Oblida'm [Pausada]

13- Ruptura (3/3)

- Celia, celia!!! A que no saps què ha passat??? - em pregunta la Chiara súper eufòrica, nego amb el cap. - La Francesca i l'Oliver han trencat! No has llegit el post de la misteriosa blogger que hi ha a l'insti?

- De quina blogger estàs parlant exactament? - pregunto

- OMG! No ho saps? - nego amb el cap - Des de fa uns mesos hi ha una blogger que posteja escàndols que passen entre els grups dels populars o notícies impactants d'aquests. Mira! - diu i em dona el seu mòbil - Llegeix!

Oliii enamorats d'Oliver Wright,
Avui s'ha confirmat la ruptura amb la seva nòvia, l'especial i única Francesca Leone. Sí, tal com ho heu llegit, HAN TRENCAT! Això va per vosaltres noies... 😏😏😏 Teniu l'Oliver tot per vosaltres. Correu abans que sigui massa tard!
Hastag del dia —> #SingleOliver #FranLeone
Petons i records
AnonymousHigh

-Heavy eh? - pregunta la Chiara mirant-me i assenteixo amb el cap. - T'has quedat sense paraules Lia?

- Ja ho puc ben creure.... - contesto

- Qui diria que després de dos anys trenquèssin aquests dos...  Ens veiem després tia! Tinc class! Bye!

- El mateix dic!

Em giro i torno a xocar contra algú.

- Ets imbècil o alguna cosa?! - dic i quan aixeco la mirada... és ell. La Llei de Murphy sí que existeix... Merda. - Oliver. - em mira i el seu rostre ha cambiat. Ja no sembla el prepotent, repel·lent, idiota i amb l'ego pujat de l'Oliver. Que va, sembla una versió 2.0. d'ell. Ara sembla indefens, sensible i inclòs inocent.

- Em sap greu Celia. Deixa que... - diu abans d'ajupir-se per recollir els meus llibres. Me'ls dona. - Té. - ens quedem uns segons mirant-nos i després marxa pel meu costat.

- Què collons? - xiuxiuejo i llavors em dirigeixo a la classe.

Em toca Alemany i com l'usual, l'Oliver estaria fent conyes i estaria intentant fer emprenyar la professora, però és tot el contrari. No està a la classe i no se sent ni el soroll d'una mosca volar. És tan extrany... La gent ho nota i és com si tothom ho estigués esperant, però no passa.

****

S'han acabat les classes i amb la Chiara i en Raül hem decidit anar al Froppy's & Co a parlar sobre la vida. No teníem deures i per això podiem aprofitar el temps per fer altres coses.

- Em sembla molt fort la ruptura de la parelleta. - comenta la Chiara abans de donar un glop al seu batut.

- Sí... - diu en Raül

- Jo abans m'he xocat contra l'Oliver i semblava estar trist. Se'l veia indefens i inocent. - dic i es posen a riure

- Crec que ha sigut imaginacions teves Lia. - contesta la Chiara i em poso de morros - Lia, no ho dic per fer-te enfadar, però és que estem parlant de l'Oliver Wright! No m'entra l'idea de que es sentís així. En serio!

- Que sí!!! Que ho he vist!! Chiara, penses creure'm o què?!

- Relaxa el to tia. I no sé si creure't... Lia. Abans si que es podia dir que era així, però després de l'"incident" ja no ha sigut el mateix.

- Quin incident? - pregunto curiosa

- No sóc la persona indicada per explicar-t'ho. Ell t'ho explicarà.

- L'Oliver?! No crec que mai m'ho arribi a explicar, així que ja estàs explicant-m'ho. - exigeixo i nega amb el cap.

- Això estic d'acord amb la Chiara, Lia. Només poques persones ho saben i si ho saben és perquè ELL mateix els hi ha explicat. Seria igual que un secret. Oi que no voldries que la gent que ho sap els hi expliqués a altra gent? - assenteixo amb el cap. - Doncs és el mateix. Ell t'ho ha d'explicar. Nosaltres no tenim res a veure.

- Però que collons va passar en aquest "incident" - dic fent cometes amb els dits. Es miren uns segons i em tornen a mirar.

- Lia. Hi han coses que mai et podrem explicar. Només una persona pot i aquesta és ell. - diu en Raül conclusiu

- Però què collons va passar?! Ho vull saber. - Tots dos neguen amb el cap i em miren amb cara de "deixa-ho estar". Odio quan em miren d'aquesta manera, em sento petita, realment petita, massa petita i tot!

A vegades crec que això de deixar-me en misteri els hi agrada. Aquesta espurna de curiositat i intriga que saben que algun dia arribaré a descobrir.