Alevosia

Capítol 20 - Femenina

Tres anys més tard...

Per fi m'han donat l'alta del centre de desintoxicació. Han sigut tres anys durs, molt durs. Sobretot perquè mons pares s'han divorciat, m'han expulsat de medicina i el meu gat Cristian ha mort en extranyes circumstàncies a l'habitació de les bessones. Vaja, que l'hauran fet menjar sabó o alguna cosa per l'estil i l'hauran matat. Ahir va ser l'últim dia que vaig parlar amb la Martina. Vaig dir-li que no volia ser amiga seva mai més. Per culpa seva estic com estic. La part bona és que he conegut una noia que també estava ingressada amb mi. Fa un parell de setmanes que estem sortint i sento que és l'amor de la meva vida. La truco.

- Hola Meritxell, com estàs?

- Hola Mia. Bé, ja estic a casa. Com has passat la primera nit a casa?

- Bastant bé. No tinc la necessitat de drogues. Em sento més neta que de costum.

- Meravellós! Vols que quedem després?

- D'acord! Vinc jo a Torrelles o baixes tu a Castelldefels?

- Ja vinc jo. Quedem a l'estació en tres hores, et sembla bé?

- Perfecte! Fins després!

Em dutxo, ja que ahir no ho vaig fer. Quan m'estic un dia sense dutxar-me em sento una guarra absoluta. No entenc la gent que es dutxa cada dos dies. I ara a l'estiu encara menys. Em poso un vestidet ben maco que trobo al fons de l'armari i unes sandàlies descobertes, ja que avui fa bastanta calor. Surto en direcció a l'estació i allà me la trobo, perfecta com sempre.

- Hola bonica!

Ens fem un petó ben romàntic. Pugem al tren en direcció a Garraf. Ens agrada molt aquesta platgeta. Normalment està quasi buida, però des que els turistes la van descobrir que l'han massificat. Quan arribem passegem agafades de la mà.

- Mia, de debò que estic molt contenta d'estar amb tu. Tot i que no ets la meva primera parella sento que puc confiar en tu.

- Gràcies. Jo també penso el mateix. Tot i que abans que tu vaig estar amb la Clara, la qual em va traumatitzar de per vida. Ara veig que no totes les relacions tenen per què ser tòxiques.

- Després et volia comentar una cosa. No té gaire importància però t'ho vull dir abans no sigui massa tard.

Seguim passejant. Sento que el temps s'atura quan estic amb ella. Podria passar-m'hi hores al seu costat, però hem de tornar, ja que hi ha pocs trens i autobusos a segons quina hora de la tarda. Pugem al tren i, quan estic arribant a Castelldefels, recordo que la Meritxell m'havia de comentar quelcom.

- Escolta, què és allò que em volies comentar?

- Ah... Res, ja t'ho explicaré el proper dia que ens veiem. Au, baixa que sinó perdràs la parada. Fins demà!

- Adéu, amor!

Baixo del tren i vaig cap a casa. Al entrar veig a ma mare sopant amb les dues bessones.

- Ui, Mia, fas cara d'estar contenta. No és gaire normal en tu. Què, tens nòvio?

- No, nòvia.

Efectivament, porto només dues setmanes amb ella però necessito fer-lo oficial a la família. La meva mare es posa a riure. Crec que és el primer cop que riu quan li contesto en comptes de dir-me que calli.

- Molt bé, me'n alegro per tu. Que sigueu molt felices.

Vaig cap a l'habitació i veig un missatge de la Meritxell.

- "Hola, em pots trucar? Crec que és millor que t'ho comenti ara en comptes de demà."

- "Sí, ara et truco."

Li marco.

- Hola! Què passa res?

- Mia, hem de parlar de la nostra relació. Crec que no funciona. O sigui, que t'estimo i tal, però no ets gaire femenina. I jo necessito... Com t'ho diria... Una princeseta. I tu ets massa masculina. Sento no haver-t'ho pogut dir en persona, no em sortien les paraules. Espero que puguis perdonar-me algun dia. Però ara necessito estar sola i trobar-me a mi mateixa. I, sobretot, trobar a algú més femenina.

Em penja. La meva vida s'acaba d'enfonsar d'un moment a l'altre. No entenc res del que està passant. Com no puc trucar a la Martina perquè ja no som amigues decideixo trucar a la Lubina. Sempre puc comptar amb ella, tot i que a vegades m'oblido de la seva existència.

- Lubina, pots parlar? -li dic mig plorant-

- I tu ara per què em truques?

- Et necessito. Ahir vaig discutir amb la Martina i no sé amb qui parlar.

- Doncs truca a la Berta o a qui sigui. Jo no vull saber res de tu. Només vols a la gent per interès. Només em felicites els aniversaris per poder trucar-me com avui i menjar-me els teus problemes, veritat? I quan venia al centre de desintoxació a llegir-te el futur sempre em deies coses negatives perquè no t'agrada escoltat la veritat. N'ESTIC TIPA!

- No, això no és veritat!

Em penja. Estic encara més feta pols que abans de trucar-la. Què faig? Truco al Miquel? No, que em fotrà bronca sense venir a cas. Marco a la Berta, ja que no em queda ningú més.

- Hola Berta, pots parlar?

- Sí, digues. Tot bé? T'escolto com la veu trencada.

- La Meritxell m'ha deixat.

- I qui és aquesta? Tenies parella? Primera notícia.

- Doncs sí. M'ha trucat i m'ha dit que no sóc prou femenina. M'ha destrossat. I això que jo pensava que era bastant femenina tot i ser bisexual. La cosa és que he trucat a la Lubina però mha fotut la bronca per ser una interessada. Per això t'he trucat a tu, perquè necessito consell d'una bona amiga.

- I la Martina?

- Ja no som amigues. Ens vam deixar de parlar. La culpa de la meva addicció a les drogues és única i exclusivament seva.

- Ella et va ficar el porro a la boca, et va tapar el nas i et va obligar a fumar-te'l?

- A veure... Dit així... Doncs no.

- Hauries de ser responsable dels teus actes. No pots anar culpant a tothom de les teves desgràcies. Aprèn a gestionar les teves emocions i controla't els impulsos. Per cert, jo també n'estic una mica tipa de tu. Només ens busques quan et convé. I si t'envio un WhatsApp trigues més d'una setmana a contestar-me. Doncs no, jo tampoc vull això. Que vagi bé.

Em penja. Ja no em queden llàgrimes. Decideixo ser forta i continuar cap endavant. La vida sense la Meritxell serà dura, ja que estava molt enamorada d'ella. Però n'estic segura que això no em traumatitzarà ni la meitat que la meva relació amb la Clara.