Oblida'm [Pausada]

5- Secret Love Song

El dia següent és força normal, dins que arriba l'hora de descans. Estava a la Plaça municipal de la nostra ciutat amb la Chiara quan veig el meu ex acostar-se. La nostra mirada connecta després de mig any i cada vegada està més a prop.
El meu cor batega bojament, tan fort que inclòs sento els meus propis batecs. Cada passa que fa , fa que el cor s'acceleri i el meu cos es tensi fins que estem a només 20 centímetres.

- No em vas contestar. - diu secament mirant-me amb una mirada furiosa

- No em va arribar el missatge. - dic lo més segura que puc, dintre del que cal esperar.

- N'estàs segura? Vaig veure que sí l'havies vist.

Em mossego el llavi inferior i noto com les llàgrimes apareixen en els meus ulls. Intento espantar-les com puc, però n'hi ha una de rebel que cau galta avall.

- Eh! - diu la Chiara dirigint-se al meu ex - La Celia no li va arribar el missatge, t'ho puc assegurar. Ara, fes-me el favor d'anar-te'n idiota i no li dirigeixis mai més la paraula. T'ha quedat clar? - diu amb la seva veu forta i segura de si mateixa i la seva mirada assesina

- Això no ha acabat Celia Roth. - diu abans de marxar tan ràpid com pot.

Em poso a plorar desconsoladament, recolzo el meu cap entre el coll i el cap de la Chiara i continuo així.
La meva ment no és capaç de processar tot el que ha passat ara i està en estat de shock.
Mica a mica vaig recuperant l'alè i al final ja no cau més aigua dels meus ulls.

- G-g-gra-gràcies Chiri. - dic tartamudejant encara

- Celi, sempre. Sempre estaré aquí, pel que necessitis, inclòs per fer marxar idiotes com aquell vale? Ara no em donguis més les gràcies i abraça'm. - diu amb la veu carinyosa

Ens abraçem i moments com aquell és quan la valoro més. Sempre està per a mi, estigui bé o malament, trista o a esclatar d'alegria. Sempre està quan la necessito. Per això l'estimo amb bogeria.

Quan tornem a l'institut totes les mirades es centren en mi i els meus ulls inflats.
Cada persona que em creuo em mira i no entenc el per què. La Chiara també ho veu i s'extranya.
El meu ex apareix de nou en escena i m'ensenya en el seu mòbil una foto de els dos junts a la piscina, però hi han fet photoshop en la meva part (els pits) i els augmenta. M'enfado fins que surto d'allà corrents.
Però abans, sento com em diu:

- No et podràs escapar de mí.

Vaig al lavabo i em poso a plorar desconsoladament. Una i un altra vegada. Una persona truca a la porta i obro. Esperava a que fos la Chiara, però no. És en Raül.
Em mira com si fos un gos apallisat i sento la seva empatia.

- Celia, em sap... greu. - diu

- És igual Raül, no has sigut tu l'idiota que ha fet això. No t'has de disculpar per res. - m'abraça i l'apreto més cap a mi

- Celia!!!! - sento que crida la Chiara.

- Chiara! Aquí! Passa! - diu en Raül

La Chiara entra i m'abraça només veure'm.

- Passem de les properes classes? - pregunta - Rasny*! Et quedes tu aqui i després ens passes els punts? - en Raül assenteix amb el cap - Lia, fugim d'aquí!

Sortim i anem a la cafeteria de Froppy's & Co i allà ens prenem una mica de cafè tranquil·lament.

- No m'ho puc creure. - deixo anar només pensar-ho

- El què? - pregunta - Lo de l'idiota del teu ex? Com dic, ÉS IDIOTA - diu fent èmfasi a la última paraula

- Com m'ho ha pogut fer? Pensava que estariem bé. Pensava que ens comportariem.

- Ja veus que no Lia. Els idiotes sempre ho seràn.

Potser la Chiara té raó i els idiotes són idiotes sempre. Però no ho sé del cert.

————

* Rasnykov és el cognom d'en Raül, però la Chiara per abreviar li diu Rasny