Alevosia

Capítol 14 - Germana

Dos mesos més tard...

Com cada dijous he quedat amb el Miquel i la Tamara per anar a piscina abans que ell entri a curset. En arribar a la porta de la piscina me la trobo a ella mirant el mòbil.

- Hola Tamara. I el Miquel?

- M'ha dit que ens espera dins. Va, som-hi.

Anem directes al vestuari i em poso el meu banyador del Decathlon. Està una mica vell, però com només venim un cop per setmana tampoc cal que em compri un de nou. De sobte la Tamara em deixa caure un comentari fora de lloc.

- Mia, que sàpigues que jo tinc més cul que tu. No creus?

- Sí, ho sé, m'ho dius cada dia. Va, entrem.

Entrem a l'àrea de piscines i ens trobem amb el Miquel.

- Noies! Aquí!

Ens posem els tres en un carril i ens posem a nedar una estona. Al cap de deu minuts decidim parar.

- Espera! Quina cançó és aquesta? L'escolteu? -pregunta la Tamara-

De fons està sonant Hey, soul sister de Train.

- Oh, no! Aquesta cançó em recorda a la meva germana!

Acte seguit es posa a plorar i a nedar sola. No sé com deu veure-hi si està plorant amb les ulleres posades...

- Què li pica a aquesta? -diu el Miquel-

- Està trista perquè aquesta cançó parla d'una germana. I ella va perdre la seva fa vint anys.

- Ah, llàstima. Seguim nedant?

- Jo també estic trista...

- I això a què vé?

- LA CLARA NO M'ESTIMA! HO HA DEIXAT AMB LA CUCA I ARA EM DIU QUE VOL TORNAR-HI! EM MORIRÉ SOLA!

Em poso a nedar també plorant. En veritat no hi veig una merda amb les ulleres posades. De fons escolto al Miquel cridar.

- ESTIC FINS AL CONY D'AQUESTES DUES INDIVIDUES!

Acte seguit surt de la piscina i es dirigeix al curset. Veig que es posa a parlar amb la seva amiga negra. De cop i volta s'han fet molt amics, crec que es diu Ashanti. Bonic nom de negra. Al cap d'una estona surto de la piscina i marxo cap al vestuari, la Tamara segueix nedant. Un cop m'he dutxat em trobo a la Tamara davant la meva taquilla.

- Tamara... Estàs millor?

- Sí. Simplement vull que entengueu que la meva germana va ser molt important per a mi.

- Ho sé, però per sort ara tens al teu germà viu. No l'estimes a ell?

- Molt, però a la meva germana més.

Decideixo no donar-li més conversa perquè no acabarem enlloc. Li proposo de fer-nos una foto al mirall del vestuari com la Martina i la Clàudia quan eren millors amigues.

- Jo no sóc tan subnormal com la Martina. No sé com pots ser amiga seva.

M'acabo de vestir, m'acomiado i surto de la piscina. Vaig directe cap a casa caminant. Pel camí em trobo a la Clàudia, la Lupe i una nena petita.

- Hola noies.

- Hola. Vens de la piscina? Ara hi anem nosaltres -em diu la Clàudia-.

- Sí. He anat amb la Tamara. Potser us la trobeu al vestuari. I, Lupe, qui és aquesta nena? Que potser és la teva germana adoptada?

- Sí, ella és la Krasnoyarks -comenta la Lupe-. Saluda, Krasnoyarks!

- Hola bonica! I, d'on és aquesta nena? Pel nom sembla russa.

- No, és d'aquí.

- Ah, molt bé. Doncs, fins demà!

Segueixo caminant, fins que em sona el mòbil. No pot ser... ÉS LA CLARA!

- Digui?

- Hola, em... Mia?

- Sí, digues.

- Vols que quedem demà per la tarda? Hem de parlar.

- Tot el grup? Si sempre quedem els divendres, no?

- No... O sigui... Tu i jo soles. Podem anar a la platja de Garraf. Et sembla bé?

EL COR EM VA A MIL! LA CLARA VOL UNA CITA AMB MI!

- Sí! Perfecte! Doncs... Fins demà!

Penjo. Ara mateix sóc la persona més feliç del món. Espero que no m'atropelli ningú ni em rapti cap furgoneta blanca perquè vull arribar viva a la meva cita amb l'amor de la meva vida. Arribo a casa i m'estiro directament al llit, vull que sigui demà! Pel matí em desperto i em preparo el més ràpid possible. Passo tot el dia pensant en la meva primera cita amb l'amor de la meva vida. Quan sona el timbre després de l'última classe el cor em va a mil: JA NOMÉS QUEDEN DUES HORES!

- Recordeu que la setmana vinent tenim examen -diu la senyora Piluca abans de que tothom surti de classe-. Aitana, fes el favor d'estudiar, sinó acabaràs suspenent el curs sencer...

- Segur que estudio i em suspèn, em té mania... -diu en veu baixa l'Aitana-

Surto de l'institut i vaig directe a casa de l'àvia. Només veure'm em pregunta per què estic tant feliç.

- Àvia, estic enamorada.

- Ah, sí? Molt bé! De qui?

- D'una amiga meva.

Acte seguit es posa a plorar. Pobreta, deu ser de l'emoció de tenir una neta tan moderna. Miro el rellotge i... SÓN QUASI LES CINC! Surto ràpidament i em dirigeixo a l'estació, on m'està esperant la Clara. Me la trobo allà davant tota de negre, està molt atractiva!

- Hola Clara...

- Ei, Mia. Va, entrem al tren, que està a punt de passar.

En uns minuts arribem a Garraf. Comencem a passejar en silenci, fins que de cop una pregunta seva fora de lloc el trenca.

- Mia, amb qui va ser el teu primer petó?

- Doncs... Jo... Mai...

- No has fet mai el teu primer petó?

- No... O sigui...

- Vols que t'en faci un?

EL COR ESTÀ A PUNT DE PARAR-SE'M. EM MORO. JURO QUE EM MORO.

- Com vulguis...

Veig que se m'apropa i em fa un petonet d'un segon. Em poso vermella com un tomàquet. No em puc creure que l'amor de la meva vida m'acabi de fer un petó.

- Gràcies...

Per què li dono les gràcies? Hauria d'estar agraïda per això que ha fet? Tornem cap al tren sense dir-nos res. En arribar a Castelldefels intento acomiadar-me, tot i que estic morta de vergonya.

- Bé... Doncs... Fins dilluns i això...

- No li diguis res a ningú del que ha passat aquesta tarda. Serà un secret entre nosaltres.

- D'acord...

Veig que s'allunya. Al cap de dos segons marco ràpidament al Miquel per explicar-li tot el que ha passat.

- MIQUEL! LA CLARA M'HA FET UN PETÓ! NO M'HO PUC CREURE!

- Segur que no has sigut tu que l'has obligat?

- No! Què fort! Ara tinc més possibilitats de ser la seva futura dona!

- Sí... Segur... Bé, tu ves-me informant de tot el que vagi passant. Haig d'estar al cas com a líder del grup. Va, fins dilluns.

- Fins dilluns!

Arribo a casa i noto com tinc les calces mullades. Potser l'emoció se me n'ha anat de les mans. Em dutxo i m'estiro al llit per recordar els segons més feliços de la meva vida.