Les cartes de la meva família

Qui redimonis és aquest tal Kiwty

El túnel era bastant ampli i suficient alt per anar d'enpeus. A mi no em feia gens ni mica de gràcia anar davant de tot.
-Seguiu be els del darrere!-Vaig cridar amb una veu potent.
-Si tots be John!-Em va cridar en Rest.
-Perfecte, la resta aneu tots bé?-Vaig tornar a exclamar.
-No cridis tan John que m'ensordes!-Es va queixar en Gim.
-Perdona Gim, però esque no sabia fins on arribava la veu.-Em.vaig disculpar.
-Tranquil jo faria el.mateix.-Va dir en Gep guinyant-me l'ull.
-John, anem tots bé van exclamar en Crisem, la Kay i la Trua a la vegada.
-Perfecte proseguim el camí.-Vaig dir amb energia.
-Si que estàs emocionat tu, no?-Em va dir en Gim.
Aquell nen era un plom, comentan tot el que deia.
-En aquesta vida si un vol guiar un grup, s'ha de fer amb energia, així el grup està més integrat entre si i és més fort, ja m'entens.-Vaig afegir.
-No te entès.-Em va contestar.
El vaig mirar aixecant una cella.
-M'ho dius en serio?-Li vaig preguntar.
-Clar, tu que et penses.-Em va contestar.
-Quan arribi el moment ja ho entendras, encara et falta madurar, rei meu.-Li vaig dir amb ganes de sortir corrents per no rebre cap faba.
De sobte vaig toparme amb una paret, no l'havia vislumbrat amb temps raó per la qual vaig caure enrere, perdent l'equilibri.
Sort d'en Gim i en Gep que em van aferrar a temps sinó em veia al terra a base de segons.
-Que ha passat?- Va preguntar en Mai.
-No hi ha sortida me casundena, ara que fem?- va dir la Escriv.
-Et pots callar la boca Escriv, en comptes de quixar-te cada dos per tres, perquè no mires de buscar una solució, vols?-Li va dir en Rest.
-Vaja "zasca" t'ha fet en Rest Escriv.- Va dir rient escandalosament.
-Shh, calleu he escoltat alguna cosa insòlita.-Vaig dir, demanant silenci.
Tots van romandre en silenci.
-Nois que passa?-Va preguntar en Crisem.
-Calla Crisem, que en John ha escoltat un soroll desconegut.
De sobte vaig escoltar un soroll horripilant, que em va provocar un mal estar increïble, vaig cobrir-mr les orelles amb les dues mans i vaig caure de genolls a causa del mal estar corporal que patia.
-John, estàs bé, que tens?-Em va preguntar preocupat en Gep.
Però estava molt desconcertat al no entendre absolutament res del que m'estava ocurrent. De sobte la visió sem va difuminar, en qüestió de pocs segons, vaig caure inconscient al terra.
De repent la meva ment va viatjar en el passat. Quan vaig obrir els ulls, no sabia on era, estava en una habitació que sem feia molt familiar. Vaig aixecar-me del llit amb dificultats. Vaig caminar a pas lleuger en direcció la porta. Vaig agarrar el pany amb molta força i vaig empenye-la amb força perquè s'obris. Aquella casa era la de mons pares, però la veia canviada, vaig dirigirme cap al menjador, sobre la taula principal s'hi trobaven dos sobres. Vaig abalançar-me a llegir-ne el seu contingut.

Primera carta :

Benvolgut John ja deus saber la veritat, vas ser adobtat, ho saps, però hi ha molta informació que desconeixes, aquesta carta és meva, jo, la teva mare biològica , et volia explicar, tot el que viuras a partir d' aquest instant no és real, t'estan manipulant, juguen amb la teva ment, no et fiis de ningú.

La mare que mai t'oblidarà.

Em vaig posar a plorar desconsoladament, quan de sobte algú em va començar a sacsejar amb cara de desesperació, en aquell instant va ser quan vaig tornar a la realitat. Estava envoltat per mil cares que m'observem atentament. Em sentia intimidat la veritat.
-Cap de grony, mira que has trigat a despertar-te, una mica més i ja eres sota terra.-Em va dir en Gep.
-Cap de que?-Va preguntar esttanyat en Trua.
-Cap de grony ha dit.-Va repetir en Crisem.
-Mira fins i tot en Crisem ho ha escoltat. -Va afegir en Gim.
-Tinc problemes de retenció d' informació, que voleu que faci.-Va afirmar en Trua.
-I com pot ser que t'enrecordis de que tens un problema de retenció d' informació, si tens un problema de retenció d' informació...-Va callar de sobte en Tin després de rebre una forta i dolorosa puntada de peu meva.
-Animal. -Em va dir.
-Cadascú te els problemes que té, ell sabrà si el que diu es cert o no, però jo m'el crec.-Vaig dir amb posat seriós.
-Va deixeu-vos de ximpleries, voleu.-Va demanar-nos en Rest.
-Que cony!-Va exclamar en Mai.
-Que passar ara?-Va dir amb un posat de poc entusiasme en Crisem.
-Tius, veniu a veure això!-Va exclamar en Mai després d'estar-se mitja hora fent carotes.
-Què, jo allà no i veig res.-Va dir la Kai.
-Ha veure xatus i xates, allà hi ha un pallu molt estrany, no em digueu que no el veieu, i prou de conyes, hee.-Va demanar en Mai.
-Tio en serio allà no hi ha res.-Va dir en Gim esbufegant.
-Hi ha un paio.-Va dir amb veu tremolosa en Mai.
-Quin paio veus Mai, no te n'adones que...-En Rest no va poder acabar la frase quan va veure una ombra.
-Allà hi ha alguna cosa!-Va acavar dient Rest.
-Jo allà no i veig res...-Va dir se conya en Mai.
-Com que no Mai, tu l'has vista abans no m'enganyis cap de tonyina.-Va dir en Rest sacsejant en Mai i senyalant-li amb el dit el lloc, on se suposava que estava aquell esperit maligne.
-Va entreu ja que m'estic mig descomposant!- Vaig exclamar.
-Però John amic meu, company de la meva vida, no veus que tenim dos cadells innocents mig plorant perquè hi ha un esperit que sel's vol endrapar vius.-Va dir la Trua.
-Rest, el noi més gran del grup, i es creu aquestes vajanades d'en Mai, jo flipo amb colors amb vosaltres!- Va dir la Kai.
-No ser que heu vist però noto una presència no coneguda. -Va dir en Crisem.
-Vinga va esteu com una autèntica cabra tots i m'ho esteu encomanant a mi, alè jo marxo d'aquí, si voleu venir bé, sinó que la sort us acompanyi, ara i sempre.-Va dir la Kai marxant.
De sobte una veu va sorgir del no res.
Idiotes... em herois, seguiu el camí ho s'eus tancarà l'entrada en qüestió de segons.
-Ens ha dit idiotes?-Va afegir en Trua.
-Em fa l' afecte que si-Vaig afirmar.
-Cap de grony, un ha de ser previsor, no anar a l'aventura sense saber que et trobaras,a que ai nois i noies?-Va dir.
-Jo puc intentar tocar el mecanisme,perquè no hi hagi el parill de que s'en tanqui la porta.-Va proposar en Tin.
-Perfecte, com és que en saps?-Va preguntar la Escriv.
-Escriv, cal que sempre facis questionatis a tothom cada dos per tres, ets molt tornacollons.-Va dir en Gep.
-Ui, tu no l'has tingut a classe.-Va afegir la Kai.
-El que feia es preguntar, així es com s'apren!-Va alçar la veu la Escriv.
-Home, preguntant-li a la profe de matemàtiques, per la seva mascotax tu creus que es un dubte, o es tafanejar o fer-li la pilota abla profe?-Va questionar Kai.
La Escriv va esbufegar de ràbia.
-Va deixem està aquest tema, Tin creus que ho podras desactivar?-Va preguntar en Trua.
-Jo penso que si.-Va afirmar en Tin.
-Perfecte!-Va dir en Rest.
Ens vam asseure tots al terra esperant un miracle de Déu nostre senyor. Mentrestant en Tin es barallava amb els mecanismes de la porta. Vaig fer una migsdia fins que la Escriv em va despertar.
-John, desperta, en Tin ha aconseguit obrir la porta. -Em va dir amb una veu suau.
-Ai gràcies per despertar-me, necessitava descansar.-Li vaig contestar amb un somriure.
-Tu i tots.-Va respondre en Gim.
-Bueno caps de cigro a seguir el camí, no podem perdre mes temps.-Va exclamar la Escriv aixecant-se del terra decidida a traspassar la fortificació.
-Que tampoc és la fi del món Escriv, a més com saps que això es segur traspassar-lo, hee.-Va argumentar en Trua.
-Vale, m'has atrapat, sempre sóc jo la que demana explicacions per a tot.-Va dir la Escriv creuant els braços i fent morros.
-Sembleu crios i cries de tres anys.-Va esbufegar en Rest.
-Va tu calla que no ser qui és mes crio aquí tu o nosaltres.-Va queixar-se en Mai.
-Kiwty.-Va exclamar de sobte en Crisem.
-Qui redimonis es en Kiwty.-Vaig preguntar-li.
-Com no sigui el teu amic imaginari, no ser que respondre't.-Va afegir la Kai.
-Va no diguis vajanades capsigrany.-Va dir-li en Tin donant-li una"colleja" al cap.
-Va jo passo ja, n'estic fins el monyo d'estar esperant, jo paso.-Va exclamar la Escriv.
-Vinc amb tu.-Va dir la Kai llevant-se del terra.
Van creuar l'humbral,d'un primer simple vista bo semblava perillós, no és va caure res, ni va haver cap esperit que és manifestes. Total que la resta vam seguir com uns escagarrimats darrere les dues úniques noies del grup.
-En Kiwty és allà.-Va tornar a dir en Crisem.
-Cris, m'estàs vacil·lant?-Li vaig preguntar.
-Kiwty.-Va tornar a esmentar.
-Ho calles ho et juro que reps una hostia que et queda marcada de per vida.-Li va cridar en Rest.
-Nois i noies, aquí hi han masses camins.-Va dir en Rest.
-Quants camins hi han?-Vaig afegir.
-Em deu, per?-Em va dir aixecant una cella.
-Som deu elegits, hi han deu camins, no trobeu que te lògica?-Vaig qüestionar.
-Doncs ara que ho dius, si.la veritat. -Va dir en Rest rodejant les entrades.
-Suposo que serà la hora de separar-nos, va dir en Gim.
-Però no te sentit, no ho veieu, ells busquen que ens separem.-Va dir pensatiu en Tin.
-Doncs, que voleu fer?-Va preguntar en Gep.
-Doncs és tan fàcil com escollir entre tots un camí, i endinsar-nos d'una o
punyetera vegada per totes.-Va exclamar en Rest.
-Et penses que si debatim per quin camí anar, mai acabarem?-Va quexar-se la Escriv.
-Que va, el que surti surt i tots ho hem d'acceptar si o si.-Vaig exclamar en Trua.
-Qui vota el primer camí.-Va anunciar la Kai.
La resta és va limitar a callar fins que diguessin el camí que havien elegit democràticament.
-El segon?-Va seguir dient la Kai.
Ningú aixecava les mans.
-Tercer.-Va seguir dient.
-Quart!-Va exclamar.
-Cinquè?-Va preguntar ja aburrida.
De sobte en Gim va saltar.
-Qui vota el deu!-Va exclamar.
Tots van aixecar la mà.
-I no m'ho podríeu haver dit abans!-Va queixar-se la Kai.
-Esque em sabia greu...-Va dir en Gim.
-Però m'hauria estalviat tota aquesta parafarnalia, mira, sabeu que, callo.-Va dir endinant-se ja dins les profunditats del túnel.
-Kai, espera'm.-Va dir cridant  la Escriv.
Van entrar tots dins el túnel.
Em vaig estar tota l'estona observant les parets del túnel, els dibuixos i les inscripciona eren molt repetitives. Tota l'estina estava escrit el nom de "Kiwty".
-Hee, nois i noies en aquestes parets posa el nom de "Kiwty", ha de significar alguna cosa que desconeixem.
-Hello Kitty no?-Va dir en Trua.
-Que dius atontolinat em dit Kiwty idiota.-Va exclamar en Rest.
-Sabeu que el significat de "Hello Kitty" és...
-Si tots i totes sabem que vol dir" hola diable".-Va dir en Rest.
-Va deixeu-vos de bajanades, el que em de fer és descobrir qui és aquest tal Kiwty.-Vaig dir cansat de que s'ho prenguessin tot com un joc.
-Jo proposo seguir aquest túnel, fins on ens porti, tinc el presentiment de que ens donarà moltes respostes.-Va comentar en Gep.
-Hem sembla una super bona idea Gep, apa anem-hi.-Va sir en Gim.
És van posar tots a caminar, no van.haver ni comentaris grollers e innecessaris, ni burles, semblaven tots uns altres, si em de ser sincers, trobava a faltar l'ànima del grup, peror sempre anava bé tenir una estoneta de pau i tranquil·litat.