Alevosia

Capítol 7 - Super Lupe

L'activitat d'avui consisteix en pujar a cavall una muntanya. Un altre cop a pujar muntanyes? Entre totes decidim dir que ens ha baixat la regla per quedar-nos a la casa. Darrere nostre apareix un cotxe: és la Clàudia! Segur que ja es troba millor. Surt del cotxe i la primera a la que saluda és a la Lubina. La Martina li posa mala cara, segur que es pensava que ella aniria a ser la primera...

- Jo també tinc la regla -diu el Miquel intentant no fer l'activitat-.

- Vés a buscar un cavall o et suspenc de per vida -li replica el senyor Mugrons-.

- Maleït senyor Mugrons! Juro que algun dia li escriuré un text cagant-me en ell i el penjaré a Instagram! -li contesta en veu baixa-

Decidim anar a donar una volta pels camps que hi ha al voltant de la casa. A mig camí la Tamara comença a queixar-se dient que està cansada.

- Em fa mal tot! Podem donar la volta i tornar a la casa? ESTIC CANSADA I NINGÚ EM FA CAS!

- POTS FER EL FAVOR DE DEIXAR DE QUEIXAR-TE? TORNA TU SOLA SI NO VOLS ESTAR AMB NOSALTRES! -li contesta cridant la Martina-

- NO ET FOTIS ON NO ET DEMANEN! FASTIGOSA! QUE NO FAS MÉS QUE DONAR PROBLEMES!

- ETS UNA GANDULA QUE NO FA RES PER NINGÚ I ARA PRETENS QUE T'ACOMPANYEM! QUE ET BOMBIN!

- I TU ETS UNA AMARGADA QUE NO TÉ AMICS! QUE LA CLÀUDIA HA PREFERIT ANAR AMB LA LUBINA ABANS QUE AMB TU PERQUÈ NO HI HA QUI ET SUPORTI! PUTA!

La Martina es queda callada. Sembla que una llàgrima li cau, però se l'eixuga ràpidament. S'asseu al terra i comença a arrencar herbes i trèvols. Fa bastanta pena, la veritat, però com ningú l'ajuda tampoc ho faré jo. Continuem caminant i la Tamara segueix parlant malament d'ella.

- L'hauriem de fer fora del grup, no la suporto! N'estic tipa dels seus xous!

- Tamara, aquest cop has sigut tu qui ha començat... -contesta l'Aitana en veu baixa-

- DONCS MARXA AMB ELLA SI VOLS!

- DONCS AIXÒ MATEIX FARÉ!

L'Aitana marxa a buscar la Martina. De lluny veiem com van a uns gronxadors a fer-se fotos somrient com si res hagués passat. A vegades penso que la Martina aquesta no està bé del cap... Seguim caminant i arribem al riu. Darrere nostre vé el Miquel corrents. Què deu voler?

- NOIES! El senyor Mugrons, que portava un abric que semblava de goril·la, s'ha caigut al fang des del cavall! Que es foti per desgraciat!

Comencem a riure tots plegats. El senyor Mugrons és mala persona, i pitjor professor. S'ho mereix.

- Per cert, he vist a la Martina i l'Aitana a dalt al parc però no m'han saludat. Tot bé?

- Hi ha hagut un petit incident, però tot solucionat -diu la Lubina-.

- Ha estat culpa meva -afegeix la Clàudia-. Hauria d'haver-la saludat primer a ella, és la meva mejja i l'estimo molt. Però la Lubina també és amiga meva...

- Tota la raó, ha sigut culpa teva -li recrimina la Clara-.

- Podriem banyar-nos al riu, què us sembla? -proposa la Berta-

- Sí! -contestem tots alhora-

Entrem al riu sense sabates i comencem a llençar-nos aigua entre nosaltres. Tots excepte la Tamara, que no volia mullar-se l'horrible pentinat que portava. Sembla que porti una frontera que li separa els cabells.

- Vinga Tamara, vine amb nosaltres! -li diu la Gemma-

- CALLA!

Sortim del riu i anem a la zona d'escalada. La Lupe és la primera en pujar. Es queda penjada d'una corda com una superheroïna.

- Mireu, sembla la Super Lupe -diu la Berta rient-.

Tots comencem a riure. M'encanten aquests moments de pura felicitat amb amigues.

- Hauriem d'anar tornant, que ja quasi és l'hora de dinar -diu el Miquel mirant el rellotge-. Som-hi!

Tornem a pujar el camp fins arribar a la casa, on ens espera el senyor Mugrons, brut de fang, amb la resta dels companys.

- On us havieu ficat? Us han estat buscant tots els monitors. I tu, Miquel, et penso suspendre per la resta dels teus anys acadèmics. Llàstima que en un parell d'anys m'haig de jubilar...

Entrem cap al menjador i ens trobem a la Martina i l'Aitana assegudes a la taula, però ens ignoren. La Lubina decideix parlar amb elles.

- Martina, per què ens esteu ignorant? No us hem fet res nosaltres...

- No m'heu defensat de la Tamara, això vol dir que penseu igual que ella. I tu, Clàudia, ja no ets la meva mejja, m'has traïcionat de mala manera.

- I jo quina culpa tinc d'haver parlat primer amb la Lubina que amb tu? -es defensa la Clàudia-

- TOT ÉS CULPA TEVA! TOT! TOT! M'ESTÀS FENT EL BUIT!

La Clàudia ni li contesta. Decidim ignorar-les la resta del dinar perquè no hi ha manera de fer-les entrar en raó. A la tarda hem d'avançar el treball de síntesi. Al grup som la Martina, la Tamara, l'Aitana, la Clàudia i jo. Hi ha bastanta tensió.

- Martina, apropa'm l'ordinador -li diu la Clàudia-.

- Que te l'apropi la teva nova amiga Lubina -contesta de mala gana la Martina-.

Intento dir quelcom per millorar la situació.

- Noies, no us heu d'enfadar. Mireu, en un capítol d'Anatomia de Grey la doctora Winona Smith va haver de...

- Tu calla. Tot el dia callada i ara surts amb aquesta tonteria. Per dir això millor no diguis res, estúpida -em talla la Tamara-.

Em poso a plorar. No entenc per què la Tamara, la meva millor amiga, m'ha hagut de parlar així. Sóc una desgraciada. Acte seguit s'ha estirat boca terrossa, sembla que volia que la gent li mirés el cul. La veritat el té bastant gran, tot s'ha de dir. Tant de bo tenir un cul tan enorme com el de la Tamara. M'eixugo les llàgrimes i segueixo treballant pel meu compte. Passen les hores i es fa l'hora de dutxar-se. Pujem a les habitacions i ens trobem a la Gioconda cridant semidespullada.

- QUIN FÀSTIG! QUI HA POSAT NATA MUNTADA A LA TASSA DEL VÀTER? I A LA DUTXA? OSTRES! LA FREGONA TAMBÉ TÉ NATA MUNTADA! SENYORA FINISSIMAAAAA!

Apareix la senyora Finissima al final del passadís. Pobreta, sembla un gnom corrent.

- Què passa? Què passa?

- Algú ens ha posat nata muntada per tot arreu! Segur que han sigut les fracassades de l'altra habitació.

- Per què hauriem de posar nata a una dutxa on també ens hem de dutxar nosaltres? -contesta la Berta-

- A part, és nata, podries encendre la dutxa i rentar-ho -afegeix la Lubina-.

- Jo no ho he embrutat, jo no ho netejaré. Que surti ara mateix la persona responsable, o ja sabeu què els hi passarà a les vostres ungles...

- Han sigut la Clara i la Berta! -crida la Martina des del final del passadís-

- I la Martina n'ha posat a la roba interior de la Gioconda! -diu la Clara contraatancant-

- Com pots ser tant xivata! -contesta l'Aitana mirant a la Clara-

- I tu què? Defensant a la teva nova amigueta?

- Sí! És amiga meva i la defensaré a mort!

- Noies -intervé la senyora Finissima-, deixeu de barallar-vos. Gioconda, ves a dutxar-te que fas pudor a suat. Com has sigut tu qui s'ho ha trobat seràs tu qui ho netegi. Demà totes esteu castigades, haureu de fer obligatòriament l'activitat. Ni regla ni hòsties.

Ens llencem mirades amenaçants entre les dues habitacions. Aquesta nit serà tensa.