Les cartes de la meva família

Sortim il·lesos

Quan vaig ser abaix em vaig empenedir de deixar-me l'arma en aquella habitació, i encara menys en mans d'aquelles desmentalitzades. Vaig agafar en Mai pels braços i em vaig posar a córrer. De sobte unes veus em van ressonar dins el cap.
-Són allà!
Van començar disparar. Un dels trets em va ferir la cama, fet pel qual va fer que caigués a terra. Estava espantat, em feia molt mal la cama. Al cap de pocs segons vaig intentar llevar-me, un cop vaig ser altre cop alçat, vaig caure una altra vegada, però aquest cop vaig perdre la consciència, em vaig quedar allà estes al terra. Quan vaig tornar a la realitat, vaig començar a obrir els ulls, veia borrós! Vaig incorporar-me, no sabia on estava, tampoc era conscient de quant de temps havia estat inconcient en aquell llit tan estrambotic. Vaig poder posar-me dret amb penes i treballs. Vaig posar els peus en terra ferma i emmvaig alçar. Vaig fer una primera ullada a la cambra, semblava molt vella. La mala sort era que el avista encara perdurava borrosa, vaig estendre els braços, per assegurar-me de no topar amb ningú, simplement amb alguna paret. A mida que avançava, la nuvolositat s'hanava esvaint, però tot i així em barrava el pas,fent que no em sentís segur. Vaig topar amb varies parets e immobiliari, però gràcies a les mans i els peus, vaig poder esquivar i evitar molts obstacles que m'anava trobant al llarg del recorregut. Vaig seguir caminant sense saber on anava, que era aquell lloc?? Les cames em tremolaven de terror. De sobte em vaig trobar davant una porta de fusta, vaig tocar-la per confirmar que era un porta, i un cop ho vaig poder afirmar, vaig buscar el pany. Un cop el vaig tenir, el vaig aferrar fort i el vagi fer rodar, però aquest no cedia. Vaig retrocedir, quan de sobte vaig trepitjar la cama d'algú, i això va fer que perdés l'equilibri i caigués a terra. Vaig anar gatejant , buscant la persona que havia trepitjat sense voler.
Vaig  buscar en Mai, potser els usuaris havia trepitjat era ell, i jo que ser. La vista se'm conçava a desnuvolar, ja veia quasi bé. Vaig llevar-me, i vaig vislumbrar el terra, allà no hi havia ningú! Com era allò, jo estava cent per cent segur que havia trepitjat algú. Vaig començar a córrer, buscant alguna ànima en pena, o alguna sortida. Però per molt que busquessis, allà no havia cap sortida ni cap ànima en pena. Estava totalment estancat allà dins. Em vaig estressar molt, estava desesperat. De sobte em va caure la làmpara de sostre al cap.