i seguia amb tota la seva atenció dins del partit.

La tensió es notava a l'ambient. L'altre equip anava guanyat per poca diferència i el públic estava que s'estirava dels cabells.

La Chelsea només feia que preguntar-me coses. Ella i el futbol americà eren pols oposats i, a sobre, d'aquells que no s'atrauen. No entenia la meitat de les jugades que feien ni la quarta part del que en Jacob deia pel micròfon.

-Natch, i això què nassos vol dir? I, per què en Jacob està tan enfadat? Hòstia, no entenc res!

-Quan venim juntes a veure partits, tu què fas?

Recordo cada vegada que he vingut a veure partits amb la Chelsea i, en cap dels anteriors, m'havia fet tantes preguntes.

-Doncs acostumo a mirar nois o alguna cosa per l'estil.

-Ara ho entenc tot...

Va sonar el pito que anuncia la mitja part i em vaig aixecar, decidida a anar a comprar-me alguna beguda a l'entrada del camp.

La Chelsea va acompanyar-me, amb la intenció de poder comprar alguna cosa que la distragués durant el temps que quedava de partit.

Quan vam tornar als nostres respectius llocs, els jugadors van tornar a sortir al camp i vaig adonar-me que en Zack no havia mirat ni un sol moment a les grades.

-Ja queda menys –va dir-me la Chelsea a cau d'orella quan es va adonar cap on mirava.

Jo li vaig contestar amb un somriure nerviós i en Jacob Adams va anunciar l'inici de la segona part.

El públic va embogir quan el nostre equip va començar a remuntar. Tothom cridava i animava. Els de l'equip estaven més contents que mai, però l'entrenador seguia cridant.

En Zack estava al terreny de joc, esperant a començar la següent jugada. Encara no havia rebut cap cop fort i jo estava tranquil·la per això.

La Chelsea i jo ens vam aixecar per anar a tirar les restes del que ens havíem comprat quan en Jacob i el públic van callar tots a la vegada. Jo no entenia per què, però quan vaig mirar al camp ho vaig entendre: un jugador del nostre equip estava estirat al mig del camp.

"-El número 27 no s'aixeca, el cop li deu haver fet mal".

27... era en Zack! No podia quedar-me allà quieta sense fer res. Havia de saber que ell estava bé.

Vaig saltar la reixa ens separava del camp de futbol i vaig començar a córrer. De fons vaig sentir a la Chelsea cridar:

-On vas?

Però no en vaig fer cas.

Quan vaig arribar al mig del camp em vaig agenollar al costat del cos inconscient d'en Zack. Li vaig treure el casc amb delicadesa, com quan ell em treia el de la moto i el vaig tirar cap endarrere amb tota la força que tenia.

Els seus ulls estaven tancats i semblava que estigués dormint. Li vaig acariciar els cabells foscos i vaig notar que una llàgrima sortia dels meus ulls.

-Zack, desperta... –deia mentre li seguia fent carícies als cabells-. Sisplau, et necessito amb mi... T'estimo.