La meva vida en aquell moment em penjava d'un fil molt primet molt primet. Estava agafat d'una barra que havia subsistit després de l'escandalós desprendiment. Sort la meva, d'haver pogut penjar-me a temps d'aquesta. Tot i així, la barra no era molt segura, ja que notava com a mica en mica s'anava doblegant, per acabar sortint a l'exterior i fent-me perdre la vida.Vaig aconseguir agarrar-me a temps de la finestra. Vaig haver de fer el doble d'esforç per aguantar-me. Pero finalment ho vaig aconseguir. Vaig decidir fer l'últim esforç indesitjat pel meu cos, per sortir viu. Finalment vaig complir l'objectiu final. Un cop vaig ésser altre cop plantat davant la sortida de la terrassa ja innexistent, vaig estirar-me a terra gemegant a causa d'un intens dolor corporal que m'estava consumint, desgastant. No tenia força ni per llebar una cama. Vaig agafar la carta i la vaig llegir. Posava el següent:
Benvolgut John, et vam donar en adopció perquè no et podiem mantenir a casa, la pobresa era extensa e impossible de superar per tal de que la família pogués tirar endavant.Que sapiguis que sempre t'hem estimat,aquesta decisió va ser horrible de pendre la mes difícil que hem pres el pare i jo al llarg de la nostra vida. Esperem que quan et facis gran ho entenguis.
El pare i la mare.
Aquell lloc, estava jugant amb mi, ho tenia mes clar que l'aigua. Vaig trencar la carta en mil bosins i vaig llençar-la immediatament a la llar de foc que vaig descobrir una llar de foc encesa en un raconet de la sala d'estar.Vaig atansar-mi per llençar-la dins, perquè les flames la destruissin. Vaig decidir fer una migsdiada per reempendre l'energia, ja que el cos m'ho demanava a cops de puny a la panxa i marejos al cap. Tot i estan en aquestes pessimes condicions tan físiques com psicològiques, vaig pujar les eternes e inacabables escales, estaba realment fatigat, extenuat, desfet, mort, exhaust... i mil adjectius mes que fan mal de dir, però tot i així cap s'adequava a com em sentia interiorment. Un cop vaig trobar-me plantat davant les habitacions vaig entrar a la que tenia més a l' abast. Era exorbitant, mes desmesurada no podia artibar a ser. En ella s'hi trobaven alguna mobles volcats i alguns de trencats. Les finestres estaven completament destrossades. Aquella zona estava en molt mal estat, aquell indret estava completament deixat, abandonat. Vaig localitzar en un obrir intancar d'ulls el llit. Sort va ser la meva, que aquest estava en bones condicions, o almenys allo donava a creure. Vaig expolsar la pols que cobria completament el llançol, de tanta pols i brutícia acumulada desde feia la tira d'anys o ves a saber si segles, va fer que estornudés durant una bona estona. Un cop el llit va estar mes net i polit, vaig acomodar-me en ell buscant una posició còmoda per descansar, i aclocar els ulls. Un cop el teló va ser baixat, vaig deixar la ment em blanc i que aquesta em digués allà on ella vulgues.
ESTÁS LEYENDO
Les cartes de la meva família
Ciencia FicciónEm dic John i tinc 12 anys, la meva vida és complicada, haver-me d'independitzar tan jove és difícil d'explicar amb un simple paràgraf.
