Oblida'm [Pausada]

6 - Madison

Arribo a casa i el meu cap està a punt d'explotar. La situació d'avui m'ha deixat baldada i no tinc ganes de fer res. Tiro la motxilla pel terra de la meva habitació i m'estiro al llit i al cap de pocs minuts em quedo dormida.

- Mai t'escaparàs de mi... - diu el meu ex. La seva veu ressona pel meu cap - MAI.

- No! Oblida'm! Deixa'm estar! NO! - crido

M'aixeco de cop i veig que tot ha sigut un malson. Em rellisca una llàgrima i cau. En aquell mateix instant entra la meva mare i em veu sentada a un costat del llit. S'assenta al meu costat i m'acaricia el braç suaument amb els seus estrets dits. Se li curva una mica la boca així formant un somriure i m'obliga a somriure.
Recolza la seva mà sobre la meva i li miro el rostre. Se li veu un rostre cansat i un xic trist, però no sé com, sembla que estigui contenta.

- Tot ha passat vale? - diu carinyosament  i em fa un petó al front. S'aixeca del llit i abans de abandonar l'habitació em diu; - Celia, hi ha sopar, baixa.  - fa una petita pausa - I... Somriu. M'agrades amb el teu somriure.

Somric abans que marxi i em somriu. M'ajunto els llavis i torno a tenir la cara seria que tenia anteriorment.
El meu estòmac encara no te ganes de menjar i només em menjo l'acompanyament del plat.

Com han pogut torçar-se tant les coses? Això és l'únic que penso.
Era tant complicades les coses abans? O ho és ara?

Em quedo desperta fins les 3 de la matinada pensant en el tema. No podia dormir tampoc perquè havia dormit abans.

És de matí un altra vegada i les mirades se centren només en mi i això m'incomoda. Intento fingir que no passa res, però en el fons sé que passen masses coses i la gent no sap una merda de tot el que he passat.
M'empasso saliva i continuo caminant fins a la classe adequada. M'assento i només 2 segons després la Madison s'assenta al meu costat.

- Lili, què tal estàs? - diu amb veu carinyosa fingida i un patètic somriure.

La gent em torna a mirar, però no pel fet que m'han ridiculitzat davant de tots, sinó perquè la Madison està sentada al meu costat.

- Per què ho fas? - pregunto a la Madison xiuxiuejant a la seva orella.

- Perquè potser sóc una bona persona i em preocupo per a tu? - diu amb un somiure que no m'acabo de creure.

- Des de quan et preocupes per a mi? - dic, alçant una cella. - Mai ho has fet i ara sí?

- Tot pot començar ara. - diu. Fa una petita pausa. - Crec que t'aniria bé la meva protecció.... Sembla que en Tyty no està molt content tal com el vas deixar.... Per això et sugereixo que em segueixis el meu joc i jo et protegiré.

- No vull jocs Madison. - contesto i li faig una empenta perquè marxi d'on està sentada.

Em fa una cara de "me les pagaràs" i marxa de la mateixa manera que ha vingut. Deixo anar l'aire dels meus pulmons lentament i els torno a omplir fins que aconsegueixo calmar-me.

——————

Tyler era el nom del ex de la Celia. Tyty és una abreviació carinyosa.