Alevosia

Capítol 9 - Caiguda lliure

L'últim dia de les colònies ha arribat, per desgràcia. Ara ja no passaré tanta estona amb les meves amigues i hauré de tornar a l'infern de casa meva. Baixem a esmorzar i el senyor Mugrons ens explica l'activitat d'avui.

- Farem una caminata pels voltants de la casa. Qui no vingui està suspès de per vida, excepte en Miquel, que suspendrà encara que vingui. No em serveix l'excusa de que teniu la regla. No haver nascut dones.

Anem a l'habitació i fem les maletes per deixar-les preparades per després. Baixem i comencem a caminar. De sobte, el Miquel desapareix muntanya avall.

- AJUDA! SI US PLAU! MONITOR!

Però el monitor passa d'ell olímpicament. Un noi de l'altra classe, el Guillem, s'apropa a ajudar-lo pujar el barranc.

- Gràcies, no sé què hauria fet sense tu...

Mirem endavant un altre noi, el Lasanya, també cau barranc avall. El monitor no fa res, deixa molt que desitjar.

- Me'n torno a la casa a fer-me fotos amb el pal selfie -diu el Miquel adolorit-.

- Espera que jo també vinc -comenta la Tamara-.

Continuem el camí fins que ens cansem i tornem cap endarrere. En arribar a la casa agafem les maletes i pugem al bus. Em torno a seure al costat de la Pànic i la torno a ignorar com el primer dia, però aquest cop decideix parlar-me.

- En un futur m'agradaria treballar com a caixera del Mercadona.

- Ah, doncs molt bé.

- Tu què vols estudiar?

- Amb les notes que tinc segurament faci medicina. Tot i que amb la meva personalitat seré una doctora de merda.

- Tens raó, seràs una doctora de merda. Has d'aspirar a quelcom més senzill, com caixera al JR. No ho veus millor?

- Ui, no! De cara al públic no! Que segur em dóna un atac d'ansietat a la mínima.

Em deixa de contestar, per sort. Al cap d'unes hores arribem a Castelldefels. Veig a ma mare amb les bessones esperant-me.

- Hola! Us he trobat molt a faltar... M'ho he passat molt bé!

- Calla i puja al cotxe que arriben tard a classe de pole dance!

Pujo de pressa al cotxe i arranca brúscament. Parlant de bruscament, la Brusca i la Toyota han estat desaparegudes per quatre dies, i això que dormien a la mateixa habitació que nosaltres... Quan arribem ma mare baixa per deixar a les bessones. Mentrestant miro el WhatsApp.

- "Per les que heu marxat ràpid: la senyora Finissima ens ha dit que el treball de síntesi s'ha d'exposar demà, no pas dilluns. El nostre grup a les 11:30h i el de la Martina a les 12:15h." -escriu la Lubina-

- "Ok." -contesta la Martina-

- "Malparida, la senyora Finissima!" -comenta la Berta-

Em truca la Martina. No sé què deu voler ara...

- Digui?

- Hola Mia. Demà al matí quedem a les nou per assajar la presentació del nostre treball de síntesi "Musical.ly VS Snapchat". Tu faràs la presentació i l'acomiadament, així jo puc parlar més temps. Et sembla bé? Sí? Doncs fins demà a les nou.

Penja. No m'ha donat temps a contestar, però estic d'acord amb tot el que diu la Martina. Arribo a casa, em dutxo i m'estiro al llit memoritzant les dues frases que hauré de dir demà.

- Bon dia, som el grup tal i qual i parlarem d'això i d'allò altre...

M'ho vaig repetint mentalment fins que m'adormo. Pel matí em desperto desubicada. Miro per la finestra i veig que el sol està molt amunt. Miro el rellotge i... SÓN LES 11:32! Em vesteixo el més decentment possible i surto corrents cap a l'institut. Tot i que la Casa Washington està a vint minuts caminant just passa el bus que em deixa a la porta. Arribo a les dotze em punt i m'hi trobo a la Martina fulminant-me amb la mirada.

- Mia, arribes tard.

- Ho sento! M'he dormit... No em vaig enrecordar de posar l'alarma i aquest matí...

- No m'expliquis la teva vida. Has memoritzat les teves dues frases?

- Sí.

- Doncs som-hi.

Entrem a la sala i ens trobem al jurat: el senyor Mugrons, la senyora Finissima i la psicòloga Montserrat. Com jo presento sóc la primera en parlar.

- Bon dia. Som el grup de 2n d'ESO format per la Martina, la Clàudia, la Tamara, l'Aitana i jo, la Mia, i avui us presentarem el nostre treball de síntesi "Musical.ly VS Snapchat".

- Quina puta merda de tema han escollit... -diu el senyor Mugrons en veu baixa-

Continuen totes presentant les seves diapositives fins que arriba el meu torn per clausurar la presentació.

- Bé, doncs fins aquí la nostra presentació. La conclusió que treiem d'aquest treball és que Musical·ly és molt millor que Snapchat perquè té cançons més xules. Moltes gràcies per la vostra atenció.

Ens aplaudim nosaltres mateixes, ja que els professors s'han quedat muts. La primera en opinar és la senyora Montserrat.

- Molt bé, noies. Molt bona presentació. Però Martina, no calia que ens mostressis un video teu ballant la cançó de Don't let me down, amb el teu entusiasme ja sabiem que t'agradava molt el Musical·ly.

Continua la senyora Finissima.

- Jo crec que totes heu parlat molt bé i el tema ha sigut interessant. Potser la distribució del temps no ha estat l'adequada, ja que la Martina ha parlat dotze minuts i la resta un minut com a molt. Però vaja, molt bé tot plegat.

Acaba el senyor Mugrons.

- A mi m'ha semblat una merda, així de clar. El tema és per gent cateta. La presentació són diapositives senzilles sense color. I l'aportació de la Mia, bé, no ha aportat gaire a aquesta presentació amb la conclusió final. Mia, tu creus que és millor Musical.ly que no pas Snapchat?

Ups! I jo ara què dic? No puc dur la contrària als arguments sòlids de la Martina...

- Jo també penso que Musical·ly és molt millor que Snapchat. Crec que aquestes dues aplicacions no desapareixeran mai perquè hi ha molta gent que les utilitza, però la primera et pot oferir coses que l'altra no...

- Com a que?

I jo ara què dic? Miro a la Martina per veure si em pot ajudar.

- Podem gravar-nos videos amb música fent balls eròtics tot i ser menors. No li sembla, senyor Mugrons, una gran iniciativa pels adolescents?

- Martina li estic preguntant a la Mia. Tu -diu mirant-me a mi-, contesta'm amb la teva opinió.

Què és això d'opinió? Jo no en tinc d'això. Em poso a plorar, surto de l'aula i vaig cap a les taquilles. Al cap de cinc minuts surten les meves amigues.

- Ho sento, m'he posat nerviosa...

- No pateixis -em consola la Clàudia-, ens han posat un 8 a tots excepte a la Tamara i a tu, que teniu un 7.

Perfecte! Tot i no haver aportat res al treball he tret una nota més que decent. I les meves amigues no s'han enfadat amb mi! Mentre la Tamara estava recollint la taquilla se li ha caigut la porta al damunt! Pobreta, és tant desgraciada! I el millor de tot, TENIM TOT L'ESTIU PER DAVANT PER SER ENCARA MÉS AMIGUES! LA VIDA ÉS MERAVELLOSA!