Em vaig despertar, havia estat tot allò un somni, O era realitat. Vaig obrir els ulls, estava estirat al terra, algú em tocava el cap. Vaig allargar el braç, era un peu. Vaig incorporar-me ràpidament per conèixer qui era. Era en Mai!! Estava estes al terra. Vaig anar a socòrrel, vaig atansar el meu cap al seu pit per comprovar si respirava,però no reaccionava, li vaig prémer la panxa i li vaig fer el boca a boca, però continuava sense respirar. No podia ser, havia de respirar. Vaig estarme més de mitja hora en socórre'l, però ell no reaccionava. Estava mort, m'havia deixat! Estava desesperat, enfadat amb mi mateix, emprenyat amb el món que l'envoltava que estava format per gent cruel i desmentalitzada que única i exclusivament es dedicava a destruir la vida de les persones que els envolta. Vaig agafar l'extintor de la porta i vaig caminar molt empipat, vaig buscar racó per escollir aquelles monges assessines, però no les localitzava enlloc. Vaig buscar una finestra, la primera que vaig trobar, amb l'ajuda de l'extintor, vaig trencar el vidre. Aquest va quedar fet pedasos. Vaig arrencar la cortina i la vaig posar sobre de la base d ela finestra perquè quan passes per sobre no em talles amb els vidres. Vaig sortir a l'exterior. Estava tot emborirst, no sabia on anava, ni on estava. Vaig veure un petit cubicol molt al fons d'on em trobava. Vaig seguir amb la mirada fixa a aquella estructura, sendes mirar on trepitjava. Un cop vaig ser davant les seves portes, vaig entrar. Era un lavabo, però a la porta s'hi podia observar alguna cosa escrita de color vermell. Vaig posar la mà, em vaig tacar la mà, vaig olorar el palmell de la mà, allò era sang, no pas pintura. Allà dins havia ocurregut algun fet que ho desconeixia.
ESTÁS LEYENDO
Les cartes de la meva família
Ciencia FicciónEm dic John i tinc 12 anys, la meva vida és complicada, haver-me d'independitzar tan jove és difícil d'explicar amb un simple paràgraf.
