Les cartes de la meva família

Un poble molt anormal

Vaig començar a caminar, no volia mirar enrere, tot allò que deixava a la meva esquena, era per una raó necessària, havia escollit bé el meu futur,sabia que no m'havia equivocat, que prenia la decisió més correcta , no em podia quedar allà, morint de gana, havia de solucionar aquesta situació. Em guiava mitjançant un petit mapa de turisme que vaig guanyar en una tómbola de l'escola. Ara direu, que trist guanyar un simple mapa en una tómbola de l'escola, i jo us diré, per nosaltres un mapa té el mateix valor que un mòbil per vosaltres, un tresor. Bé, seguim, vaig desplegar el mapa per localitzar el poble o la ciutat més propera, la primera que em sortia al mapa és deia Waghnam, tenia aproximadament uns mil habitants, podríem dir que era una diminuta ciutat. La entrada es localitzava a quatre pases d'on em trobava. Feia un dia molt càlid, em vaig tapar el cap amb un petit mocador per no cremar-me. Vaig endinsar-me dins les seves profunditats. Vaig abançar pel petit camí que havia. No semblava escoltar-se res, semblava que estigués abandonat. Vaig trobar un bar, semblava que havia llum al seu interior. Vaig decidir entrar a investigar.

-Bon dia, hi ha algú ?
No va haver cap resposta
Era molt sospitós.
-Mel, crec que ha entrat algún client al bar ! - Va cridar una veu desconeguda.
- Vaig reina!- Va cridar una altra veu des d'un punt més proper.
De sobte va aparèixer un home, amb un debantal i una cullera a les mans.
-Que vols marrec ! -em va preguntar grosserament.
-Estic buscant feina, necessiteu algú per portar la cuina o per netejar, el que sigui...
-Reina, vine un segonet!
- Aquest marrec busca feina,no em vas dir que necessitaves un ajudant a la carnissertia?
-Carnisseria - Vaig corretgir .
- Carnissertia, i ara calla, si vols aconseguir la feina.
-Vine amb mi -Em va dir
Vaig seguir-lo, on m'havia posat jo ara, en quin merder m'havia embolicat.
- Entra - Em va dir
- Per cert com et dius ? - Em va preguntar la dona.
Us he de dir que aquella parella semblaven uns trols, per començar tenien una cara lletja i arrugada, un cos molt ample i robust i feien una pudor espantosa a menjar podrit.
-Em dic John -Vaig aconseguir dir i vaig entrar a la sala.
Era una cambra plena de cadavers, que era tot allò, un tanatori O que ??
- La teva feina, consisteix en netejar els cadàvers i traslladar-los al pati perque la meva estimada dóna els enterri. - Va aclarir amb un somriure de par en par.
- D'acord...
Vaig estar fent aquella feina tan horrorosa durant un mes. Quan em pagarien i quant cobraria, aquesta és la qüestió. Vaig deixar la cambra i em vaig dirigir a la cuina per preguntar-li al l'home que per cert tampoc sabia el seu nom, que quan em pagaria per la feina.
-Hola amo, quan em pagarà el sou que em mereixo?
-No tindràs sou, no vam quedar en cap sou, ja en tens soficient poguen menjar i dormir sota el nostre propi sostre. - Em va aclarir.
-Ho sento no puc seguir així, abandono la feina.-Vaig dir.
-Ets un desagraït , almenys agraiex que t'em mantingut durant tot aquest mes, marxa desagraït!
Vaig marxar a corre-cuita per la primera porta que vaig trobar a l'abast.
Tornava a ser altre cop al mig del carrer, el meu intent de reclamar la paga que em pertocava havia sigut un fracàs per part meva, si hagués preguntat les condicions de treball i la quantitat de paga que cobraria ara ja tindria diners per enviar als pares. Recapitulem, que tornava a ser al carrer com al principi. Tal i com anava semblava un sense sostre, encara duia posada la roba de treball, empastifada de sang, els guants que em cobrien les mans estaven plens de sorra i de parts intestinals dels morts. Sense deixar de banda la pudor que escampava per tot arreu,i la mala impressió que donava, semblava que vingués de la Matança de Texas. Tampoc m'atrevia a tornar a canviar-ne, ja que irrompre el seu treball igual em pot arribar a costar-me la vida. M'havia de mudar de roba el més abans possible. Quan de sobte va començar a ploure a bots i barrals , el fred em va comentar a invair el cos. El vent bufava a grans trets fent que no pogués avançar amb molta agilitat i rapidesa. Vaig guiar la mirada buscant un aixopluc. Vaig veure un local mig en ruïnes al centre de la petita placeta. Al cap de poc temps ja vaig ser dins.