Les cartes de la meva família

Les cartes, una solució viable?

Vaig estar més de dues hores enfadat, necessitava despendre tota aquella ràbia que portava acumulada dins el meu interior. Una ràbia que per una banda es dirigia cap al suïcidi i una altra banda d'aquesta ràbia interna anava cap a seguir jugant. Però no sabia que fer, ja que si els hi seguia el joc, potser podria acabar molt malament. Tampoc sabia el sentit del joc. Buscar cartes, perquè ? Què volia aconseguir amb això, ferme enfadar, ser el seu asquer potser? Estava perdut. Vaig decidir anar a veure en Mai. Vaig córrer cap on l'havia deixat acurrucat, però allà no estava, on era? Vaig buscar com un desesperat, però no era enlloc, havia desaparegut , però allò era impossible! I si intentava escapar?Em farien mal si ho intentava, m' ho impededirien? Perquè no intentar-ho? Vaig sortir per la porta posterior de la casa, un cop vaig ser a l' exterior, vaig córrer desesperadament sense mirar ni un segon darrere meu. Per un moment vaig buidar el cap de totes les meves preocupacions, en Mai, els pares, d'absolutament tot! Necessitava centrar-me en sortir viu, era la idea que tenia mentalitzada. Havia de ser positiu, el positivisme és bo per la vida, ja que et permet tirar endavant amb més il·lusió i energia, ho aconseguiria si m' ho proposava podria aconseguir escapar-me. Vaig seguir corrents a gran velocitat fins estar ven lluny d'aquella mena de manicomi. Quan vaig ser ven lluny esperava i desitjava trobar algun poble proper per demanar indicacions per tornar a casa, a la vida normal. Però m'estranyava no.haver vist cap ànima en pena, ni cap poblet petit on pogués preguntar. Tot era exactament identic, el mateix paissatge, la mateixa sorra, les mateixes indicacions. Al cap d'una llarga caminada vaig tonar a ser al meu lloc inicial. No em.vaig rendir i vaig estar intentant buscaf noves sortides pero sempre.anava a parar en aquella casa igual que a la vida real diem que "tots els camins porten a Roma " allà podiem dir que tots els camins portaven a aquella maleida casa. Vaig decidir entrar i acabar d'una vegada per totes aquell maleit joc de "pistes" . Vaig entrar dins la casa altre cop per revisualitzar la pista per trobar la següent carta. "On el suicidi es mes pronunciat" on la gent s'acostuma a suicidar dins una casa, al balcó. Però dins d'aquesta casa se n'hi trobaven dos, un a la primera planta i l'alaltre a les petites golfes on s'hi podua observar desde les afores, una petita sortida a l'exterior. Vaig decidir pujar i comprovar les dues per veure si havia alguna carta. Vaig precipitar-me a pujar les escales fins arribar a la primera planta. Un cop i vaig ser plantada en ella, vaig buscar la habitació que donava a la terrassa. Vaig entrar en ella, estava en molt.mal estat, mobles volcats, hi havia acumulada molta porqueria, i feia una pudor insuportable. Vaig avançar poc a poc evitant entrevancar-me amb algún objecte o clavar-me algun vidre. Un cop vaig sortir a la terrassa, vaig buscar en tots els racons, però a simple vista no és veia enlloc. Vaig treure el cap pel balcó quan de sobte vaig visualitzar un sobre enganxat sota la terrassa. Com havia arribat allà o com l'havien pogut possar , ho desconeixia absolutament, l'únic que sabia era que l'havia d'agafar com fos. Vaig traspassar una cama a l'altre cantó de la terrassa, i seguidament l'altre cama. Un cop.vaig ser a l'altre banda vaig aferrar-me amb força a la barana, evitant caure d'altabaix. Vaig ajupir-me fins que vaig ser suficienment baix per agafar-la. De sobte vaig escoltar un soroll que no em va fer gens ni mica de gràcia. Un cop vaig tenir la carta ven agarrada, vaig incorporar-me a gran rapidesa. Mentres intentava tornar a introduir les cames, vaig poder descobrir que una punta de la terrassa s'estava desprendint. Aixo faria que el balcó caigués. Allò em va impactar tan que vaig pujar sense pensar on posava els peus, i em vaig fer una bona ferida a la cama, procedent d'un tros de ferro oxidat de la barana. Quan vaig estar plantat al terra vaig correr cames ajudeume per sortir d'allà. Al mateix temps que intentava escapar, el valcó es va anticipar i va caure al vuit.