Oblida'm [Pausada]

14- No Way

Ara sí que estic fotuda. La Chiara i en Raül continuen sense dir-me res sobre l'"incident", es neguen rotundament a fer-ho i això em cabreja molt.
Cada vegada que surt el "tema" em dediquen una mirada furiosa perquè saben que no ho deixaré estar i això els molesta. Ja fa 3 dies que l'Oliver no ha vingut a l'institut i tot és més calmat. Excepte per la Madison esclar.

Tornant al tema de l""incident", ja que la Chiara i en Raül es neguen a dir-me res he intentat que altres persones del voltant de l'Oliver m'expliquèssin alguna cosa, inclòs ho vaig intentar amb la Madison...

(Flaixback)

- Hola Madison, saps alguna cosa sobre l'"incident" de l'Oliver Wright de fa uns anys? - pregunto i ella es posa a riure molt fortament. El tipus de riure que em fa cabrejar i per això em controlava per no donar-li una hòstia a la cara en aquells moments a la Barbie. 

- Des de quan la Celia es preocupa per fets que ja són història? - em contesta burleta

- Contesta'm ara si no vols acabar malament. - dic intentant sonar amable

- M'estàs amenaçant? - arrufa una cella

- Sí. - Quan contesto se li obra la boca i em mira amb ulls diabòlics.

- Saps què maca?! Que et donin pel cul! - Es gira i em dona un cop de cabell a la cara i se'n va, però abans li dedico un somriure burleta i el dit del cor. Quina situació més bonica veritat? (Irònicament)

(Fi del Flaixback)

Continuo preguntant-me què collons va passar en aquell "incident" i per què tothom es nega a dir-me res. És tant horrible? Algú va morir? Va matar a algú? Què collons va passar?!?!?
Celi, que que hauries de tranquil·litzar-te si no vols que t'agafi un atac aquí mateix, així que relax. Algún dia trobaràs resposta. - em diu em meu subconscient. A vegades diria que el meu subconscient és més savi que jo, encara que el fons seria jo, però d'un altra manera clar.

*****

Quina merda. Aquesta tarda hauré de vigilar a dos crios. La Dalia i el seu amic al qual la Dalia s'ha negat a dir-me el nom. Molt normal tot (irònicament). Els meus pares m'han dit que els cuidi bé i que cuidi bé de la Dalia. Ells estaràn 3 dies fora per "assumptes de la feina". Així que em toca fer de cangur! No estic tan emocionada com sono...

A les 17:30 puntual una noia morena, alta , amb el cabell ondulat i molt maquillada ha deixat un nen i m'ha dit que a les 18:30 el germà d'aquest el vindria a buscar. Jo he dit que ok a tot i l'únic que volia és que el nen marxés ja. He deixat als dos crios jugar per tota la casa mentres jo estava a la meva habitació mirant Netflix fins que la Dalia m'ha interromput.

- Què et passa peque? - pregunto al veure-la

- L'Aiden s'ha fet mal. S'ha donat un cop al coco amb la taula quan estàvem jugant. Necessita ajuda. - em diu casi plorant

Baixo i veig al nen amb les dos mans al cap i queixant-se de dolor. Corro de seguida a la cuina a buscar el gel. Assento al nen al sofà i li poso el gel al cap. Aquest està plorant i la Dalia està al marge de fer-ho també. Veus el que us dic. És una merda tenir que cuidar a dos crios! (La veritat tampoc són tant crios, tots dos tenen 10 anyets. La Dalia quasi els 11.) 
Després d'estar 15 minuts així, el nen ja no plora i la Dalia sembla alleujada. Mai havia estat tant estressada durant 15 minuts...

Són les 18:03 i els tots dos s'han quedat fregits al sofà. Després de tot el que ha passat, ara estàn fent la siesta al sofà. Els he tapat a tots dos amb una manta i semblen estar molt còmodes.
Jo he tornat a pujar a la meva habitació i he continuat mirant Stranger Things. Estic tant, però tant enganxada a aquesta maleïda serie!

És quasi l'hora de que vingui a buscar a l'Aiden i baixo a la sala d'estar. Els dos encara estan dormint i puntual a les 18:30 sona el timbre. Obro la porta i crec que el destí em vol matar. O potser s'han equivocat de porta. Espero que sigui la segona opció. De cop se'm encèn un record i ho recordo tot, l'Aiden és el germà petit de...... l'Oliver.

- Celia. - diu mirant-me sorpresa.

- Hey... - contesto.

- No sabia que érets la germana de la Dalia... - callem uns segons. - Puc entrar?

- Clar! Passa. - L'Oliver mira l'entrada i es rasca a la nuca. - Els dos s'han quedat sobats al sofà.

- Ja ho puc veure...

Ens quedem en silenci, mirem els dos als nostres germans que estàn dormits i no expressa cap sentiment a la seva cara. Tan malament està de la ruptura?

- Vaig sentir que vas trencar amb la Francesca. - em mira sorprès, dolgut per haver fet la pregunta.

- Sí... Hm... Tot l'institut es va enterar i.. bé, últimament la nostra relació ja no era el mateix que fa dos anys... - es rasca la nuca

- Em sap greu... - dic amb un fil de veu

- És igual. - Les nostres mirades connecten i sento la seva tristesa.

És extrany que senti el que sent? Només amb una mirada? És extrany? Estic boja?
Llavors ell s'acosta a mi. Em mira i veig els seus ulls... Són preciosos. Són verds, com si fos jade i em miren amb profundament. Porta una barba de fa 3 dies i el cabell el té mal pentinat.
S'acosta més a mi i ens quedem a pocs centímetres, ja no tinc el meu espai personal que tenia anteriorment i al final passa.
Els seus llavis acaben atrapant els meus i no m'oposo al que està passat, tot al contrari, inclòs li agafo de la nuca acostant-lo a mi per profunditzar el petó. I llavors és quan m'adono del que estic fent. Li dono una empenta i em mira confús.

- Això... No pot passar! - el miro decepcionada - Acabes de trencar amb la teva exnòvia i ja estàs besant a un altra! - dic amb la veu trencada

- M'he deixat emportar. Em sap greu. - els dos agafem aire. - Um... Hauria de marxar ja.

Va a la sala d'estar i agafa l'Aiden en braços. Aquest continua dormint i marxen.
Estic fatal. Per deixar-me portar i.. i... Besar a l'Oliver! Després de deixar a la seva nòvia!
Està fatal. Em sento fatal. Sóc merda. Molta i molta merda. En aquell moment m'agafa un atac de pànic al complert.

———————————————————————
Holiis!
Perdoneu per estar tan off. He estat súper ocupada, cansada i sense inspiració ultimament. Sigui el que sigui, espero que us hagi agradat el capítol i l'hagueu disfrutant tant com jo quan el vaig escriure.

Passeu un bon dia! ☻

Briettha17