Oblida'm [Pausada]

10 - ESPECIAL 1K!!!!

Què havia passat? Miro al meu voltant també i estic en una habitació que m'és desconeguda. És força ordenada, encara que hi ha alguns papers apilonats sobre l'escriptori.
De repent, s'obre la porta i la persona que entra m'és familiar. L'Oliver.

- Ah! Que bé. Estàs desperta! - diu amb un to alegre.

- On està la meva roba? - pregunto

- Suposo que no voldries tornar a casa amb la roba amb olor a alcohol. S'està assecant. - fa una pausa - Té. T'he portat això. Un paracetamol i aigua. Si et prens això et sentiràs millor Roth. - diu i em dona la pastilla i el got. Em poso la pastilla a la boca i amb un glop d'aigua ja no existeix més.

- Gràcies. Exactament.... Què va passar? Espero que tu i jo no....

- Roth, calla't. Tranquil·la no va passar res entre tu i jo. Recorda que tinc nòvia... Només et vaig veure quan vas sortir dels lavabos i et vas desmaiar. Em va semblar lo millor portar-te a casa meva i que descansessis aquí.

- Em sento com una persona horrible i immadura. - dic donant importància a la última paraula.

- Vas poc de festa oi? - pregunta i assenteixo amb el cap. - Bé, vaig a buscar el teu vestit i torno. Mentrestant entra en el lavabo i dutxa't. T'he deixat tovalloles netes sobre l'encimera.

- Per què ets tan amable amb mi?

- Només necessites ajuda. I jo t'ajudo. No és molèstia.

M'agafa el got de les mans i marxa per la porta. Entro al lavabo i és tot verd. Les rajoles, les tovalloles, els calaixos... M'agrada.
Em dutxo i en pocs minuts he acabat. M'enrollo amb la tovallola i quan surto ell està sentat al llit i observa els meus cabells molls. Em poso una mica vermella.

- T'he deixat el teu vestit aquí. - em mira- Et deixo sola millor... - diu observant-me de reüll i marxa amb la cara vermella.

M'aixugo els cabells i em vesteixo. Deixo les coses tal com estàven i surto per la porta.

- Aiden! Vine aquí bixu! - crida una ceu femenina (suposo la mare de l'Oliver)

Veig un nen de 9 o 10 anys que corre escapant de la seva mare i baixa escales avall corrents. La suposada mare de l'Oliver em veu i es para davant meu.

- Celia! Hola bonica. Et trobes millor? - em peegunta i assenteixo amb el cap. Les paraules no surten pel meu coll. - Baixa. He fet esmorzar.

La segueixo i molt amablement m'ofereix un seient al costat de l'Oliver i esmorzem tots junts. Durant una estona es fa un buit que no puc resistir i al final l'Oliver trenca el gel.

- Estàn molt bons aquestes torrades que fas Clara. - diu molt amablement

- Gràcies. - agraeix la mare. Em mira i em dona la mà. - Em dic Clara. Encantada de coneixe't Celia.

- El plaer és meu. Gràcies per tenir-me a la votra casa aquesta nit. - contesto sent modesta

- No cal que siguis tan formal. L'Oliver m'ha parlat una mica de tu. - em diu i miro a l'Oliver. Parlava de mi a la seva mare?

- Espero que parlés bé de mi. - dic i somriu

- Jo sóc l'Aiden! - diu el nen de 10 anyets molt orgullós

- Encantada de conèixe't Aiden! - em mira i somric

Són les 2 del migdia i l'Oliver em porta a casa amb la seva moto. Quan baixo li dono el casc i les nostren mans toquen.

- Gràcies per tot Oliver. No ho oblidaré mai. - dic agraint sincerament tot.

- No es mereix.... - es calla durant uns segons