Les cartes de la meva família

Una nit complicada

Dins d'aquell local feia un fred que pelava la teulada estava destrossada a pedaços. Vaig arreplegar un tros de cortina escampada pel terra per cobrir-me el cos. Vaig recolzar el cap sobre un sac d'arròs que vaig trobar dins un petit magatzem, almenys sabia que de gana no moriria. Vaig intentar buscar una posició còmode per descansar i per agafar el son, però allò era totalment impossible. Entre la gelor que acumulava dins el meu cos i de tan incòmode que estava en aquell terra tan desigual, se m'era impossible reconciliar el són. Aquella nit va ser horrible, em va costar mil dimonis cloure els ulls en tota la nit. Em vaig incorporar dret sobre els taulons, tenia unes agulletes immenses e inaguantables. Al decidirme fer la primera passa, la cama se'm va debilitar, i vaig caure de cara a terra. No em podia moure ni un centímetre, ja que tot el cos el tenia adolorit, quina rabia ara sol em faltava això, no poguer seguir el camí. Vaig intentar descobrir quines eren les parts del cos que no em deixaven abançar, la cama dreta estava adolorida, els dos braços també, l'esquena em feia molt de mal. Pitjors problemes no em podien passar venir. De què m'alimentaria jo ara, encara guardava sobres de menjar, però tard d'hora em quedaré sense. Em vaig estirar i vaig aclocar els ulls, l'única solució que vaig trobar era descansar i pregar perquè el mal s'extingis l' abans possible. De sobte després d'un gran repòs algú em va sacsejar el cos. Qui era ? Vaig obrir els ulls amb rapidesa i vaig incorporar-me, quan vaig gemegar de dolor, i em vaig girar per mirar qui era.
-Hola -Em va dir
Vaig abaixar la mirada, era un nen d'uns cinc anys, portava la roba estripada.
-Hola, quants anys tens ? - Li vaig preguntar.
- Tinc cinc anys, i tu quants anys tens ? - va preguntar.
-Dotze-Vaig respondre.
-Que fas sol, i els teus pares, vius aquí ? - Li vaig preguntar per curiositat.
-Sóc un esclau, treballo per una família del poble. - Em va explicar.
- Ets esclau? - Vaig trobar-li a preguntar molt sobtat.
-Si
- Que tens a l'esquena, fa estona que té la toques molt ?
- Res, no es res.- Va aconseguir dir.
- Que t'ha passat a l'ull dret, no té molt bona pinta, i el braç el tens ple de blaus, et peguen? - Li vaig aconseguir dir.
- Si.- Va dir-me ell abaixant el cap.
- Qui et maltracta, els teus pares ?
- Tothom.
- Que vols dir amb tothom? - Vaig preguntar.
-Als esclaus aquí  se'ls pot maltractar, és una normativa, com una llei que està permesa, que la trobo vergonyosa.
- No tenen dret a pegarte, vine que et curo les ferides.
El noi es va apartar quan l'anava a agafar pel braç.
-Que passa? No et pegaré, tranquil.- Vaig dir-li per calmar-lo.
Vaig curar-li les ferides del braç i de la cara.
-Treute la samarreta va.
-No millor que no,he de marxar si no el meu amo s'enfadarà amb mi, i si s'enfada...
- Et pega...Vaig afegir.
- Si...
- Vols marxar d'aquí i viure una vida millor ?- Li vaig preguntar .
-Si, però com ?
-Vine amb mi, voltarem pel món descobrint nous indrets.- Vaig dir-li amb un somriure .
- Vale.- Gràcies emm.. Com et dius per cert encara no m'has dit el teu nom ?
- John,i el teu ?
- Mai
- Un nom molt bonic .- Vaig dir-li.
- Gràcies John, el teu també és molt maco.- Va somriure.
- Maiot!!! On pares, que fas, ni se t'acudeixi amagar-te O intentar-te escapar! - Va cridar un desconegut.
- Estic a l'estable netejant els cavalls! - Va cridar en Mai.
- Amagat radere la porta, que no et vegi.-. Em va dir.
Vaig amagar-me ràpidament on em va dir.
- Maiot, t'he dit que anessis a comprovar com estaven els cavalls! O no? - Va cridar.
Si, amo- Va respondre en Mai.
Vine aquí que et mereixes unes quantes surres ven donades per ser tan irresponsable! - Va cridar.
L'home que era molt robust, es va treure el cinturó dels pantalons.
-Baixat els pantalons ! - Va dir-li .
Se'ls va baixar.
El va començar a pegar a ton i a son, no podia veure aquella escena, ho havia d'aturar, aquell noi no podia seguir així. No havia dret, en el món que vivim no entenc qui pot deixar que maltractin ja no dic nens i nenes , persones. Allò era inhumà.
Quan aquell béstia va deixar d'apallissar-lo, va deixar-lo anar, en Mai va caure a terra.
L'home va posar-se el cinturó, i va marxar. Quan vaig veure que ja era lluny vaig anar a ajudar-lo.
- Mai ! - Vaig cridar sacsejant- lo.
Tenia el darrere ple de sang, no sabia com consolar-lo.
Vaig posar el cap sobre el seu pit, respirava, per sort, però eren petites respiracions amb dificultat . Vaig pujar-li els pantalons i vaig agafar-lo en braços. Aquell noi no tornarà a estar en mans d'aquell home això ho donava per assegurat.