Les cartes de la meva família

Començo a entendre coses

Vaig sortir al pati, i vaig amagar-me darrere la font central. Tenia por que em descobrissin amb les amb les cartes a sobre. Vaig amagar-les entre uns arbustos del pati, i vaig sortir del no res, disimuladament sense cridar massa la atenció. Necessitava llegir-les totes en pau, allà no tenia gens d'intimitat, en absolut. De sobte vaig veure la mare superiora altre cop, m'havia d'amagar, si em trobava altre cop xafardejant d'aquella no n'en sortiria viu ni somiant. Em vaig ocultar darrere unes agolmeracions de flors, i vaig parar l'orella per escoltar la conversació.
-Monica, les cartes de la Bagiarum han desaparegut,tinc la sensació de que aquell marrec les ha descobertes. -Va dir una monja desesperada.
-Com dius,has deixat aquell noi altre cop voltar pel convent sense vigilancia?! -Va exclamar.
-Doncs si.-Va dir la monja Mónica sentint-se culpable.
-A més -Va prosseguir- jo que ser.-Va afegir.
-Això s'ha de saber, no podem anar per la vida sense saber res, monja Mónica. -Li va dir emprenyada.
-Es normal que vulgui saber la veritat, és la seva família. -Va afegir.
-La seva família ja no existeix, és morta. - Va dir la monja superiora.
-I que vol que fem?
-Cercar-lo i tancar-lo amb aquell marrec amb qui ha vingut acompanyat, i com es deia...
-Mai.- Va afegir una de les guardaespatlles de la monja.
-Gràcies germana Rosali.
En aquell instant els seus camins es van bifurcar.
Ho sigui que m'estaven enganyant des del principi, tot el que m'havien dit era mentida. La meva família estava morta de veritat o allo era el que el volien fer creure per enganyar-me. Ja no sabia amb qui confiar. Ni amb mi mateix confiava, estava perdut, aterrat, com podia ser que estigués passant tot allò, potser era un simple somni, em despertaria com un noi normal i aquell malson per fi acabaria d'una vegada per totes, ja ho desitjava ja. Però i si era real, i si estava passant tot allò en sèrio? Per un instant em trobava sol, en Mai estava encara tancat en aquella masmorra, hauria d'haver pensat mes en ell que no pas amb aquelles cartes que l'única cosa que m'han aportat es pena, ràbia i frustració. Quan vaig veure que les monges ja van haver marxat, vaig sortir del meu refugi. Vaig córrer cap a l'edifici on estava en Mai empresonat. De sobte algú va començar a cridar:
-El marrec, allà està el marrec!!
-Merda, m'han descobert! -Vaig exclamar, i vaig començar a agilitzar el pas.
Vaig entrar dins l'edifici i vaig tancar la porta amb agilitat i vaig començar a pujar les escales. Pel transcurs del camí vaig visar unes escales de caragol, les mateixes per les quals havia baixat feia unes hores. Un cop les vaig haver pujat em vaig trobar al passadís compost per diverses cambres.
-Mai!!- vaig cridar amb por d'haver arribat tard.
-Estas bé ??- Vaig tornar a cridar.
-John? - Va dir una veureta procedent d'una de les cambres. Vaig descobrir la d'en Mai pels moviments. Vaig agafar la destral que havia trobat a la sala d'eines per vaig trencar el pany. Quan la porta va ser oberta de bat a bat, vaig veure un cos acorrucat com quan et trobes molt malament i et quedes en posició fetal doncs exactament igual. Vaig anar a socórre'l, vaig volcar-lo de cap per veure en quines condicions estava. No semblava reaccionar.
-Mai, Mai, contesta'm siusplau! -Vaig cridar-li.
Cap resposta.
-Mai, siusplau digam alguna cosa almenys?!
Cap resposta .
Vaig col·locar el cap sobre el seu pit per mirar si respirava. Seguidament vaig incorporar la mà sobre el seu cabell per comprovar les pulsacions, no respirava!!
-Mai!! Respira siusplau!
Però aquest no responia.
De sobte vaig preveure que vindria algú en qualsevol moment. Vaig agafar en mai amb braços i vaig sortir corrents. Vaig sortir altre cop al pati, necessitava trobar una sortida, la que fos que donés que fos sempre i quan donés l'exterior.
Totes les portes estaven tancades amb candaus, ens tenien acorralats!!
-Allà estan !! -Va cridar algú a les meves esquenes.
Vaig començar a córrer, vaig travessar el pati i vaig entrar per la primera porta accessible que vaig visualitzar. Aquesta per sort, estava oberta.
Vaig obrir-la de bat a bat i vaig pujar les escales, estava fart de fujir continuament,olis viure una vida com calia. A d'alt hi havia una sala molt extensa. Vaig trobar l'interruptor, vaig encendre la llum.
-Aii la mare. -Vaig exclamar.