Natch

Capítol 7

CAPÍTOL 7

En Zack em va deixar a casa a les nou. Jo no entenia la mena de tarda que acabava de passar, però faria cas omís de la meva observació.

A casa només hi havia el meu pare, que estava mirant un partit de futbol. Sabia que en Charlie havia sortit a donar una volta amb en Carl i les seves suposades "amigues" i, encara que demà fos dilluns, ell arribaria tard.

Vaig pujar a la meva habitació i vaig posar-me el pijama. Vaig baixar un moment a la cuina i li vaig dir al meu pare que soparia a dalt mirant la televisió.

En desbloquejar el mòbil vaig veure que tenia tres xats oberts, un de la Chelsea que deia:

Ma mare em deixa anar de festa dissabte, així que ja saps, res de plans!

Un altre era d'en Charlie:

Suposo que ja t'ho esperaves, però vindré tard, no m'esperis desperta

I l'últim era d'en Zack:

M'agradaria repetir algun dia

Vaig contestar als missatges per ordre de rebuda:

Chelsea: D'acord...

Charlie: Sí germanet, ja m'ho esperava

Zack: A mi tampoc m'ha desagradat

Havia de vigilar amb en Zack, tenia la sensació que alguna cosa acabaria malament si seguia per aquell camí, però quan estava al seu costat em notava protegida i segura, com si amb ell la resta del món no importés.

El cap de setmana va arribar més ràpid del que m'esperava. Era dissabte al matí i la Chelsea m'acabava d'enviar un missatge que deia que en uns deu minuts estava a casa meva.

Vaig decidir que m'havia de posar roba per sortir al carrer, ja que anava amb el pijama. Vaig obrir l'armari i vaig treure'n uns texans negres descolorits, una samarreta blava de tirants que posava Change de World i una dessuadora amb cremallera del mateix to de blau.

La Chelsea va tocar al timbre tres vegades seguides i el meu pare la va obrir. Ella va pujar a la meva habitació amb una maleteta plena de maquillatge i mentre la deixava damunt de l'escriptori em va dir:

-Ja la deixo aquí per quan vingui a la tarda, però ara ens hem de posar en marxa. Ens espera un matí molt llarg!

I les dues vam marxar de casa per anar a esperar l'autobús a la parada per anar al centre comercial.

Un cop al centre comercial ella va començar a portar-me de botiga en botiga buscant el millor conjunt per mi. Vam entrar a botigues gòtiques on tot era negre i ple de coses que parlaven de la mort, d'estil rústic amb coses de quadres i ratlles per tot arreu, algunes tipus flower power on només hi havia estampats de colors cridaners que ningú sabria combinar, d'altres estaven plenes marques que valien milions i, a l'última que vam entrar posava: 4u. El nom no em feia gaire gràcia, però la roba de dins no estava malament.

La primera samarreta que vaig veure que em va agradar era de color taronja, era de màniga llarga i anava a l'altura del melic. Tenia una mena d'obertures a l'esquena que deixaven entreveure la pell, però no es veia el sostenidor.

-Mola eh –em va dir la Chelsea, que ja duia tres peces de roba a cada mà.

-No està malament –vaig contestar-li amb un somriure.

Vam estar dins d'aquella botiga fins les dues del migdia.

En arribar a casa vaig sentir al meu pare i al meu germà discutir:

-Et juro que no arribaré gaire tard.

-Sempre dius el mateix, Charlie, i al final acabarem tenint un ensurt tots plegats.

-Sisplau, vindré abans de les quatre.

Vaig entrar al menjador per poder intervenir en la conversa.

-Jo també surto. Podem tornar a la mateixa hora.

El meu pare ens va començar a mirar als dos, analitzant les nostres cares de dalt a baix.

-D'acord. A les 4 a casa els dos.

Vaig dinar ràpid i vaig pujar a la meva habitació per canviar-me. Després d'una bona estona vaig acabar posant-me uns pantalons blau fosc estripats, la samarreta taronja que m'havia comprat aquell mateix matí, unes botes negres que m'arribaven a sota del genoll i una jaqueta de cuir negre que m'abrigaria del poc fred que feia per ser una nit del mes de febrer.

La Chelsea va arribar vestida de gala: anava amb una faldilla verd maragda, unes mitges de reixeta amb unes ballarines, una samarreta blanca de tirants amb molt d'escot i l'anorak.

-T'has vestit tu? –em va preguntar, incrèdula.

-No, m'ha triat la roba en Charlie! –li vaig dir mentre la tirava damunt del llit.

Ella es va posar a riure i es va posar mans a la feina per maquillar-me.

-No vull semblar un pallasso, sisplau.

Va trigar mitja hora en maquillar-me i, si sóc sincera, estava molt guapa. M'havia fet la ratlla de dalt i la de baix, una mica de rímel, una mica de gloss de pintallavis i ombra d'ulls color marró fosc que contrastava amb els meus ulls grisos. Al cabell només m'havia fet una cua de cavall que feia que el meu cabell negre semblés més llarg del que era.

Vam baixar de la meva habitació allà a les vuit i ens vam acomiadar del meu pare.

Vam sopar ràpidament a Carroll's un entrepà de llom amb formatge desfet i, allà a les deu, vam anar tirant cap a l'estació.

Allà només s'hi sentien crits de gent que ja començava a anar contenta. A mi no m'agradaven aquells llocs, trobava que era on anava la gent de setze anys que no tenen res més interessant a fer.

-Vinga, et donaré alguna cosa perquè entris en calor –em va dir en Harvey Jordan mentre m'agafava del braç i m'estirava del costat de la Chelsea.-Que passarà per aquí el teu germà?

-No ho sé.

Em va donar un vas amb un líquid groc que feia molta olor d'àcid. No me'l vaig prendre i vaig començar a buscar a la Chelsea. La vaig trobar amb un grup de nois de la nostra edat.

-Chels, t'havia perdut.

Ella es va girar i em va somriure.

-Tranquil·la, i ara ja podem començar a beure –va dir ella bevent-se d'un glop el que hi havia en el seu vas.