Les cartes de la meva família

Els meus pares saben escriure?

-Una pregunta, com et dius ?
-John.-Vaig respondre.
-Tenim una carta per a tu, de la teva família de Sartec.
-Com és que teniu una carta de la meva família , si no em coneixeu de res i ara em dieu que teniu una carta de la meva família , de la meva família , com s'entén això? -Vaig mirar-les amb cara d'estranyat.
-Els teus pares ens van enviar una carta, suposo que per si et passaves per aquí, O el que fos, però aquí posa John, és com et dius no??
-Els meus pares no saben escriure.-Vaig dir.
-Ja, però a tots els pobles hi han escrives, que són persones que en saben i poden redactar les cartes per a tu. -Em va explicar.
-A, doncs no ho sabia . -Vaig dir sorpres.
-A qui la tens . -Em va acostar un sobre.
Et deixem sol, perquè té la llegeixis amb intimitat.
-Gràcies. -Vaig aconseguir dir.
Vaig obrir el sobre, en aquest posava "Les cartes de la meva família" dins havia un full de paper doblegat, el vaig desplegar. Dins estava ple de lletra, el problema era que no sabia llegir. Vaig llevar-me de la cadira i vaig cridar a la monja superiora per dir-li si me la podia llegir en veu alta.
-I tan, un plaer. -Em va dir.

Benvolgut John, esperem que estiguis bé,aquí em patit alguna desgavells importants, però anem fent mica en mica. També t'he de dir dues notícies, una es bona i l'altra dolenta. La bona és que el teu germà petit ha trobat una petita feina de camp que ens ajuda a pagar les despeses de final de mes, i la dolenta és que la teva mare, ens va deixar , va patir una pulmonia, i no la va poder superar, per falta de vitamines al cos. T'estimem moltíssim per molt que no siguis amb nosaltres a casa, esperem rebre algun dia , una carta teva.
Petons,
El pare.
Em vaig posar a plorar desconsoladament, perquè no m'havia quedat amb els pares, segur que si m'hagués quedat a casa la mare estaria actualment viva i amb noslatres. Inesperadament algú va trucar a la porta, vaig sobresaltar de la cadira.
-Em sap molt de greu això de la teva mare Mai, et dono tot el meu suport, si necessites res aquí estem totes per ajudar-te amb el que sigui. -Va dir-me la monja.
-Gràcies , li agraeixo tot el que ha fet per mi, per nosaltres, no ser que fer per agrair-los a totes vostès, els seus serveis i la seva hospitalitat. - Vaig preguntar .
-No necessitem cap recompensa per l'acte de solidaritat, ens agrada ajudar a les persones , són uns actes que nosaltres duem a terme de forma voluntària, sense rebre cap recompensa a canvi.- Em va dir.
-Quin gran cor que teniu les monges .- Vaig dir.
-Gràcies, ara que ja has llegit la carta, posat a menjar d'una vegada que si no ser refredarà la sopa!- Em va dir amb un somriure que em va donar seguretat.
-Gràcies germana Maria per la seva hospitalitat.
Vaig posar-me a endrapar tot el que havia sobre la taula obiamemt el que era comestible, la taula no me la vaig menjar lògicament.
-Continua estranyat al rebre aquesta carta dels pares, ells mai em van dir que ells enviarien cartes, ni que jo els envies de tant en tant alguna meva.
- No ho ser, això ho hauries de parlar amb ells quan tornis O el que sigui però aquí em rebut aquesta carta i nosaltres tenim la obligació de que aquesta carta sigui rebuda pel seu destinatari.-Em va explicar.
-Però aquí feu de correus vostres també ? - Vaig qüestionar.
-No, simplement que quan inusualment en rebem alguna, esperem al destinatari, això és tot, i ara acaba de menjar.- Em va dir.
I em vaig quedar sol, en aquell immens menjador.