Les cartes de la meva família

Una veritat entre moltes mentides

Dins del menjador estaven totes les taules solitaries menys una, aquesta estava composada per vuit nois i noies, entre aquests i aquestes els únics que vaig reconèixer eren en Mai, la noia que m'havia enxampat a la terrassa de la meva habitació fent el pena i el grup de nois que s'havien rigut del meu pijama al menjador i al passadís,la resta se m'eren desconeguts completament. Una de les dues noies que no em sonaven d'haverles vist en tot el dia, m'observaba fent que em sentís incòmode.
Em vaig asseure entre dues noies de cabell castany.i ulls marrons.
-Benvolguts estudiants de l'escola Rudfert, heu estat escollits per dur a terme la missió més important que ha dut a terme aquesta escola.-Va dir amb un to alegre.
-Jo pensava que aquí ens ensenyaveu a autodefensar-nos a nosaltres mateixos en cas que ens ataquesin els "carmentats"!-Va dir la noia de la meva dreta.
"Carmentats" vaig pensar, que carai eren!
-Escrip, ara us explicare la única veritat que sabeu, primer deixeume que us passi llista per saber si esteu tots presents.-Va demanar.
"La única veritat que sabem" havia dit en Kevin, el noi que em.va espantar indesperadament, quan intentava escaquejar-me d'anar al menjador.
-Crisem!-Va nombrar en Kevin amb una llista a la ma.
-Present!-Va dir un noi.
D'aquesta manera els anava coneixent a tots.
-Escriv!-Va seguir dient.
-Present!-Va cridar la noia.
-Gep!-Va seguir.
-Present!-Va cridar el noi.
Gim!- Va proseguir.
-Present i viu!-Va dir rient.
-Una mica de seriositat siusplau Gim.-El va renyar.
-Gep!-Va cridar el de la llista.
Els dos units fins el final!-Van cridar tots dos a l'hora com si ja tinguéssin planejat que dir amb antelació.
-Perfecte,quina energia teniu de bon matí!-Va afegir rient.
-Va seguim, quan abans acabem abans podré dir-vos el perquè sou els eacollits i el perquè sou aquí.-Va dir.
-John!-Va nombrar.
-Present!-Va dir l'únic noi ros present a la taula.
-Kai!-Va nombrar.
-Sep, present senyor!-Va cridar rient sota el nas amb la Escriv.
-Seriositat noies, siusplau.-Va demanar el secretari.
-Mai!-Va proseguir.
-Present!-Va contestar aixecant la mà.
-Tin!-Va cridar.
-Present i florit!-Va dir rient.
-El més florit d'aquí sóc jo, portem més mitja hora passant llista.-Va respondre ja cansat.
-Trua!-Va dir.
-Present!- Va contestar.
-I per últim i per fi acabem, Rest!
-Aquí present fins la fi dels nostres dies!-Va contestar.
-Amen!-Va dir la Kai.
-Ara que ja saps els nostres noms, digan's el teu, és un bon tracte no trobes?-Li va dir la Escrib al noi sense nom de la llista.
-Em dic Krash, tinc 17 anys, i seré el vostre guia i ajudant personal de cadascú de vosaltres, fins la fi.
-Mireu-ho per la part positiva, serà una aventura misteriosa!-Va riure la Kai escandalosent.
-Va, no diguis xorrades Kai!-Va protestar la Trua.
-Però falta positivisme en aquest grup, sembleu pansits, animeu-vos, em estat escollits!-Va animar la Kai.
-Una pregunta, perquè vós meu escollit si sóc cec?-Va preguntar en Crisem.
-Ja veig cap on va la cosa, voleu saber cadascú de vosaltres perquè heu estat elegits, i no pas uns altres.-Va dir en Krash.
-Crisem, has estat escollit perquè per molt que siguis cec de naixement, el teu sentit de l'oida es increïble, ningú del grup té la mateixa capacitat auditiva que posseeixes tu.-Va manifestar en Krash.
-Tu Escriv, té estat observant durant moltíssims anys, la teva curiositat per fer que els demes et facin cas i demanar arguments per tot, et fa única.-Va al·legar en Krash.
-Gep, t'he observat durant les lluites en espasa i en les situacions on has de pendre decisions, i vaig percebre que tot i que tens una por interna a fracasar, et vas superant dia rere dia, raó per la qual vas ser escollit.-Va proseguir en Krash.
-Gim, tens un esperit de superació, com ton germà increïble, no tothom es capaç de fer el que fas tu.-Va remarcar en Krash.
-Kai, ets una noia molt aventurera, t'agrada aventurar-te en llocs que desconeixes.
-Mai, ets el noi més jove del grup, eta hàbil corrent, et vaig escollir.perquè de tu en.podem treure més del que et penses.-Va dir satisfet en Krash.
-Tin, ser que tens molt mala orientació, però ser que en aquesta aventura aprendras a orientarte a la perfecció.-Va afirmar en Krash.
-Trua, ets un noi amb un problema de retenció d'informació, però tot i així, saps espavilarte sol.-Va explicar en Krash.
-Rest, ets el noi més gran del grup, tens molt bones idees, idees que mai ningú hauria pensat, ets un noi del qual li agrada apendre.-Va dir en Krash.
-I l'últim inscrit, John, ets molt valent i decidit ser que sabras guiar el grup pel bon camí, comptem tots amb tu!-Em va dir en Krash amb un somriure a la cara.
-Ara que tots ja coneixeu les vostres fantàstiques habilitats, començem el joc.-Va comentar en Krash.
-Doncs comença ja que em floreixo.-Va queixar-se la Escriv.
-Escriv calla ja, i deixa que en Krash ens expliqui que redimonis em de fer.-Va demanar en Rest.
-Escolta noi per molt que siguis el més gran del grup, no vol dir que hagis dr dirme quan he de callar o no.-És va queixar la Escriv.
-Us podeu deixar de barallar, les edats aquí no importen, el que importa és que estiguem units en aquesta missió.-Va dir en Rest.
-Però ell...-Va proseguir Escriv.
-Calla't!-Va demanar en Mai.- Ja canses noia !-És va queixar.
-Ja veig que faig nosa...-Va dir la Escriv.
-Jo no té dit que faguis nosa, te dit...-No va poder seguir ja que en Trua li va donar una patada perquè calles.
-Au, animal.-Va protestar en Rest.
-Tampoc cal que m'insultis tu ara, no volia que et posesis en problemes.-Va dir en Trua mosquejat.
-Puc seguir o espero a que acabeu de discutir?-Va preguntar en Krash.
-Pots seguir.-Li va dir en Crisem.