Capítol 23 - Gòtica culona

2 0 0
                                    

Encara estic en shock. La Tamara se m'acaba de declarar. Què li dic? A veure, el seu cul és... Enorme. O sigui, no he vist un cul tan gran, ni tan sols el de la Verònica. I té pinta de ser molt, molt guarra al llit. No trigo ni dos segons a pensar-m'ho.

- Sí! Vull estar amb tu!

Ens fem un petó amb llengua del tot més eròtic. Per fi puc tocar aquell enorme cul. Les meves mans semblen diminutes tocant aquelles enormes nalgues. Les apreto i noto com són bàsicament greix. Però són molt calentetes. Espero que quan decidim fer l'amor se m'assegui al damunt i m'ofegui.

- Ara que ja esteu juntes la meva feina ha acabat -diu la Lubina-. Molta sort!

Marxa volant amb la escombra i desapareix. Marxem agafades de la mà i passegem pels carrers de Castelldefels. Arribem al seu portal. Espero que em digui de passar...

- Vols passar una estona? Està el meu germà amb un amic, però ens podem tancar a l'habitació a jugar al Minecraft.

- Sí! Perfecte!

Pugem caminant fins al àtic. Cinc pisos de patiment constant. No entenc amb la de cames que ha de fer aquesta dona com té el cul tan flàcid. Entrem a la seva habitació i ens estirem al llit. Noto com la seva mà toca la meva patata. Estic molt calenta, la veritat.

- Tamara... Et vull demanar una cosa...

- Digues, què vols que et faci?

- Et pots seure sobre la meva cara i ofegar-me?

- Evidentment.

Veig com es posa de peu sobre el llit i el seu enorme cul va baixant a poc a poc cap al meu cap. De sobte noto com perdo la capacitat de respirar. Sento com el seu cul fa ventosa amb el meu cap, cosa que m'impedeix sortir de sota aquestes enormes nalgues.

- T'agrada? -em pregunta-

Li faig que sí amb la mà.

- Vols que em cagui?

Noto com la falta d'oxigen fa que comenci a perdre el cap. Li faig senyals per tal que s'aparti, però ella intueix que vol que em cagui a sobre.

- D'acord, ara faig força per cagar.

Li clavo les ungles a les cames per tal que em deixi respirar. El primer cop d'aire es sent com respirar aire pur de les muntanyes.

- Tamara, no vull que em caguis al damunt. Però aquesta ha sigut la millor experiència de la meva vida. Espero que es torni a repetir.

- Ara que tu ja has complert el teu somni em toca a mi.

- La veritat crec que me n'haig d'anar... Ho sento...

- On vas? Si encara no has fet realitat la meva fantasia -diu agafant-me del braç amb força-.

- Deixa'm! Que em fas mal!

Aconsegueixo sortir de l'habitació i baixo les escales el més de pressa que puc. Em poso a plorar perquè no pensava que l'amor de la meva vida volgués fer-me mal. M'arriba un missatge: és ella.

- "Mia, simplement volia ficar el cap dins la teva patata. Tampoc és per posar-se així. Va, torna a pujar que serà un moment."

- "Tamara ets massa guarra per mi. Ho sento."

- "Puja i ens prenem un cafè. Et prometo que em controlaré."

Decideixo donar-li una altra oportunitat. Ho podria haver pensat abans de baixar les maleïdes escales, ara les haig de tornar a pujar. En arribar ens seiem al sofà. Surt de la cuina amb unes galetes sense lactosa.

- Endavant, menja't les que vulguis.

Marxa cap al lavabo. Mentrestant em vaig menjant les galetes. Estan boníssimes! Al tornar es posa a cridar com una histèrica.

- T'HAS MENJAT TOTES LES GALETES? FORA DE CASA MEVA!

M'empeny cap a la porta i em fa fora. Aquesta dona no està bé del cap. Decideixo posar a la venda casa seva al Wallapop, a veure si algú la compra. Decideixo esperar-me a les escales per veure si em torna a enviar un missatge, però no arriba i decideixo marxar. De camí cap a casa em trobo a l'Ivan. Em sembla extrany perquè ell no viu per aquest barri, però no li dono més importància. En arribar a casa em truca la Tamara.

- Hola amor! Ja estàs més tranquil·la?

- Mia, t'haig de dir una cosa molt important.

- Digues.

- T'he posat les banyes amb l'Ivan, ho sento. La seva perruca em posa molt, ja saps que sóc molt guarra.

- No has trigat ni cinc hores a enganyar-me. Ets una maleïda puta!

Penjo. Crec que és el primer cop que penjo jo i no em pengen. Estic menys destrossada del que em pensava. La meva aventura lèsbica amb la Tamara ha sigut pel morbo de tocar-li el cul. I ara que l'he vist sense roba és encara més gros del que em pensava. Marxo cap a casa, que amb la tonteria encara no he tornat des del meu renaixement. En arribar em trobo a la mare sortint per la porta.

- Mare! Estic viva!

- Calla que les bessones estan dormint! Tu no estaves morta?

- He reviscut. He pensat que havia de donar una altra oportunitat a la vida perquè...

- No m'expliquis la teva vida. Entra i fes-te quelcom per sopar, que jo vaig al Mercadona.

- Gràcies per estimar-me tant, mare.

Em faig per sopar la recepta estrella de la Martina: truita de dos ous amb formatge. Mentre me la menjo em poso a plorar pensant en ella. Pobreta, s'ha quedat a l'infern. Podria parlar amb la Lubina per treure-la d'allà també. Però se la veia contenta. Decideixo trucar-la per agrair-li l'ajuda.

- Hola Lubina.

- Hola Mia, com va la teva relació amb la Tamara?

- Malament, ja hem tallat. Escolta, hi ha alguna manera de treure a la Martina de l'infern? M'ho he pensat millor i vull seguir sent amiga seva. La valoro més del que em pensava.

- Sí, puc teletransportar-me i parlar amb ella, però no crec que vulgui tornar.

- Tu intenta-ho.

- D'acord, després et dic.

Penjo. M'estiro al sofà per descansar. Al cap d'una estona llarga m'arriba un missatge: és el Miquel. No entenc, què vol aquest ara?

- "Benvolguda Mia. Em complau convidar-te al meu casament que tindrà lloc el proper 11 de setembre d'aquí dos anys al Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú. Sé que fa temps que no ens portem, però em faria il·lusió la teva presència. T'hi esperem!"

AlevosiaDonde viven las historias. Descúbrelo ahora