Natch

Capítol 18

CAPÍTOL 18

Ai mare, els nervis podien amb mi. Eren només les sis del matí de diumenge quan em vaig despertar. No sabia ben bé que m'havia passat.

Vaig decidir que el millor que podia fer era quedar-me estirada al llit, cosa que no va ser gaire bona idea perquè només vaig fer que imaginar-me les mil i una maneres de les quals podria passar la conversa amb en Zack.

D'acord, era més bona idea aixecar-se i anar a esmorzar una mica.

En baixar em vaig trobar amb el meu germà a la cuina. Ell segur que també estava nerviós.

-Què fas desperta tan d'hora? –va preguntar-me quan em va veure entrar amb cara de cansada.

-El mateix pregunto.

Vaig preparar-me un bol de llet amb cereals i em vaig asseure a la punta del marbre per menjar-me'l.

-Vindràs al partit?

Jo vaig despertar-me dels meus pensaments i vaig contestar-li:

-Sí, vindrem la Chelsea i jo juntes.

-Necessitem ànims.

Ell es va aixecar, va deixar el bol a la pica i va marxar cap a la seva habitació.

Poc després va baixar el meu pare amb un somriure d'orella a orella. Em va fer un petó a la galta i es va fer el seu primer cafè matutinal.

-No podré anar al partit, així que ja em faràs tu la crònica.

-Per què no hi podràs anar?

-Perquè m'han canviat el torn avui.

Vaig acabar-me els cereals i vaig pujar a la meva habitació. D'allà vaig anar fins al lavabo i em vaig dutxar amb tota la tranquil·litat possible en el meu estat.

Quan vaig sortir de la dutxa em vaig quedar mirant el meu reflex al mirall.

-Tu pots fer-ho, Natch –vaig dir-me a mi mateixa-. Clar que pots! Què creus? Ets guapa, simpàtica i bona persona. A més, ningú es perfecte.

El meu reflex tenia la pell blanca, els ulls grisos i el cabell negre i llarg mullat per l'aigua de la dutxa.

-Avui serà un dia increïble! –va ser l'última cosa que vaig dir-me a mi mateixa abans de sortir del lavabo i començar a vestir-me amb la roba que tant m'havia costat triar.

Eren les tres de la tarda en punt quan el timbre de casa meva i vaig baixar com una exhalació a obrir la porta de l'entrada.

Allà hi havia la Chelsea amb el famós maletí de maquillatge i anava tan elegant com sempre.

Vam pujar a l'habitació amb la intenció de passar allà la tarda parlant i arreglant els últims detalls del pla que havia dissenyat la meva amiga.

Ens vam asseure les dues al meu llit i ella va obrir el maletí i va començar a maquillar-se. Jo me la vaig quedar mirant, esperant alguna resposta per part seva.

-Et maquillaràs tu com sàpigues. Ell t'estima al natural, jo avui tinc festa.

A mi no m'agradava gaire maquillar-me, més aviat perquè només sabia fer-me quatre coses, les quals no em sortien del tot bé.

Vaig agafar un llapis d'ulls i em vaig fer la ratlla de baix, ja que era la que millor em quedava i era l'única que sabia fer-me. Després vaig agafar una mica d'ombra, però vaig desistir i la vaig deixar on era.

Mirava amb la rapidesa i naturalitat amb la que es maquillava la Chelsea i jo no sabia què més fer. Vaig decantar-me per un pintallavis vermell que vaig deixar estar al moment. A continuació vaig decidir que de rímel sí que me'n sabia posar i, efectivament, això sí que em va quedar bé.

-Estàs molt tu, Natch –va dir-me la Chelsea quan ella ja sabia acabat de maquillar i jo encara no havia ni acabat de posar-me el rímel.

-I això és bo? –vaig preguntar-li, deixant el rímel dins del maletí.

Ella va assentir i es va posar a pentinar-me el cabell amb molta suavitat.

-Però abans de marxar et deixaré una mica de gloss de llavis. Mai va malament.

Jo vaig riure i ella va seguir pentinant-me el cabell amb cura, com si fos una nina.

Pensava que després de tot el que m'havia fet la Chelsea no podria tornar a ser amiga seva, però no era veritat. Mentre ella em pentinava el cabell, jo pensava en les paraules que m'havia dit en Zack el dia que tot havia passat: "Se li passarà. Va ser un atac de gelosia". I després de que jo li contestés ell va dir-me que a la Chelsea li faria més mal. Tenia tota la raó, ella ho havia passat molt més malament que jo durant aquells dies.