Oblida'm [Pausada]

1- A Thousand Years

Em desperto, com si no hagués passat res, però al cap de poc ho recordo tot i em poso a plorar. Tenir el cor trencat és una de les ferides més complicades de curar i encara que ja hagi passat un parell de setmanes el dolor penetra en el meu cor profundament. 
Parpadejo per espantar les llàgrimes i em conveço a mi mateixa que no és res, però en el fons sé que no és cert.

Em dirigeixo a la cuina, encara amb els ulls mig inflats i amb un humor espantós. El meu pare només veure'm ja no em diu res per si de cas, però la meva germana petita no es conté i ja em pregunta que què em passa.
No contesto perquè no em dona la gana i m'emporto la meva tassa de llet amb una mica de cafè a la sala d'estar. La cafeïna circula per les meves venes i noto que una mica de l'enuig desapareix per moments, però no significa que ja estigui bé.
Penso en cada moment que vaig passar, cada mirada, cada somriure, cada carícia, cada paraula i em pregunto si era real. Si no era tot una farça i tot havia sigut un malson i intento convence'm a mi mateixa que era real encara que sé que no ho va ser.

Deixo la meva mirada perduda a l'horitzó, com si intentés trobar alguna cosa amb la vista i una petita llàgrima cau per la meva galta. Rellisca fins que cau dins la tassa de cafè.
Noto una mà a la meva espatlla, em giro i veig que és el meu pare. M'emporto una decepció, esperava a que fos ell, però sé que mai més tornarà.
Em mira amb una cara de mitja copa plena, com si esperés que tingués esperances a que tornarà.
Però arribat a aquest punt, què em puc esperar?

~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~

Hey!!!
Comenteu si us agrada l'història plis!!! M'agradaria saber la vostra opinió sobre la nova història i doneu idees!!
Si hi ha alguna cosa a millorar ho faré, ho prometo!
Espero que us agradii!

Briettha17