Alevosia

Capítol 3 - Dos gitanos sobre un poni

Els divendres per la tarda normalment em quedo miran Sálvame amb la meva àvia. Però avui la meva amiga Tamara a l'hora del pati m'ha dit si volia venir amb el seu grup d'amics. QUINA IL·LUSIÓ! Per fi formaré part d'un grup! Durant el dia no hem fet gaire cosa, ja que el David José, un alumne problemàtic, ha llençat tres cadires per la finestra des del primer pis i ens han castigat tot el dia a estar tancats a l'aula, coses que pasen. Estic acostumada a carregar amb les conseqüències dels actes d'altres persones. Vaig a dinar a casa la meva àvia per donar-li la notícia que no podré veure al Jorge Javier Vázquez cridant juntament amb ella.

- No passa res, Mia. Me'n alegro que després de tretze anys tinguis amics.

- Sí! Segur que m'ho passo molt bé!

Són quasi les cinc de la tarda i decideixo sortir per arribar-hi abans. Quan hi sóc només hi és el Miquel, un noi de l'altre classe amb el que quasi no he parlat mai.

- Hola -em diu-.

- Hola! Encara no han arribat?

- Què dius? Que potser has quedat amb nosaltres tu també? Primera notícia.

- M'ho ha dit la Tamara a l'hora del pati...

- La Tamara aquesta sempre es fot on no li demanen. No passa res, pots venir amb nosaltres. Passa que no et coneixem gaire i llavors m'ha extranyat.

- Ho sé, però com sempre vaig amb elles a l'hora del pati doncs m'hi hauran convidat.

Darrere nostre arriben la Martina, la Lubina i la Berta. Aquestes tres sempre estan juntes, semblen més amigues entre elles que amb la resta del grup.

- Hola noies! -les saludo-

- Què hi fa aquesta aquí? -pregunta la Martina despectivament-

- L'ha convidat la Tamara -li contesta el Miquel-.

- I qui ha convidat a la otaku de la Tamara? Si no fa més que donar problemes -continua la Martina-.

- La Tamara forma part del grup, no pots enfadar-te amb ella -li replica la Lubina-. Recorda que tots junts som els Lleons Marins Transexuals, també coneguts com The Alzheimers, no ho oblidis.

- Pensa que només ens queda un mes per acabar, i l'any que vé potser no estem amb ella a la classe -diu en Miquel-.

- Cada classe necessita una persona amb diversitat alimentària, i nosaltres ja tenim a la Berta que és intolerant a la lactosa. La Tamara se'n pot anar a l'altra classe i així ens estalviem problemes diaris -etziba la Martina-. Bé, Mia, pots venir amb nosaltres, ja parlaré després amb la Tamara aquesta dels collons.

No entenc per què la Martina no m'accepta. Quasi mai he parlat amb ella, però és la millor amiga de la Clàudia. Potser em veu com una enemiga i es pensa que li vull treure a la seva amiga. Però no crec, no sembla tant retorçada com per pensar això. Arriben la Clara, la Gemma, la Tamara i l'Aitana. Comencem a caminar però com jo no sé què dir em quedo darrere del tot sola. Escolto a la Tamara cridar-se fluixet amb la Martina.

- Per què has convidat a la tipa aquesta?

- Perquè no té amics i em sap greu per ella. Es passa les tardes sola a casa. No passa res per convidar-la de tant en tant.

- Jo no la vull al meu grup. Al final marxaré cada divendres amb els meus amics de Begues que acabo de conèixer abans que estar amb vosaltres.

- Doncs fes el que tu vulguis!

Veig que el Miquel i la Clara s'apropen a mi. Què volen aquests ara?

- Mia, pots venir a parlar amb nosaltres, no mosseguem -em diu la Clara-.

- Sí, no pateixis. Per cert, què n'opines de Camela? Nosaltres creiem que Cuando zarpa el amor és una joia musical i audiovisual -afegeix en Miquel-.

- No he vist el video, però conec Camela. A la meva mare li agrada.

- Hi apareixen dos gitanos disparant-se a l'estil western mentre passegen a un poni pel descampat.

- Però, com van dos gitanos sobre un poni? No l'esclafen? No pesen massa?

- No home, no! Ells van caminant! -diuen els dos rient-se-

- Ets simpàtica, potser et mereixes entrar al nostre grup -diu la Clara-.

NO M'HO PUC CREURE! Acabo d'escoltar el que crec que m'ha dit? TINC GRUP D'AMICS! SÓC LA PERSONA MÉS FELIÇ DEL MÓN!

- Gràcies! Abans he escoltat que teniu un nom una mica peculiar... Lleons Marins Transexuals, pot ser?

- Sí, però és provisional. Tenim un grup de música: The Alzheimers. Hem tret un disc amb grans èxits com "La Conga del Pere", "Eterno Truño Love" o "Dinosaurio Congelao". I estem preparant el següent.

- Si vols pots afegir-te al nostre grup paral·lel -em comenta la Clara-, la Martina, la Lubina i la Berta formen el grup de les Sweeties. Nosaltres, per putejar-les, som els Salads. Està format per cinc integrants: nosaltres dos, la Gemma, la Clàudia, la Tamara i l'Aitana -m'explica en Miquel-.

- Però això són sis persones -contesto-, no ho entenc.

- La Tamara i l'Aitana són les mascotes del grup, entre elles dues fan una persona.

- Com les mascotes?

- Si li poses la mà a la cara de l'Aitana l'aparta com si fós un gat, prova-ho!

Vaig cap a l'Aitana i li poso la mà a la cara. Efectivament! L'aparta amb el braç com si fós un gat!

- Què fas, tarada? -em contesta l'Aitana-

- Perdona! Pensava que tenies un mosquit a la cara...

Torno enrere amb la Clara i el Miquel.

- Benvinguda als Lleons Marins Transexuals, Mia -diu la Clara somrient-.

- Més ben dit, benvinguda al Miau -afegeix en Miquel-.

Miau? És un bon nom per un grup. El meu primer grup d'amics. O amigues, perquè aquí l'únic home és el Miquel. Anem a una cafeteria nova que han obert per prendre un cafè. Tothom demana quelcom excepte en Miquel.

- Jo no em gasto més de cinquanta cèntims en un cafè.

- Rata! -diu la Martina-

- Prefereixo ser rata que no pas una sweetie! -li contesta en Miquel-

De sobte comencen a discutir-se al mig de la cafeteria. Surto perquè no entenc què està passant.

- Tamara, és normal que es discuteixin?

- Sí, ho fan cada dia. Com per no discutir-se amb la Martina! És insuportable, es creu la reina del món.

Un cop acaben de cridar-se surten de la cafeteria rient com si res.

- Hem d'anar a comprar els ingredients per fer el pastís per l'aniversari de la Clàudia. És la meva mejja i vull que sigui el millor pastís que hagi provat mai! Podeu venir demà a casa meva i el preparem, què us sembla?

- D'acord! -diem tots alhora-

Anem al Mercadona i comprem un munt d'ingredients extranys, ja que ha de ser un pastís sense gluten i sense lactosa. A saber com surt això... Sortim i m'acomiado dels meus nous amics. Espero veure'ls demà, quina il·lusió! Sóc la noia més feliç de tot Castelldefels!