Natch

Capítol 15

CAPÍTOL 15

Un munt d'emocions es van apoderar de mi en una mil·lèsima de segon. Estava avergonyida de que en Zack m'hagués vist borratxa, estava descol·locada al pensar que m'havia vist en roba interior, estava frustrada perquè no havia escoltat abans la seva versió i estava irada perquè la meva millor amiga m'havia mentit en tot.

Em vaig aixecar del llit amb una sola idea al cap:

-Anem al gimnàs, haig de parlar amb la Chelsea.

Ell va assentir i vam anar els dos junts, amb la moto, fins al gimnàs on acostumava a passar les tardes la Chelsea.

Vaig entrar com una exhalació i me la vaig trobar en una de les cintes de córrer escoltant música. Semblava tan tranquil·la...

-Necessito parlar amb tu ara.

Ella va baixar de la cinta i va desviar la seva mirada cap en Zack.

-Has trigat bastant en escoltar-lo. Pensava que series més llesta.

No entenia res del que m'estava dient. No podia ser que fos veritat...

-Tu em vas mentir... Per què?

El somriure es va esvair de la seva cara per deixar pas a una casa de decepció i ira contra mi.

-Et preguntes el per què? De veritat?

Sembla que s'hagués tornat boja, però almenys aconseguiria una resposta.

-Perquè tu sabies que m'agradava en Harvey! Ho saps! I et passes el dia parlant amb ell cada vegada que el veus.

-Però què dius, Chels? Jo mai he parlat amb en Harvey. A més, no el trobo ni atractiu.

El seu rostre es va deformar de ràbia i va explotar:

-Ets una mala amiga. No em vas voler perquè el volies per tu. Per això vaig mentir! Vaig mentir per tornar-te totes les merdes que m'has fet.

-Chelsea... –sentia com els ulls em coïen. Havia de marxar d'allà ja-. No et vull tornar a veure mai més.

I vaig sortir corrents del gimnàs, deixant a tothom endarrere, pensant només en tot el mal que duia a dins.

Vaig córrer durant una bona estona sense rumb fix fins que vaig arribar a un petit descampat. Allà em vaig recolzar a plorar en una pedra i vaig notar que unes mans m'agafaven delicadament de la cintura.

En Zack estava amb mi.

-Se li passarà. Va ser un atac de gelosia.

Jo vaig girar el cap i el vaig mirar directament als ulls.

-Però m'ha fet mal...

-Ja ho sé, però et dic jo que a ella n'hi farà més.

No vaig entendre la resposta que m'acabava de donar, i ell se'n va adonar perquè va riure la veure la meva cara de circumstàncies.

-Què vols dir? –li vaig preguntar.

-Doncs diguem que en Harvey no se sent atret pel mateix tipus de gent que jo.

No m'ho podia creure! En Harvey era gay! Per això sempre que em veia em demanava pel meu germà. No li agradava jo, sinó en Charlie.

No vaig poder resistir-me a riure al acabar de respondre totes les incògnites del meu cap.

-Tots els de l'equip ho sabem, sobretot el teu germà. El que passa és que ell no ho ha assumit encara.

Vaig girar-me en rodó, quedant cara a cara amb el Zack. Vaig adonar-me de que tenia els cabells molt despentinats i que els seus ulls brillaven quasi més que la lluna plena. No vaig poder evitar perdonar-me pel que ell m'havia explicat:

-Sento molt tot el que t'he fet i tot el que et vaig fer aquella nit.

Ell em va agafar la mà amb tendresa i em va dir:

-No ho has de sentir, per una part tenies les teves raons i, per l'altra, no estaves en la teva plena consciència.

Ens vam quedar mirant-nos als ulls, esperant que l'altre digués alguna cosa. Cap dels dos deia res i els dos intentàvem entrar dins dels ulls de l'altre.

-Natch... –va dir-me ell amb un espignet de veu, trencant el silenci-. T'haig de dir una cosa.

Els meus ulls es van obrir com dues taronges. No volia que digués les paraules que en aquell instant sortirien de la seva boca. Aquells mots em feien molta por, mai ningú els havia dit dirigits a mi.

-Bé, t'haig de dir que... que t'estimo.

Va ser un acte reflex. El vaig deixar anar de les mans ràpidament i em vaig posar a córrer, per segona vegada.

Sóc la persona més dolenta i idiota que ha existit en la pau de la Terra.