9 - First Time

96 8 2
                                    

És un divendres per la nit i els meus pares m'han obligat a sortir de festa. Sí! M'HAN OBLIGAT A SORTIR DE FESTA!

Odio les discoteques, tenen la música molt alta i tots van beguts fins que no es poden quedar drets. Per això jo normalment em quedo a casa mirant pel·lis a Netflix fins que em ve la son. Però avui la Chiara els hi ha dit als meus pares que m'enviéssin de festa.

Són les 23:00 i encara no sé què posar-me. Pràcticament mai surto de festa i si ho faig la Chiara em deixa vestuari . Avui encara no ha arribat... Hauré de decidir jo.
M'emprovo uns texans una mica trencats amb un top blanc... No m'entusiasma...
Vestit curt blau marí? Nop.  Top i pantalons curts? Tampoc. Remeno una mica l'armari i crec que he trobat l'ideal. Un mono llarg negre amb unes pulseres d'aro daurades. Perfecte!

A les 00:00 arriba la Chiara i em veu. No estic segura què hem dirà... Tant pot ser que li agradi com no.

- Estàs.... fantàstica Celia! - diu molt contenta - Anem!

- Adèu a tothom! - crido abans de tancar la porta.

- Recorda trucar si tens cap problema i envia missatges quan arribis! - crida el meu pare

- Sí Papa!!!

Tanco la porta i pujo al cotxe que te la Marlene i en pocs minuts arribem. Entro dins i la gent està ballant eufòrica. Mans al aire, balls de cintura, persones cantant a ple pulmó , persones grabant-se fent l'idiota, persones que fan instahistories... És una bogeria, però per primera vegada em sento feliç d'estar aquí.

- Te. - em diu la Chiara mentres em dona un got amb un líquid de color blavós

- Què és? - pregunto

- No preguntis, beu. - m'exigeix i ho faig

Té un gust fort i dolç, m'agrada.
Em poso a ballar, en Raül també està allà i ballo amb ell. Després la Chiara i en Raül ballen junts i ja marxo a un altre lloc.
De cop xoco amb algú. L'Oliver?

- Celia... - diu amb la veu una mica ronca i es rasca la nuca - No esperava veure't aquí.

- Doncs aquí estic. - contesto ferma

- Voldries.... ballar amb mi? - pregunta nerviós

- Per què no?

M'agafa de la cintura i m'acosta a ell. Tinc el meu cap en el seu pit i les nostres mans estàn juntes. Em fa donar voltes i ens movem al ritme de la música.
Quan deixem de ballar vaig a buscar més d'aquella beguda blavosa i prenc com 3 gots més. Surto a fora a prendre l'aire i trobo a la Chiara, en Raül, la Marlene, la Sofie i l'Alvaro allà. Estàn fumant una mica.
M'acosto a ells.

- Vols una mica tia? - em pregunta la Chiara oferint-me el seu cigarret, nego amb el cap.

- Voleu jugar a un joc? - pregunta la Sofie. Tots diuen que sí i jo també. - Val. Jo mai mai... Qui no hagi fet alguna dels reptes haurà de beure.... Vodka. - diu i es treu una botella gegant de Vodka

- Vodka! D'on l'has tret? - pregunta en Raül

- No ho vulguis saber. Començo jo, un de fàcil. Jo mai mai no he begut vodka.

Tothom beu, però jo no. Se'm queden mirant i no entenc per què.

- MAI, mai has begut vodka?!? - pregunta la Sofie remarcant la primera paraula

- Què? No he begut mai! Què passa? - pregunto com si fos la cosa més normal

- Tia, has de beure ara fijo. - diu la Chiara

- No! - contesto

- Que begui, que begui, que begui, que begui!!! - criden tots i al final ho faig.

Agafo l'ampolla i li donc un glop. El líquid rellisca pel meu coll i al final m'ho empasso.

- Ugh! Nopp! No m'agrada! - dic i tots es posen a riure. - Ara em toca a mi? - la Sofie assenteix amb el cap. Val... Jo mai mai he enviat una foto nude. - dic i ningú beu.

Passem com unes 25 rondes del joc i a la nº 27èna paro. Torno a l'interior i ballo amb més força que abans (efectes del alcohol suposo, concretament el Vodka) i per en un moment els meus ulls perden de vista el món. Vaig al lavabo i em rento la cara amb aigua,  respiro profundament varies vegades seguides i noto que no em puc aguantar molt més.
Surto d'allà i caic. Noto uns braços que m'agafen amb força i ja no aconsegueixo veure res més.

Se'm obren els ulls de cop i noto que estic estirada. El cap m'explota i em sento marejada.
Em miro i porto una samarreta que no és meva. Em va gran. En aquell instant busco desesperadament el meu mòbil i quan el trobo veig que són les 12:30 del migdia.

Oblida'm [Pausada]Where stories live. Discover now