Alevosia

Capítol 12 - Boulevard Diana

Tres mesos més tard...

Ja ha acabat el primer trimestre. Els examens m'han anat bastant bé, tot i que la senyora Piluca de matemàtiques m'ha estat a punt de suspendre. Avui ens ha posat una pel·lícula per distreure'ns: el viatge de Chihiro. I el millor de tot... AVUI ÉS EL MEU ANIVERSARI! En faig catorze, una edat perfecta per enamorar-se i descobrir coses noves. Per la tarda he quedat amb el Miquel, la Clara, la Clàudia i la Tamara per donar una volta. Com avui és divendres a última hora tenim socials amb el senyor Xuxumengo.

- Aquest cap de setmana us heu d'estudiar les comarques catalanes. Tots excepte en Miquel que ja se les sap de memòria. I recordeu que heu de portar un nou pergamí per iniciar el segon trimestre. Bon cap de setmana.

Sona el timbre i sortim de classe tots plegats. Com he quedat per la tarda vaig a casa la meva àvia a dinar. Vora les cinc de la tarda enfilo cap a la biblioteca on m'esperen els meus meravellosos amics de l'ànima.

- Hola!

- Hola Mia! -diuen alhora-

- On anem?

- Podem anar a passejar per la rambla, si voleu -comenta la Clàudia-.

- Sí, perfecte!

Anem caminant tots junts, tot i que la Tamara i jo anem al darrere. De sobre desaparèixen el Miquel, la Clara i la Clàudia. On deuen haver anat?

-ESTIC FINS AL CONY! EM TENEN FARTA! -diu la Tamara emprenyada-

- De què? Què et passa?

- Que sempre ens estan fent bromes i molestant. Passo de tot. Me'n vaig.

Com no tinc personalitat ni opinió decideixo seguir-la. Mentre anem caminant ràpid darrere nostre apareixen ells tres i ens comencen a escridassar.

- Estàvem al Boulevard Diana esperant-vos per fer-vos una broma! No cal posar-se així! -crida la Clara-

Seguim i arribem al Banc Gai. Veig que la Tamara està plorant, així que decideixo consolar-la.

- Tamara, et trobes bé?

- No. Estic farta d'aquestes humiliacions. Sempre se n'enriuen de mi. I em fa mal, sobretot de la Clara...

- Per què de la Clara? Si sou amigues.

- Sí, però jo sento alguna cosa més que no només amigues...

NO. POT. SER. LA TAMARA ÉS LESBIANA!

- Però tu ets lesbiana?

- No, sóc bisexual. També m'agraden els nois. A part, la Clara em va dir que estava coneixent a una noia, una tal Cuca...

NO. POT. SER. LA CLARA TAMBÉ ÉS LESBIANA?

- ...però em va dir que també era bisexual. No sé què fer. Estic feta un embolic...

- Tamara... Jo vull dir-te una cosa...

- El què?

- A mi també m'agrada la Clara. Fa temps que la veig amb uns altres ulls.

- Mia, no és per ofendre't, però jo tinc més cul que tu.

- I això què hi té a veure?

- A la Clara li agrada la gent amb cul gran, jo tinc més possibilitats que no pas tu.

Aquest comentari m'ha fet mal, però tinc la intuició que m'ho repetirà més d'un cop.

- Ara no diguis res, que els tenim a prop. Tu d'això ni una paraula.

- No pateixis que no diré res.

S'apropa la Clara i es posa a discutir a crits amb la Tamara. De mentre em parla la Clàudia amb més calma.

- Mia, allò d'abans ha sigut només una broma. No voliem molestar-vos...

- Mira, l'altre dia vaig parlar amb la Toyota i em va dir que això de fer aquestes coses és molt comú en vosaltres.

- Què dius? Tu ni cas a la Toyota que és tonta. Va, una abraçada. Amigues de nou?

- Sí, t'estimo molt!

Ens abracem. De fons veig al Miquel gravant-nos amb el mòbil. Per què ho deu fer? Voldrà guardar un record del dia d'avui...

- ESTIC FINS ALS COLLONS DE LA TAMARA! NO L'HAURIEN D'HAVER CANVIAT NOMÉS DE CLASSE SINÓ D'INSTITUT COM A MÍNIM! -diu la Clara cridant-nos-

Em giro i veig a la Tamara marxar cap a casa seva.

- La Tamara s'està anant...

- QUE VAGI ON LI SURTI DE LA POLLA!

- Perdó...

No entenc per què m'agrada la Clara. Potser perquè no tinc més referents lèsbics o bisexuals al meu entorn. Però no li demanaré sortir perquè li faré mal a la Tamara. Hauré de patir i ser la màrtir de la història com sempre.

- Noies, jo me'n vaig cap a casa. Clàudia, m'acompanyes?

- Sí, ara vinc Mia.

Comencem a pujar de camí a la Casa Washington.

- Per cert, Mia, avui és el teu aniversari, no? FELICITATS!

Quina merda d'amiga que s'ha enrecordat quan s'està a punt d'acabar el dia.

- Gràcies Clàudia! Has sigut l'única en enrecordar-se.

Arribo a casa i m'estiro al llit. Em sento molt extranya. Miro el mòbil i tinc bastants missatges al grup.

- "Noies, l'Iris, la noia d'intercanvi que estava a casa meva, sabeu? Doncs... M'HA ROBAT MAQUILLATGE I LI HA DEMANAT AL MEU PARE 20€ PER ANAR AL MCDONALD'S! Sort que marxa demà, sinó em roba l'ànima si pogués..." -diu la Lubina-

- "Ara li dic a l'Aleix, a veure si segueix tant enamorat d'ella després d'això..." -li contesta la Martina-

- "Que algú li posi Swipper als comentaris d'Instagram." -proposa en Miquel-

Apago el mòbil i vaig a dutxar-me. Em sento molt extranya. He sortit de l'armari amb una amiga meva, a la qual li agrada la mateixa persona que jo. I la persona que m'agrada també li agraden les noies. Això vol dir que... TINC POSSIBILITATS! Molt poques, però en tinc. Decideixo enviar-li un missatge a la Clara per tantejar el terreny.

- "Hola Clara. Ja estàs més tranquil·la?"

Llegeix el missatge als pocs segons, però no em contesta. De debò que sóc una desgraciada. Moriré sola sense que ningú m'estimi. La vida sense amor no... Ah, espera, ja m'ha contestat.

- "Sí. Tot ha sigut per culpa de la Tamara, no la suporto."

- "Ok. Que passis bona nit :)"

- "👍"

Potser he sigut massa simpàtica posant una careta somrient. No vull que es pensi el que no és, tot i que sí que ho sigui... No li dono gaire importància, així que m'estiro al llit i intento dormir per no pensar gaire en el meu amor: la Clara.