Les cartes de la meva família

Decobreixo la veritat

Quan finalitzo de menjar, em llevo de la taula, agafo tots els estris que he utilitzat per rentar-los. Un cop els tinc ben nets i secs els col·loco al seu corresponent lloc. Volia investigar aquella nova llar temporal. Vaig recórrer gran part d'ella descobrint passadissos secrets entre cometes, galeries, espais misteriosos, foscs, entre d'alres. De sobte em vaig topar inesperadament amb una de les monges superiores.
-Que fas voltant pel convent sense permís marrec? -Em va preguntar enfadada.
-Curiositat, res més senyora monja. - Li vaig contestar amb sinceritat.
-Com deus saber la primera norma i la més important és , "No entrar en cap sala comuna sense permís de la monja superiora " - Em va comentar .
-Aaahh... - Li vaig respondre.
- Aquesta és la teva contesta !- Em va dir cridant.
-Emm... No però, novi sabia .-Li vaig repetir.
-Ets mereixes un bon càstig per desobeir i per contestar d'aquesta manera, qui t'ha ensenyat aquests models, que jo sàpiga aquí ensenyem a tothom amb educació. -Em va contestar.
Em va agafar pel braç i em va dur a una sala petita. És va ajupir en front una estàtua d'una verge, va resar una Pare Nostre i es va tornar a llebar. Va agafar una cadira i em va dir que m'agafes de la cadira. Va marxar un moment, aquella dona m'hanava a pegar, jo pensava que les monges eren bona gent i que no castigaven físicament. Necessitava marxar com pogues. Vaig córrer cap a la porta, aquesta estava tancada, no era pas tonta aquella monja. Estava atrapat. De sobte vaig notar que una clau s'introduia dins el pany.
-Que fas fora de la cadira ! - Em va cridar.
- Esperi, sóc el nou noi que ha vingut avui, venia amb un noi greument ferit, no sabia les normes. -Vaig dir-li aixecant les mans en senyal de pau, evitant que em pegues.
-Mentider, saps perfectament que no és cert . -Em va dir .
-Que si, li juro. -Li vaig dir.
No em va fer cas, em va agafar pel braç i em va obligar apollar el cos sobre el respatller de la cadira.
-Ara et donaré el que et mereixes, per maleducat, groller, pervertit. - Em va cridar.
De sobte algú va obrir la porta amb rapidesa.
-Beta, deixa en pau el noi, és el nouvingut, encara s'ha d'acostumar a les normes.
-Vine John. -Em va dir.
-Gràcies per salvar-me d'aquella sonada. - Li vaig dir.
-Una mica de respecte marrec, aquella sonada com tu dius, és la meva superiora!- Em va contestar cridant.
- Ho sento.-Li vaig dir.
- També veig que maltracten aquí ? -Li vaig preguntar.
-Callat d'una vegada! -Em va pegar una bufetada. Què em va fer caure a terra.
-Que ha passat ? Martia, que t'ha fet aquest marrec? -Li va preguntar una monja que passava per allà a la vora.
Em va agafar per l'orella, i em va portar a una altra sala.
-Apollat a la barana. - Em va dir.
Em vaig apollar.
-Baixat els pantalons.
-No! -Vaig contestar.
-Va agafar el cinturó i emm va començar a pegar com una desesperada.
-Para !!-Vaig cridar, vaig agafar-li el cinturó, i la vaig començar a pegar a ton i a son.
-Estas boig, dóna'm el cinturó, doname'l !!- Em va dir cridant.
Vaig aprofitar la vinantesa per girar cua i escapar-me.
Tornava a ser altre cop al passadís, havia de trobar en Mai com fos. Aquella gent estava tocada del bolet. Vaig entrar per els primera porta oberta que vaig cercar. Dina havien moltes cambres tancades amb candaus. De sobte vaig escoltar una gemecs procedents d'una de les cambres.
-Mai, ets tu ??-Vaig previ tar en veu alta.
-John, John tinc por, aquesta gent està boja.-Em va confirmar la meva teoria.
-Ho ser Mai, ho ser,ara et trec d'aqui. -Li vaig afirmar.
-Vaig donar cops al pany i a la porta,però aquesta estava molt forjada.
-Vaig a buscar alguna eina per treure't d'aquí,no facis soroll, ara torno. -Li vaig dir.
-John! No marxis, siusplau!-Em va dir a horrors.
Vaig marxar a gran velocitat, a la primera porta oberta que vaig localitzar, em vaig endinsar dins les seves profunditats. Havien una gran aglumeracio de prestatgeries plens de cartes, paquets,caixes de cartró... Què era aquell lloc? Vaig mirar la primera prestatgeria, posava el nom de la persona que l'enviava, la seva adreça , i el nom del destinatari , amb la mateixa informació. Vaig tafanejar totes les prestatgeries. Estaven els noms amb ordre alfabètic, vaig decidir buscar el meu nom, per curiositat.
La A, la B, així vaig hanar seguint fins que em vaig topar amb la "J" . Vaig rebuscar en tots els reconstrucció de la prestatgeria fins que vaig trobar un nom conegut, "Família John" havien vint-i-quatre cartes, ordenades per dates d'arribada, actualment ens trobàvem a 2 de Juliol, vaig marxar el 3 de Maig, havien cartes del 6 de Maig, 12 de Maig, 18 de Maig, cada sis dies en revia una dels pares. Perquè no me les havien ensenyat? Què em volien amagar? Vaig agafar una de les milions de bosses que tenia i vaig posar totes les cartes que estaven en el meu nom. Sobtadament, algú va entrar a la cambra, vaig girar cua per una porta oculta. Quan vaig ser dins, Vai asseure'm sobre les escales, i vaig començar a llegir les cartes una darrera l'altra.La primera deia:

6 de Maig del 1940
Benvolgut John, et trobem molt a faltar, sabem que solament han transcorregut sis dies desde la teva partida cap a un futur més proper, però ja et trobem molt a faltar a casa, cada dia quan et fèiem el dinar, quan anaves a jugar amb els amics , quan venies tard a casa i t'haviem de renyar, quan et baralles es amb el teu germà Jert, cada dos per tres... Ara sembla la casa més buida sense tu, potser mai arriba aquesta carta a les teves mans, però si fos el cas que acabi arribant, que sapiguis que t'estimem moltíssim.
El pare

La segona carta:

Hola John, que tal estas, espero que molt bé, la mare ha tingut un germanet. Ella està molt bé. Sabem que ets molt espavilat e intel·igent, sabem que te'n sortiràs!
El pare

A continuació, vaig fixar-me en un sobre molt diferent a la resta que havia vist anteriorment, aquest tenia de peculiar a banda de que era més gran, i era de color groc, aquell sobre tenia una taca de sang en una de les cantonetes de la carta. Raó per la qual em va estranyar moltíssim. Vaig obrir-la, estava distribuïda en dues fulles, les dues plenes de lletra,en aquestes dues planes posava el següent:

Hola germanet,
D'alguna forma...
Tan especial...
Què no fa falta ni tenir-te al meu davant , solament n'hi ha prou tancant els meus ulls i saber que existeixes i que molt aprop tornaràs a ser a casa. T'estimo John, et prometo que cuidaré dels pares.

El teu germà mort
Marc

Em vaig posar a plorar, quines paraules més maques, d'on les havia tret? Em preguntava dins el meu cap. Perquè posa la paraula mort, perquè estava tancada de sang aquella carta? No podia ser escrita pel meu germà petit esque no em quadrava, en tres mesos havia après tan?! Em vaig guardar la carta i vaig escorcollar la següent .

Hola John amor meu, sóc la mare, el teu germà a crescut molt durant aquesta setmana, el camp ha renascut, tenim més fruita i verdura. Desitjo que estiguis molt bé , ets l'home de la família ara ! Cuida't carinyo.
La mare

Vaig dipositar-la altre cop dins de la bossa i vaig aguaitar la següent.

Hola John, ens han entrat a robar a casa, ens em quedat sense res, han enverinat els camps de conreus, la situació que estem convisquent ara és inhumana. És veu que un grup de persones encaputxades, han entrat a totes les cases a robar tot el que tenien de valor, ja t'ho pots ven imaginar ; joies, diners, menjar... Entre d'altres coses. La mare ha estat violentada per un d'aquells homes, no he pogut fer res en vers a aquesta citació viscuda ahir. Han agafat totes les dones i les han violat una radere l'altre sense parar. Ens han agafat als marits i ens han llogat les mans a una cadira, perquè veiéssim el que feien amb elles. Quan han acabat les han deixat totes nues, he hanat a cercar la teva mare.Tenia els pantalons plens de sang a causa dels abusos, ha estat horrible.
Sento haver-te d'anunciar aquestes notícies tan cruels e inhumanes, però saps que tot el que passa a casa, tens dret a saber-ho.
T'estimo
Pare

De sobte vaig escoltar que algú entrava, vaig agafar la bossa amb les dues mans i vaig sortir a corre-cuita .