Alevosia

Capítol 22 - Les portes de l'infern

Em desperto adolorida en un ambient molt càlid. On sóc? L'últim que recordo és haver-me llençat del terrat i... Estic morta? Què ha passat? Aixeco la vista i veig llums vermelles i taronges a l'altra banda d'un túnel. M'aixeco amb dificultat i segueixo la llum. En arribar me n'adono que... SÓC A L'INFERN! Em poso bastant histèrica. Jo no hauria d'estar aquí. Jo haig d'estar al cel, que és on em correspon. Veig que se m'apropa un petit dimoni i decideixo preguntar-li.

- Hola maco, on estic?

- Benvinguda a Barinfernona. Tu deus ser nova, acompanya'm.

Em porta passejant per una ciutat fosca i trista que em recorda a Barcelona, però a 60º, un sol bastant potent, calima i colors infernals. Arribem al que es suposa que és l'ajuntament.

- Has d'entrar i preguntar per l'Ada Cacaolat. Ella és l'alcaldessa de Barinfernona.

- Gràcies maco.

Entro i veig a la Martina fent cua per un tràmit administratiu. Vaig cap a ella per saludar-la.

- Martina! Què hi fas aquí?

- Mia? La pregunta és què hi fas tu aquí. T'has tornat un altre cop adicta a les drogues i t'han matat del tot?

- No, m'he llençat del terrat. No he pogut superar la teva mort. Vaig fer un flashback recordant els meus inicis i he vist que la vida no té gaire sentit. Per això estic aquí.

- Doncs posa't a la cua. Jo porto dos dies esperant que m'atengui l'alcaldessa. S'ho pren amb bastanta calma.

Apareix una senyora dimoni de darrere una porta.

- La senyoreta Martina Luther King?

- Jo mateixa.

- Martina Luther King? -li pregunto-

- És el meu nom de màrtir.

- Jo també en vull un.

- Ho sento. Això és només pels VIPs. Marxa, que m'estàs fent perdre el temps!

Em poso a fer cua. Total, no tinc res a fer. Mentrestant miro el mòbil, veig que ha sobreviscut a la caiguda de la Casa Washington. M'apareix un TikTok de lleons dormint, amb el qual em sento molt identificada.

- Sí sóc -dic per mi mateixa-.

Em passo tota la... Tarda? No sé quina hora deu ser. Vaja, que em passo tota l'estona mirant TikToks de persones depresives dient que són fortes i valentes. Al cap de bastantes hores criden el meu nom.

- Mia Washington? Passi al despatx de la senyora Cacaolat.

- Jo mateixa. Ja vinc.

Entro al despatx de l'alcaldessa i m'hi trobo una senyora d'avançada edat amb un tall de cabell bastant lèsbic i aspecte decadent. Segur que és l'alter ego de l'Ada Colau.

- Benvinguda a l'infern, també conegut com Barinfernona -em diu la senyora aquesta-.

- Disculpi, crec que hi ha hagut una confussió. Jo hauria de ser al cel, no aquí. Sóc molt bona persona, sempre saludo al ascensor. Mai li he fet mal a ningú.

- Segur? Vejam, anem a veure... Sí... D'acord... Efectivament, et mereixes estar a l'infern. Ets una persona horrible. Se t'assignarà una casa al costat de la teva amiga Martina Luther King, la mar-tir. Ja pots sortir. SEGÜENT!

Em fa fora del seu despatx. M'arriba un SMS amb la ubicació de la meva nova casa, així que decideixo apropar-m'hi. Allà m'hi trobo una casa petita d'una habitació, no està malament la veritat. Per aquesta casa a Castelldefels podrien arribar a pagar més de 1.500€. Pico al timbre de la casa del costat per comunicar-li a la Martina que serem veïnes.

- Martina! Sóc la Mia, la teva nova veïna. Obre la porta, va.

Obre la porta a desgana.

- Com la meva nova veïna? De debò?

- Sí, m'han assignat aquesta casa. No et fa il·lusió?

- No gaire, però vaja. Ara mateix tenir-te al costat és el menor dels meus problemes.

- Per cert, no entenc per què a això li diuen infern si és del tot més agradable. Potser fa una mica massa de calor, però per la resta tot perfecte.

- La veritat que està bastant bé. Vaig parlar amb el meu germà, el Martí, que està al cel i m'ha dit que allà no els hi posen casa, que el lloguer està pels núvols. Ho captes? Pels núvols!

- Sí...

- Total. Que aquí poses una estona l'aire acondicionat i tot perfecte. No pateixis. Qualsevol cosa em dius.

- Molt bé! Que vagi bé!

Entro a casa meva i m'estiro al llit. És una mica petit i estret, però bastant còmode. Podria passar-me aquí tota la eternitat, que és realment el que hauré de fer. Em poso a dormir i passen les hores sense parar. Quan em desperto miro el rellotge i no ha passat el temps. No ho entenc. Sembla que el temps s'hagi aturat, deu ser cosa de l'infern. Piquen al timbre. Qui deu ser? Segur que és la Martina. Obro la porta i em trobo a... LA LUBINA! Què hi fa aquesta aquí?

- Hola Mia.

- Lubina, què hi fas tu aquí?

- Han passat coses a la Terra. Has de tornar.

- Com? Què dius?

- Hi ha una persona que està molt enamorada de tu. M'ha suplicat que utilitzi els meus poders de bruixa per baixar a l'infern a reviure't. De debò, torna a la vida i sigues feliç.

- Però... Pots dir-me qui és aquesta persona?

- És una integrant del nostre antic grup d'amics. M'ha insistit molt. Per favor, recapacita. Vols tornar a la vida? Puc donar-te una poció màgica. El teu cos està a punt de ser incinerat, has de pensar ràpid.

Espera... Qui pot ser? No serà... LA CLARA SEGUEIX ENAMORADA DE MI I EM VOL DONAR UNA ALTRA OPORTUNITAT! Evidentment que vull tornar a la vida.

- Lubina, tornem a la vida. Ràpid! Que l'amor de la meva vida s'escapa!

- El que tu diguis... Pren-te aquesta poció i ens uns segons despertaràs. Bon viatge de tornada.

Em prenc el xarop blau aquest que m'ha donat. Està bastant fastigós. De sobte noto com una energia molt potent m'eleva cap al cel i tot tremola. Em desperto despullada a sobre un llit a punt d'entrar al forn crematori.

- Esperi, senyor forense! Que estic viva!

- VERGE SANTÍSSIMA!

Es desmaia i s'obre el cap amb la punta del llit. Surto corrents a buscar la Lubina. Me la trobo a la porta de la funerària amb un cercle molt extrany al terra.

- Lubina, ha funcionat! Estic viva! Hem d'anar a buscar a la Clara ara mateix!

- A la Clara? Per què?

- No m'has dit que estava enamorada de mi?

- Jo no he dit això en cap moment...

- Llavors... Qui està enamorada de mi?

Apareix la Tamara de darrere un matoll. EM MORO. LA TAMARA ESTÀ ENAMORADA DE MI!

- Mia, vull dir-te que estic profundament enamorada de tu. Totes les vegades que he mencionat el meu enorme cul han sigut perquè volia que fos teu. T'estimo, i sempre ho he fet. Quan vas sortir amb la Clara no estava gelosa de tu, sinó d'ella per estar al teu costat. I ara jo et pregunto: vols sortir amb mi?