Alevosia

Capítol 6 - Els mitjons de la Lupe

Avui comença el treball de síntesi de 2n ESO. Marxarem quatre dies les tres classes a una casa de colònies ubicada a Camprodon. Fins fa tres dies no tenia amb qui anar a l'habitació, però segur que les meves noves amigues m'accepten. Al bus m'assento al costat de la Pànic, però com no vull fer-li ni cas em poso a veure un capítol d'Anatomia de Grey. M'encanta l'actriu negra, m'hi sento molt identificada. En poc més de tres hores arribem a la Casa de Colònies La Màgica Doremi. Amb un nom així t'esperes un lloc màgic i fabulós. Però no, era una casa cutre. Les habitacions estaven plenes d'aranyes gegants i mosquits enormes. A l'habitació hi anem la Clara, la Berta, la Lubina, la Martina, la Tamara, l'Aitana, la Gemma, la Lupe i jo. La Clàudia també vindrà a la nostra habitació, però segurament la portin demà, ja que avui es trobava malament. Deixem les motxilles i ens posem a parlar.

- Lubina -diu la Martina-, que sàpigues que demà quan vingui la Clàudia segurament no et faci gaire cas, ja que és la meva mejja i prefereix estar-se amb mi que no pas amb tu.

- Ja veurem demà amb qui prefereix estar-se la Clàudia...

No entenc per què discuteixen per aquesta, si és un zero a l'esquerra. Piquen a la porta i vaig a veure qui és.

- Hola Mia, puc passar?

És l'Helena, també coneguda com "la Toyota". Entra i va directe a la Martina.

- Podem dormir la Pànic, la Brusca i jo amb vosaltres? No volem anar amb les súper-mega-famoses de l'altra classe...

- A veure, la Brusca i tu sí, però la Pànic no. No volem tenir malsons.

- TU T'HO PERDS! -s'escolta a la Pànic cridar des de fora-

- BEFFA NO T'ENFADIS! QUE T'ESTIMO MOLT! PERÒ NO HI HA MÉS LLITS! -li contesta la Martina també cridant-

La Toyota i la Brusca entren les dues maletes i s'instal·len a una llitera. Veiem que la Lupe s'ha dormit, deu estar cansada.

- Que algú li posi un mitjó brut a la boca -proposa la Berta-.

- Porta, ja ho vaig jo amb aquest pal -contesta la Clara-.

Li passa el mitjó brut per la cara per veure si reacciona.

- DEIXEU-ME EN PAU, FILLES DE PUTA!

Vaja, la Lupe se n'ha adonat. Els professors ens criden i sortim per fer l'activitat. Avui ens toca pujar una muntanya. La Lubina, que és més llesta que ningú, s'ha quedat a l'habitació perquè, segons ella, li feia mal la regla. A mig camí la Tamara obre la boca, quan portava tot el camí en silenci.

- Ui, estic cansada. Me'n vaig.

Veiem com dóna la volta i se'n va camí avall sola. En arribar al cim de la muntanya entrem dins d'un búnquer i ens llencem per un tobogan de pedra. Quin mal em fa el cul! De tornada veig com un monitor li dóna una bossa de brossa al Miquel. Pobret, no sap què fer amb ella i la passeja fins arribar a la casa... En arribar sopem un menjar horrible i tornem cap a l'habitació.

- Lubina -pregunta la Martina-, com et trobes?

- Ja no em fa tant de mal, segurament demà podré venir a l'activitat.

Piquen a la porta. La Gemma pregunta qui és.

- LA GIOCONDA! Puc passar?

Entra sense que ningú li hagi donat pas.

- Hola noies. Que sapigueu que hem portat maquillatge i esprais pel cabell i estarem més guapes que de costum. Us deixaria que vinguessiu a millorar la vostra horrible cara amb nosaltres, però no acceptem lletges a l'habitació!

- VINE CAP AQUÍ QUE T'ARRANCO ELS QUATRE CABELLS QUE TENS! -li crida l'Aitana mentre li estira dels cabells-

- APARTA, FASTIGOSA! Encara no has acceptat que el Daniel em va preferir a mi abans que a tu? Ara tinc al Giuseppe, que m'estima i m'adora.

- EM VAS ROBAR AL DANIEL! ELL ERA L'AMOR DE LA MEVA VIDA!

Bé, potser l'Aitana està exagerant una mica, però la Gioconda va ser una mala amiga en el seu moment. A mi no em cau gaire bé, mai saluda quan ens la trobem pel carrer. I el seu nòvio, el Giuseppe... Pobret, és una mica lleig, per no dir molt. Però fan bona parella.

- Torno a l'habitació de les noies guais, que aquí només veig males cares. Adéu lletges!

Tanca la porta tota despentinada.

- No la suporto! De debò que la mataria! -diu l'Aitana emprenyada-

- Tranquil·la, ja ha marxat -contesta la Tamara-.

- Podem jugar a un joc si voleu per distreure'ns -diu la Gemma-. Es tracta de dir quina actriu interpretaria a cadascuna de nosaltres en una pel·lícula de la nostra vida. Per exemple, a la Martina la podria interpretar... LA TAMARA FALCÓ!

- Jo no parlo com la Tamara Falcó ni sóc tant insuportable... Doncs mira a la...

Passem tota l'estona rient i fent bromes, fins que ens diuen que hem de marxar a dormir. A mitja nit em desperto i veig a la Clara i la Berta fent fotos a la gent. Li fan fotos a la Tamara roncant i a l'Aitana abraçada al coixí de gats. Pobretes! Em sap greu per elles, però estan molt gracioses! Em torno a dormir unes poques hores més. Pel matí ens desperta la llum del sol. La Lubina ens diu que ha aparegut una carta de sota la porta. La llegim.

- "Us arrancaré les ungles d'una en una mentre dormiu. GIO."

Aquesta noia és estúpida. Ens amenaça i signa amb el seu nom. Li anem a portar la carta a la senyora Finíssima, la qual ens ignora completament. A l'esmorzar ens dediquem a mirar malament a les noies de l'altra taula.

- Algú em pot explicar què ha passat? -pregunta el Miquel-

- La Gioconda ens ha amenaçat, això és la guerra! -contesta l'Aitana-

- Doncs a mi el Pingu no m'ha deixat dormir... -replica el Miquel-

Sortim del menjador i ens anem a canviar de roba per fer l'activitat que tenim programada per avui. No sé què haurem de fer exactament, però segur que m'ho passo genial amb les meves amigues!