Oblida'm [Pausada]

4 - Photograph

Nop, no m'agrada l'horari d'aquest any. Els dilluns tenim Filosofia amb el Professor Covey, Matemàtiques amb la Professora Marta , Anglès amb la Professora Isabelle, després una pausa de 30 min , Llatí amb el Professor Galí i finalment Castellà també amb el Professor Galí. I la resta de la setmana és igual de merda que els dilluns. O semblant.

Aquell mateix dia la professora d'Anglès ens demana una redacció sobre el que hem fet aquest estiu (lògicament amb anglès) i no sé que escriure exactament.
M'he passat quasi tot l'estiu plorant, menjant una mica, mirant fotos, plorant una altra vegada i fent coses sense importància. Què escriuré en aquesta puta redacció?

En cambi segur que la Madison haurà passat un estiu de luxe. El seu papi és tan ric que cada estiu van de viatge per les aigües mediterrànies en el seu súper yate. No l'envidio pas! El contrari, es passa com tot el dia fent merdes de instahistoris i segur que està més que amargada encara que no ho demostra. No se senten solitàries aquestes persones així?

Intento no deixar-ho per massa tard i com més avuat acabi serà millor. Però en serio, què hauria d'escriure? Hauria d'inventar alguna cosa? Hauria de dir la veritat? Evito que la meva ment hi pensi gaire i segueixo la resta del dia amb les assignatures.

Un cop arribat a casa sí o sí pregunto als meus pares que què podria escriure. Em diuen que podria inventar-me alguna cosa. Saben pel que he passat i no em volen pressionar perquè no sofreixi un altra vegada. Intento pensar en històries creíbles, però cap és molt interessant.
Per què la puta d'Anglès ens havia de fer escriure una redacció??? Al fi i al cap, per què serveix? Recordar coses doloroses? Recordar moments que escrius i després oblides?

En qualsevol cas, ho escric lo millor que puc, encara que sé que mai ho escriuré tan bé com la Chiara perquè ella és una Crack en la llengua. Al final, escric el meu nom i la data i la guardo a la meva carpeta.
De repent, vibra el meu mòbil i veig una cosa molt molt desagrable. És un missatge. Del meu ex.

Em sap greu per tot el que et vaig fer passar. Em perdones?

Me'l llegeixo més de 5 vegades i encara no m'ho crec. Després de mig any sense parlar-me i sense enviar-me missatges ara sí que m'he n'envia un. Està boig? Faig una captura per si de cas i l'esborro i el bloquejo, crec que serà el millor. En deixo caure enrere en el llit i hi penso. És estúpid voler contestar? Després del que em va fer passar? Hauria?

El meu instint fa que li envii la foto a i la comparteixi amb la Chiara. Veu la captura i no em diu res. Espero, i al cap d'una hora em contesta.

Endevino. Ja has borrat la conversa i ara ja no podràs contestar. M'equivoco?

Em mossego el llavi inferior. La Chiara em coneix com si fos un llibre obert. I l'únic que li puc contestar és amb un no, no t'equivoques.
Deixo el mòbil dins del calaix i no en sé res més d'ell fins el dia següent.