Oblida'm [Pausada]

12 - Murphy's Law (2/3)

Torno a la meva taquilla, agafo els llibres per Alemany i no sé si és el destí o què que sempre xoco amb la mateixa persona.

- Celia! - diu l'Oliver al veure'm. - Has xocat amb mi expressament o alguna cosa?

- Idiota. - És l'únic que aconsegueixo dir, per en lloc no donar-li una bofetada  - Com vols que xoqui amb tu expressament? Has de ser molt imbècil per pensar-ho. - afegeixo amb veu tallant i freda

- Potser no, sóc el noi més popular de l'insti i totes em van al darrere. - diu i em dedica un somriure burleta

- No totes! Sóc l'excepció! I... Oliver, espero que no et creixi massa l'ego. No és bo.

- I des de quan tu ets una especialista en saber què és bo i què no? - No contesto - Això és el que em pensava. Ens veiem a classe Roth. - diu, però abans em torna a picar l'ullet.

Em bullen les galtes quan es gira i marxa. Agafo aire i vaig a la classe i m'assento al meu lloc. Penso en la situació varies vegades i cada vegada trec la mateixa conclusió, com pot ser tan, però tan repel·lent, idiota i amb l'ego tan pujat?
Crec que al final la Chiara sí tenia la raó que era un imbècil perdut, però no li penso admetre-ho, seria massa humillant per a mi. Bé, què hi farem! Ell no m'importa, gens ni mica.

****

Estem a l'hora de l'esbarjo i la Chiara ens explica sobre la seva situació. Els seus pares encara estan decidint els últims tocs de la part de la custodia i la Chiara no sembla estar molt contenta. Pel que sembla la Chiara i la Bianca estaràn separades, menys els dies que siguin caps de setmana i festes importants com aniversaris, nadal i reis. No sembla molt just... S'aniran alternant 1 setmana a casa de cadascú.
Ara ja no plora, la Bianca ja ha començat a parar de tallar-se i això la relaxa una mica.
Llavors els hi explico als dos què m'ha passat amb l'Oliver i em diuen que creuen que li agrado. Han d'estar bojos per pensar-ho, veritat? Literalment la meva resposta ha sigut aquesta:

- Jo? Celia Roth Laurie, agradar a un popular i egocèntric com aquell pavo?! No em feu riure! Mai aniria amb un imbècil com aquell!

I les respotes han sigut aquestes:

- Potser sí. A veure ahir i avui t'ha picat l'ullet. Què més vol significar?! - Contribució de part de la Chiara

- Estic d'acord amb ella. Però no em sembla bon pavo. - resposta de'n Raül. - Com ja debreu saber - afegeix quasi en silenci

Estan bojos. Mai, però M-A-I podria agradar-li a algú com ell. Ell és tot el contrari de mi i si hi hagués alguna possibilitat d'estar junts segur que estaria tot el puto dia insultant-lo.
No mereix la pena malgastar temps així! De ninguna manera penso permetre-ho!