Són les 7:18 i sento que algú crida. La seva veu no és de ningú de la nostra família, però m'és familiar.... La Bianca.
Vaig corrents a la seva habitació i veig com es gira d'un costat a l'altre del llit i va cridant que pari. Que pari el què? Em pregunto.
M'assento al seu costat i li acaricio el seu braç fins que ho nota i es desperta. Em mira als ulls i pocs segons després m'abraça molt fort, tant que quasi no puc ni respirar.- Bini, tot ha sigut un malson d'acord? - li dic amb la veu tranquil·la. Assenteix amb el cap, però continua abraçant-me.
Passo els meus dits pel seu cabell ros i li faig un suau i petit petó al seu front.- He somiat que em moria... - diu amb la veu trencada. - Em tallava massa profundament i moria. Em desangrava mica a mica i al final moria. - fa una pausa. - Celia, saps que no em vull morir veritat? - assenteixo amb el cap
- Després del que t'ha passat és normal que ho somiis. Es un somni post-traumàtic. Intenta oblidar-ho. - aixeco una mica els meus llavis així formant un somriure - Si necessites res estic aquí vale petita? - dic i li acaricio el seu cabell - Vés tu a la dutxa primer. - li dic i deixa d'abraçar-me - Vaig a despertar a la teva germana.
- Celia. No li diguis el que t'he explicat a la Chiri porfa. - diu amb la veu una mica trencada i assenteixo amb el cap. - Gràcies.
- No es mereixen. Vaig a despertar-la que sinó anirem tard! - somric i després ella també somriu.
Abans de marxar li cambio el bendatge a la Bianca i després ja anem directes cap a l'institut.
És un dimecres, la primera assignatura que toca és Alemany. Vaig corrents perquè ja faig tard i xoco contra algú.- Eh! Gilipollas! Ara faré tard a Alemany! - dic enfadada mentres recullo els meus llibres del terra. Quan anava a collir l'últim paper les nostres mans xoquen. Aixeco la mirada. - Gràcies
- Jo també vaig a Alemany! - diu i no el comec pas
- Tu? No t'he vist mai.
- Noi del boli. Sentat a darrere teu. Jo a tu sí que et conec, Celia Roth. Oliver Wright. Encantat de coneixe't.
- El que sigui. Anem a classe Oliver que farem tard.
YOU ARE READING
Oblida'm [Pausada]
Teen FictionNo em diguis que m'estimes quan no ho fas. No em diguis que em cuidaràs quan saps que no ho faràs. No em diguis que em protegiràs quan ja no ho fas. Només oblida'm. --------- Posició més alta - nº1 en love