Les cartes de la meva família

Que redimonis es fa en aquest convent!

Mare de déu del tano, que era tot allò! Us faré una descripció breu i complerta. Una aglumeració de cadavers descomposats, que oloraven a podrit, també tenien una acumulació de cossos, suposem que morts, tapats amb llançols. Allò era horrible. De sobte, vaig reconèixer una peça de roba que es trobava sobre la taula. Vaig deixar en Mai a terra, i vaig anar a donar-li una ullada. Vaig agafar-la, olorla, era de ma mare, segur, que feia aquella peça de roba en aquell convent! De sobte vaig entendre tot, mirant els cadàvers del terra.
-No! No pot ser!-Vaig cridar amb ràbia, caient al terra de genolls.
-Mare, que t'han fet deu meu!
Vaig destapar tots els cadàvers buscant la meva mare i per si de cas el meu pare, ja no sabia què pensar d'aquella gent. En acte seguit vaig trobar les meu pare i finalment ma mare. Vaig caure al terra, desconsolat, no s'ho mereixien. Això sí el meu germà no hi era. Vaig decidir tornar a revisar-los tots un per un per confirmar que cap d'ells fós el meu germà petit.
No no estava entre aquella pila de cadavers estesos. On era? S'havia pogut escapar?
Dacant meu vaig descobrir una finestra, vaig anar directe a recollir en Mai de terra. Vaig mirar si aquesta estava oberta i no no ho estava .
-Merda, perquè tot ha de sortir malament!!! -Vaig cridar amb ràbia.
De sobte es van sentir uns cops a la porta, les monges estaven intentant entrar dins. Vaig buscar alguna arma, de sobte vaig trobar una pistola, estava carregada amb vuit bales, per sort. Vaig obrir la finestra i amb l'ajuda d'una corda que vaig cercar vaig lligar en Mai perquè baixes. Anava estirant mica en mica de la corda sense deixar de tenir a l'abast l'arma, per si les mosques.
Un cop en Mai va arribar abaix, les monges van aconseguir entrar.
Vaig apuntar-les amb una pistola.
-Deixeu-nos marxar i ningú pendrà mal!-Vaig cridar.
-John abaixa la pistola ara mateix, no veus que som més que tu?-Va cridar una de les monges.
-Amb això tens raó, mongeta tendra, però jo tinc una arma i amb aquesta arma jo tinc més poder que tu. -Vaig xulejarme.
-Tu creus?-i totes van treure una pistola de les túniques que portaven.
Què !!! Allò no podia estar passant de veritat. Vaig girar-me , si em llançava, em mataria, no sabia que fer. Vaig observar el meu voltant buscant ajuda, no sabia que fer, si no trobava cap sortida, aquelles bojes em pelarien en dos dies.
-No un pas endavant, si no us dispararé!- Vaig exclamar. La mà que aguantava el gallet em tremolava.
-No ho faràs marrec, ets un escagarrimat!- Va cridar una de les monges.
-Ho faré si no em deixeu escapar!-Vaig respondre.
-Va intenta-ho .- Em va dir la mare superiora.
-No em busqueu les pessigolles.-Vaig exclamar.
-Tens pessigolles?-Va burlar-se una de les monges més joves.
Vaig perdre la paciència i vaig disparar, la bala va atravessar el cap de la mare superiora, O vaig caure al terra. Què havia fet ! Vaig pensar. Però no tenia temps per empenedir-me, vaig aprofitar aquell moment de desconcert, per fotre camp d'allà.