Oblida'm [Pausada]

16- Fake

Avui al vespre arribarien els meus pares i ja no hauria de fer de cangur. I... avui... a part començaria tot el drama. La relació fictícia comença i jo ja estic desitjant que acabi.
L'Oliver em ve a buscar al matí amb la moto i això em sorprèn.

- Hola princesa. Et puc dir així? - pregunta amb el seu to burleta i li dono un cop al braç

- Calla i anem a l'institut ja que farem tard. - dic i em fa cas

Quan arribem tothom ens mira. I jo, que normalment era invisible.... ara ja no ho sóc i tinc por. L'Oliver m'agafa de la mà i noto que està tan nerviós com jo. Això em relaxa una mica. M'acompanya a la taquilla i abans de que marxem a les nostres respectives classes em fa un petó. Això em sorprèn, però... sembla que és on el destí m'ha portat.

Vaig a classe de bio i la Chiara es sorprèn al veure'm. Sobretot perquè la pesada de la blogger ha fet un nou post fa pocs minuts.

Olii fans de les exclusives!
Avui ens hem enterat d'una que segur que flipareu. La Celia i l'Oliver són parella!
Com ho heu sentit!
Pel que sembla el futbolista i la Celia s'han ajuntat fa molt poc i alguns rumors diuen que l'Oliver la vol només per tenir companyia i no estar sol. Que n'opineu vosaltres?
Hastag del dia —> #Celiver #Lonely
Besiss
AnonymousHigh

Cada vegada aguanto menys a aquesta tal AnonymousHigh i menys els seus posts, específicament els que m'inclouen. Quina merda.És com si pogués escriure merdes d'altres persones, però que els altres no poguéssin criticar-la a ella. És tan indignant i frustrant. Miro l'hora i veig que encara falta 45 minuts per acabar la classe.... Serà el pitjor dia de la meva vida.

****

Aghhh! Quina puta gana que tinc!!! Encara falten 10 minuts abans de que poguem anar a la cafeteria i això m'està matant.
A vegades em pregunto perquè mai esmorzo una mica abans de marxar de casa... No dic que no ho faci, però no sempre ho faig. I avui específicament no he menjat res i l'estòmac m'està començant a emprenyar.
9 minuts.
8 minuts.
7 minuts.
6 minuts.
5 minuts.
4 - 3 - 2 - 1.... JA!

Agafo molt ràpidament les meves coses i vaig corrents a la cafeteria. Sóc la primera i això és extrany. No hi ha soroll i totes les taules estàn buides. Una silueta entra a la cafeteria i és ell. L'Oliver em veu i s'assenta al meu costat.

- Què tal?  T'han fet moltes preguntes o alguna cosa? - pregunta preocupat i nego amb el cap

- Tinc gana. Deixa'm menjar tranquil·la Oliver. - suplico i nega amb el cap. Ara espero que estigui de conya, perquè quan tinc gana estic de mal humor, molt mal humor. - En serio?! Joder Oliver no som parella.. - Em tapa la boca de cop.

- No cridis Celia. Val? - Rodo els ulls. - És el nostre petit secret. - em xiuxiueja i em pica l'ullet

- Mare meva... - dic i se'm queda mirant. - Què?! A veure, tinc gana, estic de mal humor i vull que tota aquesta merda acabi ja! No és suficientment clar perquè entenguis que vull menjar tranquil·la? I a sobre estant tu aquí fa que em cabregi una mica més!!

- No puc marxar d'aquí. A mi m'agrada tan poc com a tu, però mira on el destí ens ha portat.

- Ni se't acudeixi molestar-me. - Assenteix amb el cap

- El que digui el meu amor.

-  Segueix provant. No sona bé. - dic amb despreci

Poc temps després arriba la Chiara i en Raül i ara sí que estan flipant en colors.

- Què collons fa aquest aquí? - pregunta en Raül amb despreci

- Rasnykov calla. - exigeix i en Raül li dedica una mirada assessina.

- Pot obligar-me a callar? - pregunta dirigint-me a mi la pregunta i nego amb el cap. - Això és el que em pensava.

Ara ja no és el Raül el que li dedica una mirada assessina a l'Oliver sinó que és al revés.
________________________________
Holiii!
Primer de tot, bones vacances a tothom. Sorry per estar molt inactiva, no tinc inspiració per escriure últimament i sé que ha sigut una merda de capítol. Igualment, espero que el següent us agradi una mica més.

Merci per estar atents

Briettha17