Alevosia

Capítol 5 - Mugró làser

Em desperto ben aviat tot i ser diumenge per fer els deures. A les onze he quedat amb les meves noves amigues per anar a l'aniversari de la Clàudia. M'hi passo quasi tres hores per fer el maleït dossier del senyor Mugrons, em cau fatal! Sempre ens fa fer un dossier per posar-nos la nota més baixa possible. Quan acabo em poso un bikini de zebra i a sobre un vestidet de primavera. En arribar a la piscina m'hi trobo a la Lubina i la Berta.

- Hola noies.

- Hola Mia. Com va anar ahir fent el pastís? Tenia esplai i no vaig poder venir... -diu la Lubina-

- Molt bé! Ho va fer tot la Tamara i nosaltres vam estar estirats al sofà tota la tarda.

Veiem com la Martina arriba en cotxe, l'ha portat la seva mare.

- Mira el bikini de la Martina! -diu la Berta- Se li marquen els mugrons... Semblen dos làsers! Vigileu que no us salti un ull!

- Va provocant, com sempre... -contesta la Lubina- Hola Martina! Estàs estupenda!

- Ho sé. M'he posat un bikini de ma mare, crec que m'apreta una mica, no creieu?

- Jo crec que et queda molt bé -li dic-.

- Per allà vénen el Miquel, la Clara, la Tamara i l'Aitana. Ja podem anar entrant -diu la Berta-.

A dins hi trobem a la Clàudia amb la Gemma, la Pànic i la Lupe. No recordava que també estava convidada aquesta individua. La Lupe és com una taula de planxar. Té tota la pinta de ser lesbiana, juga al futbol. Vaig cap a la Pànic.

- Hola Julieta!

- Hola.

Quina noia més antipàtica! Ens seiem a sobre d'un llençol musulmà i ens passem l'estona parlant. Escolto com el Miquel, la Berta i la Clara parlen en veu baixa mentre senyalen a la Martina.

- ...mireu-li els pits, se li marquen les venes...

- ...és veritat, porta el sostenidor molt apretat...

- ...és una guarra, no pot estar sense provocar...

M'hi apropo per veure si m'inclouen a la conversa.

- De què parleu?

- De l'obsolescència programada -em diu en Miquel-.

- Sí, maleïda obsolescència... -contesta la Clara-

Com veig que no m'ho volen dir torno al meu lloc al costat de la Tamara i l'Aitana.

- Recordeu que demà comencem el treball de síntesi! -diu el Miquel- Ens ho passarem genial a la Casa de Colònies La Màgica Doremi! Tots els que estem aquí hi anirem, no?

- Jo segurament hi aniré un dia més tard -diu la Clàudia-, que no em trobo gaire bé...

- No vindràs al bus d'anada? Llavors jo amb qui m'asseuré? -pregunta la Gemma-

- Jo puc venir amb tu, si vols -diu en Miquel-.

Crec que em van dir que al Miquel li agradava la Gemma, però jo no m'ho crec. Té bastanta pinta de que li agraden els homes, però com tampoc som tant amics no li preguntaré ni em fotré on no em demanen.

- Miquel em vas dir que aniries amb mi -diu la Lupe emprenyada-.

- Ups! Doncs vaig amb la Gemma a l'anada i amb tu a la tornada. Així no deixo sola a cap de les dues.

Ha arribat l'hora de menjar el pastís horrorós que va cuinar ahir la Tamara. La veritat, té un gust horrible. Sembla com si no li hagués posat sucre...

- Ostres! Crec que no li vaig posar sucre... -diu la Tamara-

- No serveixes per res -li contesta la Martina buscant guerra-.

Comencen a discutir-se mentre la resta intentem empassar aquella massa sense gluten, sense lactosa i sense sucre. Era com menjar sorra de la platja. Al final vam llençar el pastís a la brossa aprofitant que la Tamara estava més enfeinada discutint amb la Martina.

- Ja us l'heu acabat tot? -pregunta la Tamara-

- Sí, estava molt bo -contesta la Lubina-.

És l'hora dels regals. La Pànic li regala un coixí amb la seva cara horrorosa.

- Així si tens por de nit pots mirar el coixí i em veuràs al teu costat.

Segur que ara té més malsons... El següent regal és el de la Lupe. Li ha regalat... un val de descompte?

- És un tiquet per venir a jugar al meu pàrking a la "cambra fosca". Pots convidar fins a sis amics.

- Gràcies Lupe, no feia falta...

Finalment la Martina li entrega el nostre regal: una funda fúcsia amb diamants. Tot i ser espantosa sembla que a la Clàudia li encanta.

- ÉS EL MILLOR REGAL QUE M'HAN FET MAI! GRÀCIES NOIES I MIQUEL!

Mentre tots ens feiem fotos em vé la Martina per darrere a demanar-me que li pagui. Li dono els tres euros i torna a posar-se davant de les fotos apretant-se els pits amb els braços. És veritat! Se li marquen les venes i els mugrons... Marxem de la piscina municipal vora les sis de la tarda i ma mare em porta en cotxe cap a casa. En arribar li escric un missatge a la Tamara.

- "Hola Tamara. Gràcies per haver-me convidat l'altre dia amb el teu grup d'amics. Sense tu no ho hagués aconseguit. Estaré sempre en deute amb tu. Si mai necessites res, fes-m'ho saber!"

- "Ok."

És una noia de poques paraules. Deu estar ocupada fent la maleta. Començo a preparar la motxilla per demà. Mentre ho preparo tot veig que m'afegeixen a un grup de WhatsApp, són les meves noves amigues!

- "He comprat un pot de nata muntada. Voleu que la porti?" -diu la Clara-

- "Sí, se la posarem al llit a la Gioconda, que li tinc molt de fàstig. Portaré el meu coixí de gats que és preciós." -contesta l'Aitana-

- "Voleu que faci un pastís un altre cop?" -pregunta la Tamara-

- "Les de l'altre classe no oblidaran mai aquest viatge..." -contesta la Berta-

Quines ganes de que sigui demà! Tot i que aniré tot el viatge asseguda al costat de la Pànic segur que m'ho passo genial amb les meves amigues. Estic eternament agraïda a la Tamara i l'Aitana per haver-me deixat formar part d'aquest grup. Sóc la persona més feliç del món i demà marxaré de viatge per primer cop amb amigues!